Ves al contingut principal

Exposició

Mart

El mirall vermell

La mostra aborda el nostre vincle amb Mart des de l’antiguitat fins als nostres dies. Ciència, art i literatura interactuen en un gran projecte expositiu, que coincideix en el temps amb l’arribada de tres missions espacials al Planeta Vermell. «Mart. El mirall vermell» indaga sobre la nostra condició i el nostre futur com a espècie i sobre la naturalesa última de l’univers que habitem.

Des de les primeres civilitzacions, Mart ha estat mirall, metàfora i font d’inspiració dels humans. L’exposició desplega els múltiples relats que s’han generat al voltant de Mart, des de l’antiguitat, passant per la ciència i la recerca actuals, fins a l’impacte que l’imaginari marcià ha tingut en la ficció. La mostra també obre espais de reflexió i coneixement sobre què podem aprendre del Planeta Vermell, la crisi climàtica i la vida humana en un hipotètic planeta B.

Amb més de 400 objectes, entre llibres incunables, escultures, dibuixos, còmics, pel·lícules, documents manuscrits, peces de col·leccionista i, fins i tot, un meteorit marcià, l’exposició és una aposta exhaustiva per donar a conèixer la creació artística, literària i científica al voltant de Mart.

«Mart. El mirall vermell» és un projecte expositiu comissariat per Juan Insua que incorpora la mirada de creadors audiovisuals i digitals, artistes, científics, experts i curiosos de Mart que presenten obra original dins de l’exposició.

Una programació paral·lela de debats, cinema, trobades amb experts, activitats educatives i de mediació enriqueix aquest projecte expositiu que ens connecta amb els reptes de futur en un moment de màxima rellevància històrica al planeta Mart.

I, per als amants de la ciència-ficció, el canal Mart. El mirall vermell de Filmin ofereix una selecció de pel·lícules vinculades al gènere que no us podeu perdre.

Comissariat: Juan Insua

Dins l’exposició

Dins del mirall vermell

Àmbits de l’exposició

 

Mart en el cosmos antic

Mars Balearicus. 400 a.C. Bronze. © Museu de Mallorca

Ares, en la mitologia grega (Mart en la romana), és una de les potències divines que tenen el monopoli dels afers relacionats amb la guerra. Es tracta d’una constant present en les diferents tradicions i cosmogonies antigues, i un primer factor arquetípic associat a la potència masculina, les virtuts guerreres, el furor dels combats. Encarna una força necessària per sobreviure i vèncer, però també la desmesura d’una energia letal, si no és sotmesa a un ordre superior dotat de mesura i raó. És significatiu que les potències del seu seguici siguin, entre d’altres, els seus fills Fobos (Por) i Deimos (Terror), sense oblidar el seu enfrontament amb Atena (deessa de la guerra), i la seva aventura amb Afrodita (o Venus), deessa de l’amor. Així doncs, Mart, com a símbol d’una masculinitat violenta que recorre la història de la humanitat fins als nostres dies. I també Mart interpretat d’acord amb el lloc que ocupa en els sistemes mentals que configuren l’ordre vigent fins al Renaixement.

 

Ciència i ficció del planeta vermell

Amazing Stories, vol. 1. núm 9. Desembre 1926. Gernsback Publications. Il.lustració de la coverta de Frank R. Paul (1884-1963)

La secularització de la consciència que ha tingut lloc des de la revolució copernicana, impulsada pel desenvolupament científico-tecnològic dels últims segles, ha permès el coneixement progressiu de Mart com a quart planeta del sistema solar i, alhora, ha generat una literatura heterodoxa que es correspon, en bona mesura, amb les diferents etapes de la ciència –ficció, des de H. G. Wells fins a les obres de Ray Bradbury i Kim Stanley Robinson, per esmentar els exemples més coneguts. La paradoxa és suggerent: l’extraordinari avenç científic en el coneixement del Planeta Vermell s’entrellaça amb una àmplia producció cultural en què Mart ocupa un lloc destacat i es converteix en una de les icones privilegiades de l’imaginari pop. Aquest projecte posa l’accent en els vasos comunicants entre ciència i ficció, ciència i literatura, ciència i cultura popular, i explora les influències i les contaminacions entre científics, enginyers, escriptors i artistes obsessionats i inspirats per Mart des de la darreria del segle xix, cosa que suggereix una mitologia experimental que cohesiona el discurs expositiu.

