Joan-Carles Mèlich

És doctor en filosofia i lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona, on exerceix de professor titular de filosofia de l’educació. Des de fa més de quinze anys s’ha dedicat a elaborar una «filosofia antropològica de la finitud» en les seves diverses expressions: el cos, el símbol, l’alteritat, la memòria, el desig, la contingència, el silenci i la mort.

Entre els seus llibres, destaquen La lliçó d’Auschwitz (Publicacions de l’Abadia de Montserrat/Herder, 2001), Filosofía de la finitud (Herder, 2002), Ética de la compasión (Herder, 2010) i Lógica de la crueldad (Herder, 2014). Amb Lluís Duch ha publicat Escenaris de la corporeïtat i Ambigüitats de l’amor (ed. cat: Publicacions de l’Abadia de Montserrat/ ed. cast. Trotta, 2003 i 2004).

L’any 2015 va iniciar, amb La lectura com a pregària (Fragmenta), la publicació dels seus Fragments filosòfics, que tenen la seva continuació en La prosa de la vida (Fragmenta). També ha estat un dels curadors del llibre Emparaular el món. El pensament antropològic de Lluís Duch (Fragmenta). Dirigeix la col·lecció Biblioteca de Pensament Contemporani a Fragmenta des de la seva creació el 2021.

Darrerament, ha publicat Contra els absoluts (Fragmenta, 2018), un llibre de converses amb l’editor Ignasi Moreta, La religió de l’ateu (Fragmenta, 2019), La sabiduría de lo incierto (Tusquets, 2019), La experiencia de la pérdida (Fragmenta, 2022), La fragilidad del mundo (Tusquets, 2022), que guanya el Premio Nacional de Ensayo 2022, i La condición vulnerable (Fragmenta, 2023).