Primera Persona 2021

Primera Persona, especial «Cicatrius», és alhora una publicació digital i una festa de comiat. Aquesta darrera funció del festival, farcida de talent local polifacètic i multigeneracional i multigènere, reuneix monologuistes, punk-rockers, il·lustradors i novel·listes entorn d’un únic concepte, el de les cicatrius (tant físiques com simbòliques). Cada participant hi aporta la seva visió personal, una mirada i una experiència úniques, com ha estat tradicional en aquest esdeveniment.

Primera Persona, especial «Cicatrius», és el bis després del teló, l’especial de Nadal d’una sèrie favorita que alhora n’és l’últim episodi.

Edició a l’aire lliure

La novena edició del Primera Persona se celebra al Pati de les Dones, on durant gairebé tres hores actuaran alguns dels autors que han participat en la publicació Cicatrius, així com altres veus de l’escena cultural.

David Caño sap furgar en les seves ferides i en les nostres des de la seva poesia, negra i tendra alhora, com ho demostra el seu poemari incendi Un cos preciós per destruir; Anna Pacheco és una escriptora jove de classe i desclasse obrera, autora de Listas, guapas, limpias, a més de periodista cultural especialitzada en feminismes i ciberlocutora, en aquesta ocasió acompanyada en directe per Tirana; Lluís Cabot és el nou cantautor galàctic, un trobador pop i salat que explica el més íntim amb accent mallorquí i amb els girs més brillants, i Clara Viñals, de Renaldo & Clara, la millor veu i compositora del nou pop català, fa una cosa molt similar però amb deix lleidatà. A la gent li agrada que Rocío Quillahuaman s’enfadi moltíssim (per injustícies de classe, de raça, de gènere, de la vida quotidiana), perquè llavors deixa anar les seves il·lustracions i animacions satíriques plenes de mala bava i gran talent humorístic, però en textos llargs i autobiogràfics fins i tot va més enllà d’aquesta ira; L’Hereu Escampa són un duo de Vic que va començar sent la nostra resposta comarcal al Midwest emo, va creuar per la psicodèlia elemental i segueix avançant a quatre mans; Miquel Adam Rubiralta és un dels millors escriptors catalans d’humor negre i ressentiment hilarant, a més d’editor de trinxera i tuitaire galopant; Esther García Llovet és una novel·lista esmolada i breu (cap de les seves obres no supera les 120 pàgines), així com una de les veus i figures més iconoclastes que ha donat la literatura nacional; Stivijoes (nom real: Raúl Rodríguez Orgaz) és un prometedor i jove artista de trap i rap i pop de barri del Baix Llobregat; Hijos del Trueno, ex Tarántula, són, de veritat, la nova rumba amb rumb, pols de la nostra ciutat, un projecte amb la importància de l’envelat de la música popular, humil i rica; Joe Crepúsculo és el trobador-tecno, la màquina de ball i el geni de les mil cançons, el druida de la mescla improbable d’estils i, sobretot, el compositor, amb Manolo Vázquez, de l’himne del Primera Persona, que ha sonat sense parar durant cada edició del festival.

«Cicatrius», paraula i música tanquen Primera Persona

A partir del mateix dia de l’esdeveniment, la publicació digital Cicatrius estarà disponible i es podrà descarregar de manera gratuïta al web del CCCB.

El llibre recull escrits i il·lustracions d’Anna Pacheco, Maria Climent, Carlos Pardo, Aroha Travé, Rocío Quillahuaman, Silvia Cruz Lapeña, Juarma, Valentín Roma, Olga Merino, Esther García Llovet, Miquel Adam Rubiralta, David Caño, Carlo Pavia, Miqui Otero i Kiko Amat, i un àlbum digital de set cançons vinculades a les cicatrius i les marques de la vida, escrites i compostes especialment per al festival per Lluís Cabot i Clara Viñals, L’Hereu Escampa, Hijos del Trueno, Sr. Chinarro (Antonio Luque), Eduard Chirinos, Stivijoes i Aries.