Ves al contingut principal

Exposició

Ciència fricció

Vida entre espècies companyes

És possible imaginar altres històries terrestres? Podem pensar altres maneres de viure entre espècies diferents? L’exposició explora aquestes qüestions a través d’una selecció d’obres artístiques i de peces de divulgació científica. Planteja un canvi de mentalitat i de sensibilitat que qüestiona la supremacia de l’espècie humana i aposta per una visió del món entès com un ecosistema on conviuen totes les espècies del planeta.

«Si, com sostenen Haraway i Margulis, tota la Terra està viva, és hora d’abandonar el mite de la supremacia i reprendre el contacte amb les nostres nombroses companyes terrestres.», Maria Ptqk

L'exposició «Ciència fricció. Vida entre espècies companyes» parteix de l’evidència científica que totes les espècies terrestres estan unides per relacions simbiòtiques i interdependents. En la natura no hi ha organismes autònoms o independents; tots formem part d’ecosistemes integrats els uns en els altres. Les espècies configurem una xarxa de col·laboracions, mutacions i intercanvis en la qual convivim com a companyes.

Aquest canvi de paradigma implica que l’espècie humana no és una espècie excepcional ni superior. En última instància, la simbiosi posa en qüestió la supremacia humana, la idea que el conjunt de la natura i tots els éssers vius estan al servei del nostre benestar.

Per relatar aquest canvi de perspectiva, l’exposició s’inspira en l’obra de dues figures clau en la cultura científica contemporània: Donna Haraway i Lynn Margulis. Totes dues destaquen per la importància que atorguen a la simbiosi i la col·laboració entre espècies, així com pel seu interès en la comunicació i la narrativa científica.

Artistes, pensadors, científics i activistes

La transició de l'antropocentrisme –una visió del món centrada en l’humà– al biocentrisme –l’humà s’entén com a part d’un ecosistema– recorre tota l’exposició. El visitant hi trobarà una selecció d’obres artístiques en suports diversos, com les instal·lacions immersives audiovisuals i sonores, la realitat virtual, la pintura, el dibuix i el cinema d'avantguarda, a més de peces de divulgació científica.

La comissària de la mostra, Maria Ptqk, hi ha aplegat una sèrie de creadors, pensadors i científics d’arreu del món que exploren les relacions entre espècies i persuadeixen de la urgència d’inventar altres ciències f(r)icció i històries fabuladores o especulatives que ampliïn l’imaginable i ens ajudin a situar-nos en l’emergent paradigma interespècies.

L’evolució dels drets de la natura

L’exposició culmina amb Time-Life-Time de Jaime Serra (2021), una instal·lació artística produïda especialment per a la mostra i dedicada al moviment pels drets de la natura. D’acord amb aquests drets, les espècies animals i vegetals, així com rius, muntanyes, valls o ecosistemes, han de ser protegits pel seu valor intrínsec, al marge de la seva utilitat per als humans.

Amb aquesta instal·lació, alhora epíleg i peça autònoma de la mostra, l’autor fa una revisió molt personal d’aquest corrent actual de l’ecologisme a través d’una trentena de peces en diversos suports i registres gràfics (collages, fotografies i objectes diversos). D'una banda, és un recorregut històric per les fites que han marcat l'evolució dels drets de la natura des de mitjan segle XX fins a l’actualitat. D'altra banda, d’una manera irònica i suggeridora, l’autor fa dialogar aquestes fites amb elements presents a la pròpia exposició i amb d’altres provinents de la cultura popular i els mitjans de masses, tot dibuixant un recorregut fet de paradoxes i trobades inesperades.

L’exposició del CCCB representa la culminació d’un cicle de recerca més ampli iniciat el 2017 amb una exposició produïda per l’espai virtual del Centre d’arts visuals Jeu de Paume de París. 

La mostra ha comptat amb la col·laboració i l’assessoria científica de Ricard Guerrero, catedràtic de microbiologia de la Universitat de Barcelona, i Rubén Duro Pérez, divulgador científic.

Es presenta en el marc de la Biennal Ciutat i Ciència 2021.

