Las Ruinas

Si algú vol saber d’aquí un temps com era aquesta Barcelona, aquest país, aquest planeta, podria recórrer als discos de Las Ruinas, el trio de heavy-pop format pel peruà Eduardo Chirinos, el veneçolà Jaime Bertrán i el barceloní Toni López. Les seves lletres sobre amor, urbanisme, ciència-ficció distòpica, misèria i ruïnes (emocionals i monetàries) són l’equivalent de la Barcelona dels 2000 d’anteriors cronistes com el Gato Pérez. En les seves cançons, pakistanesos que venen anells lluminosos i cervesa-beer, passejos pel Port Olímpic, estudiants sueques i, per sobre de tot, futur incert i nervis, molts nervis. En definitiva, lletres satíriques, costumistes i fresques: Ray Davies (The Kinks) entrant per error a la Sagrada Família acompanyat pels Saicos.

Las Ruinas es van proposar fa molt gravar un disc per any. I en això treballen. Han tocat al Primavera Sound, Let’s Festival o Palmfest i han girat mentrestant per aquest país. El seu setè àlbum és 100% Maximum Heavy Pop. I el seu directe és dels més polititzats, divertits i eufòrics del moment.

Biografia escrita per Miqui Otero, codirector del Festival Primera Persona.