 

Mart en l’Antropocè

Missió LATAM III realitzada a les instal·lacions de la Mars Desert Research Station, a Utah (USA), el maig de 2019. © Mariona Badenes Agustí

La catàstrofe ecològica a què assistim a causa de l’escalfament global és una evidència consensuada per la comunitat científica, més enllà dels esforços que duen a terme els climatoescèptics. Vivim un moment d’emergència climàtica que afecta totes les espècies vivents i compromet el futur de les noves generacions. El diagnòstic és evident, però les solucions encara són incertes. Davant la complexitat de la situació, hi ha veus que proposen la colonització espacial com a sortida inevitable, i veus que reclamen solucions urgents per salvar la nostra única llar possible durant molts anys: el planeta Terra. I aquí és on Mart, com a probable (o impossible) planeta B, reflecteix la transcendència de la nostra crisi ecològica global. Mart com a mirall per revisar els estadis (i els estrats) de la nostra consciència, i la profunda bretxa existent entre el saber i el fer. Mart com a metàfora de les nostres tendències patriarcals ancestrals, titanistes i prometeiques, Mart per seguir buscant respostes sobre l’origen de la vida (terrestre i extraterrestre), però també per prendre consciència d’un món sense nosaltres.

Continguts relacionats

Veure tots els continguts

Míriam Cano, Toni Pou, Joan Fontcuberta i Toni Soler

Un eixam de mons

Amb motiu de la publicació de l’últim número de la revista El Món d’Ahir, dedicat al cosmos, la poeta Míriam Cano, el físic i periodista Toni Pou i l’artista i assagista Joan Fontcuberta parlen dels imaginaris compartits que genera la fascinació per l’univers, en una conversa moderada pel director de la revista, Toni Soler.

Veure el vídeo

Art a Mart: de l’optimisme de l’«Space Art» a la lògica capitalista de l’art contemporani

Déborah Camañes

Amb les seves obres, els artistes prefiguren qüestions fonamentals que apel·len al futur de la humanitat i a la deriva que prendrà.

Llegir l’article

Programa d’activitats

Missió Curiosity

Un projecte d’exploració marciana per alumnes de primària

Missió ALIA

Ciència i creació al voltant de Mart per a centres de secundària

Viatge a Mart

Quaderns de bitàcola. Un projecte de creació col·lectiu

Sons de Mart

Taller en família de creació de ficcions sonores

Francesc Gòdia

Projecte MELiSSA: la vida a l'espai

Game of Kin

Un joc per especular sobre el futur de la vida a la Terra

Reportatge fotogràfic

Activitats passades

Ignasi Casanova i Jordi Llorca

Som marcians?

Big Bounce

Espectacle i taller de dansa en família amb Big Bouncers

El 2 d’abril, Mart és blau

Dia Mundial de Conscienciació sobre l’Autisme

Veure’n més

«Mart. El mirall vermell» i «Bioscopi» per a docents

Presentació de l'exposició i del taller d'animació i intel·ligència artificial

Cosmos

Carme Jordi i Xavier Luri

Assaig

Miquel Sureda, Mariona Badenas, Laura Benítez i Ignasi Ribas

Frontera

Ricard Solé i Guillem Anglada-Escudé

Utopia

Kim Stanley Robinson

Pròxima parada: Mart

Retransmissió comentada de l’aterratge del «Perseverance» al planeta vermell

Produeix

Amb el suport de

Mitjà col·laborador

Patrocina