 

Dins l’exposició

Pensar com un pop

Àmbits de l’exposició

Simbiosi

L'exposició arrenca amb una introducció a la figura de Lynn Margulis (1938-2011). Margulis afirma que el nostre origen bacterià i tota la història de la vida a la Terra es fonamenten en la simbiosi, principal motor de l’evolució. Enfront del corrent neodarwinista, que sosté que els canvis evolutius provenen de la competició entre organismes independents, ella ofereix una història protagonitzada per multituds d’éssers interdependents, units en totes les escales de la vida.

Amb: Christie Lyons, Shoshanah Dubiner, David Domingo, John Feldman, Dominique Koch i Petra Maitz.

Espècies companyes

Simbiosi significa literalment convivència. En un sentit més ampli, el terme també al·ludeix a la vida en comú dels organismes que comparteixen hàbitat o existència i que evolucionen junts a partir dels vincles que estableixen. És per aquesta raó que la científica Donna Haraway parla d’espècies companyes quan es refereix als vincles com els que creen els insectes amb les flors –de les quals s’alimenten, alhora que en faciliten la reproducció– o com els que uneixen els éssers humans amb alguns vegetals i animals essencials en la història de la civilització.

Amb: Susana Talayero, Maria Sibylla Merian, Toni Serra/Abu-Ali, Gustafsson&Haapoja, Mary Maggic i Richard Pell / Center for PostNatural History.

Xarxes de consciència bioquímica

Aquest capítol està dedicat a les plantes i als fongs, els casos més paradigmàtics de vida en xarxa. Els fongs es fonen amb animals, bacteris i plantes i creen complexos sistemes d'intercanvi. Sota terra reparteixen nutrients i en el sotabosc, aliats amb insectes i altres microorganismes, transformen les deixalles en cicle de reciclatge. Pel que fa a les plantes, capturen l’energia del sol i l’ofereixen als altres terrestres, perceben la llum, la humitat, la gravetat o els camps electromagnètics i s’estima que tenen els nostres cinc sentits i quinze més.

Amb: Dimas Paredes Armas, Marshmallow Laser Feast, Saša Spačal, Mirjan Švagelj, Anil Podgornik i Tadej Droljc, Quimera Rosa, Terence McKenna, Max Reichmann i Museo del Hongo.

Històries dels orígens

Si acceptem que la simbiosi qüestiona les velles concepcions antropocèntriques, també podem reimaginar el passat, el present i el futur de la història de la Terra i dels seus éssers. Aquest apartat aplega projectes que especulen amb altres possibles històries de les relacions entre espècies, posant un èmfasi especial en el cas dels pops, un dels camps emergents en l’estudi de la intel·ligència no-humana.

Amb: Diana Toucedo, Donna Haraway i Vinciane Despret, Louis Bec, Marley Jarvis, Laurel Hiebert i Kira Treibergs, i Pinar Yoldas.

El contracte natural

L’exposició es tanca amb un capítol dedicat als drets de la natura: les espècies animals i vegetals, així com rius, muntanyes, valls o ecosistemes, són protegits pel seu valor intrínsec, al marge de la seva utilitat per als humans. El contracte social que relega el món a l’estatus d’objecte inert ha de ser substituït per un contracte natural, obert a una política postantropocèntrica, més enllà del que és humà, que respongui al repte d’entendre la vida com una xarxa d’interdependències.

Amb: Jaime Serra Palou, Paulo Tavares i Ernesto Casero.

L’evolució dels drets de la natura

A mode d’epíleg, l’exposició presenta Time-Life-Time (2021), una instal·lació artística de nova creació de Jaime Serra que fa un recorregut per l’evolució dels drets de la natura des de mitjan segle xx fins a l’actualitat. Les fites que han marcat el moviment estableixen un diàleg amb referents de la cultura popular i dels mitjans de masses, així com amb alguns elements procedents de l’exposició mateixa.

Amb: Jaime Serra Palou

Entrevistes

El recorregut de l’exposició inclou una sèrie d’entrevistes fetes a representants de la cultura, la ciència i l’activisme com Rubén Duro Pérez, Helen Torres, Paula Bruna, Associació Zuhari, Joan Martínez-Alier, Fabiola Leyton, Mercè Piqueras, Joan Romanyà i Ricard Guerrero.

Continguts relacionats

Veure tots els continguts

«Endosymbiosis. Homage to Lynn Margulis» (2012), Shoshanah Dubiner, animació de David Domingo

Amb la teoria endosimbiòtica, publicada el 1967, Lynn Margulis afirma que les cèl·lules eucariotes (cèl·lules amb nucli), de les quals provenen totes les plantes, els fongs i els animals, van sorgir de la fusió simbiòtica de bacteris primitius (organismes procariotes, dotats de cèl·lules sense nucli).

