Frank Wilczek és un físic nord-americà d’origen polonès i italià. Nascut a Mineóla (Nova York), Wilczek va ser educat a les escoles públiques de Queens. Va rebre el títol de Ciències Matemàtiques a la Universitat de Chicago el 1970, un Màster d’Arts en Matemàtica a la Universitat de Princeton el 1972 i el doctorat en Física a la Universitat de Princeton el 1974. És professor de física al Centre de Física Teòrica del MIT, investigador adjunt del Centre d’Estudis Científics CECS i professor visitant a la UAB. Va treballar a l’Institut d’Estudis Avançats a Princeton i a l’Institut Kavli per a Física Teòrica a Santa Barbara, Califòrnia. Juntament amb David Gross i David Politzer, va rebre el Premi Nobel de Física del 2004 pel descobriment de la llibertat asimptòtica en la teoria de la interacció forta. La llibertat asimptòtica, descoberta independentment gairebé al mateix temps per David Politzer, va ser important per al descobriment de la cromodinàmica quàntica. Wilczek va ajudar al coneixement i desenvolupament d’anions, axions, llibertat asimptòtica i altres aspectes de l’àmbit de la teoria quàntica en general i ha investigat en física de matèria condensada, astrofísica i física de partícules. Va ser guardonat amb la Medalla Lorentz el 2002.
