Sota el jou

El règim franquista va veure al cinema com un aliat per difondre els seus valors. En una Espanya devastada per la Guerra Civil, el règim va donar suport a la producció de Garbancito de la Mancha, que hauria de ser el primer llargmetratge animat en color europeu. Per a tal empresa, els estudis Balet i Blay van contractar al jove dibuixant Arturo Moreno (València 1909-Barcelona 1993), a qui van assignar com a guionista a Julián Pemartín, autor de Teoria de la Falange.

Garbancito és un nen orfe i bon catòlic que viu en una granja amb la seva cabra Pelegrina; un dia, el gegant Caravaca rapta els seus amics i el quixotesc xaval haurà d'anar a rescatar-los. Influenciat per les animacions de Fleischer i les Silly Symphonies de Disney, el film té, no obstant això, un caràcter marcadament espanyol, amb banda sonora del mestre Guerrer. Popular abans de la seva estrena gràcies al conte dels mateixos autors, la pel·lícula va tenir un pressupost superior a qualsevol producció d'imatge real de l'època, encara que es va amortitzar sobradament ja que també va ser explotada amb la comercialització de ninots, cromos i tot tipus de marxandatge.

El film es va realitzar a Barcelona, amb professionals formats sobre la marxa, i va ser revelat a Londres, de manera que els rotllos de pel·lícula van sobrevolar una vegada i una altra una Europa en guerra. La pel·lícula es va estrenar en 1945.

Programa

Garbancito de la Mancha, Arturo Moreno, España, 1945, 68’