Veure el vídeo

Són vius, els virus?

Serafín Álvarez | Roc Jiménez de Cisneros

Una conversa entre dos artistes per explorar els límits del llenguatge i les taxonomies d’allò que es viu.

Llegir l’article

Imatges de l'exposició

Activitats passades

Un desert, un manglar i dos fanzins

Presentació del fanzín resultant dels tallers d’il·lustració científica especulativa

Bestiari animat

Concert familiar amb Los Sara Fontán i projeccions d'Estampa

Bioscopi: Criatures imaginàries

Crea i anima les teves pròpies criatures imaginàries

Com evitar les temporalitats del progrés?

Conversa oberta amb Pol Guasch i Laura Benítez

Veure’n més

«Ciència fricció. Vida entre espècies companyes» per a escoles

Activitats del curs 2020-2021

Podem generar refugis en un planeta ferit?

Conversa oberta amb Cristina de Llanos Santaulària i Ignasi Castellví

Mons de f(r)icció

Visita guiada en família i joc de pistes dins l’exposició «Ciència fricció. Vida entre espècies companyes»

Quins mites necessitem?

Conversa oberta amb Mafe Moscoso i Ma Antònia Martí Escayol

Configuració de mons

Un recorregut narratiu entre dues exposicions, amb María Ptqk i Oscar Holloway

Conversa amb Anna Tsing, Victoria Reyes García i Maria Ptqk

Històries de contaminació i supervivència

Bioxè

Taller d'introducció a la microbiologia i el biohacking

TanatoLab

Un laboratori de creació i assaig sobre la mort, a càrrec del col·lectiu DU-DA

Conferència de Marta Segarra i diàleg amb Gerard Ortín

Trobades humanimals

Conferència de Pierre Charbonnier i diàleg amb Ester Jordana

Una transformació ecològica de les idees

Com sortir de l'excepcionalisme humà?

Conversa oberta amb Toni Navarro i Óscar Martín

Territoris en fricció / Escoltes en mutació

Un itinerari amb Carme Pardo i Eloïsa Matheu

El llegat de Lynn Margulis

Projecció de «Symbiotic Earth», de John Feldman

El llegat de Lynn Margulis

Conversa amb Margaret McFall-Ngai, Ricard Guerrero i Carme Puche

És possible imaginar un futur no apocalíptic?

Conversa oberta amb Julia Ramírez-Blanco i el col·lectiu Cuchara

Sobre Sempre, Sempre

Una instal·lació performativa per pensar la relació amb els objectes

Companys incòmodes

Un taller per imaginar maneres de conviure amb espècies que no estimem, amb l'artista Paula Bruna

Com establir relacions de parentiu amb la resta d'espècies?

Conversa oberta amb Clara Piazuelo i Eloïsa Matheu

Projecció de «Camille & Ulysse», de Diana Toucedo

Ruta Opaca

Plataformes alimentàries, infraestructures de distribució, consum i circulació de dades, amb Gerard Ortín Castellví i Guillem Serrahima Solà

La Mercè 2021 al CCCB

Portes obertes

Què és la vida?

Conversa oberta amb Alicia Kopf i Bego Vendrell

«Bioscopi: Criatures imaginàries» en família

Taller de creació i animació

El preu de la fruita

Itinerari a càrrec de Berni Puig i les treballadores temporeres de la fruita a Lleida

Pensar amb l'espècie invasora

Passejada pel Delta del Llobregat, amb Christian Alonso i Vicky Benítez

Bioscopi a l’aula

Formació per a docents dels tallers d’animació documental

El cercle simbiont

Itinerari amb Agustín Ortiz Herrera i Jordi Moreno Romero

Viure Junt(e)s

Visita comentada a l’Arxiu Xcèntric

Ficcions sòniques

Taller a càrrec d’Helen Torres

Game of Kin

Un joc per especular sobre el futur de la vida a la Terra

Conversa amb Donna Haraway i Vinciane Despret

Espècies companyes

Evolucions especulatives

Laboratori d’exploració gràfica amb l’Escola Massana.

Produeix

Amb el suport de

Col·labora