Exposició
Pantalla Global
«Pantalla Global» és una exposició que reflexiona sobre el poder de la pantalla i les imatges que s'hi mostren. A partir de diferents audiovisuals i estructurat en varis temes, l'exposició fa pal·lès que allò visual no té limits. I que la forta atracció existent per la imatge en moviment fa que rarament els humans ens qüestionem la veritat que s'amaga rere d'ella. Una mostra que convida a endinsar-se en la pantalla i els seus secrets.
L’objectiu de l’exposició és mostrar el poder de la pantalla en totes les seves vessants: seducció, espectacle, creació d’arquetips i models, informació, comunicació, capacitat de shock, interactivitat, vigilància, etc... Uns poders que, amb els avenços tecnològics, no deixen de renovar-se, d’augmentar, de difractar-se a partir del format inicial, el de la gran pantalla cinematogràfica, fins arribar a l’actual proliferació de pantalles. Pantalles presents a tot arreu i en tots moments, pantalles que permeten veure-ho i fer-ho tot: pantalla de TV, pantalla de vídeo, pantalla tàctil, interactiva, lúdica, informativa, pantalla espia... La pantalla s’ha convertit en un element constitutiu de les societats hipermodernes.
L’exposició vol mostrar també com aquest poder que ha passat de la gran pantalla de cinema a totes les formes de pantalles digitals, ho ha fet imposant el seu model: el model-cinema o cinevisió, i que ha estat un fenomen a nivell planetari, creant un món fet de pantalles i unes pantalles que creen el món.
Però més enllà d’aquesta cinevisió, la pantalla s’ha convertit en la porta d’accés al món. No només tots els aspectes de la vida quotidiana passen per la pantalla, sinó que la relació amb la ciutat, la cultura, el coneixement són tributaris d’allò que les pantalles vehiculen i transmeten. I el fenomen encara és més poderós perquè és globalitzat i instantani: la pantalla no crea únicament un altre món, il·lusori i espectacular, sinó que ens n’obre l’accés.
En paral·lel a l’exposició presencial, la plataforma virtual de «Pantalla Global» ofereix un entorn digital que no busca ser una transposició de la mostra física, sinó que suggereix un ecosistema audiovisual mutant, un nou territori on el cinema i la televisió ja no són els mitjans hegemònics.
Comissariat: Gilles Lipovetsky, Jean Serroy, Andrés Hispano
Estructura de l’exposició
La idea bàsica i radical consisteix en crear una sola pantalla que constituirà el llenç de l’exposició, un strip audiovisual que recorrerà les sales de principi a fi.
En aquesta pantalla contínua s’hi mostraran els diferents temes o seccions de l’exposició que es presentaran amb la projecció de diverses peces audiovisuals:
L'Imperi de les estrelles
Aquest àmbit-pròleg ens connecta amb dues pantalles pre-cinematogràfiques −la Capella Sixtina i el planetari−, evocant els cels estrellats com a metàfora de les estrelles cinematogràfiques. Parteix d’aquests rostres, passant per les estrelles televisives, i ens condueix fins els ego-stars de youtube i els nous mitjans digitals.
Pantalla Història
L’objectiu d’aquesta secció és comprendre com el nostre imaginari es troba estructurat per les imatges de diferents fets històrics que s’han convertit en arquetips del món modern, i de com aquestes imatges de la televisió, el cinema i internet han repercutit en els mateixos fets i en la nostra visió de la història.
Pantalla Política
Observem com les pantalles s’han posat al servei del discurs polític: primer el cinema, amb l’objectiu d’imposar un dogma ideològic, particularment en els règims totalitaris; després amb la televisió es difon un altre model, el de la comunicació política, que manlleva tècniques de la publicitat: ara del que es tracta és de vendre un producte...
Pantalla Esport
L’esport ha estat un dels grans components de l’imaginari col·lectiu contemporani que ha estat modelat per les pantalles. L’esport s’ha acabat posant en escena d’una forma pròpiament cinematogràfica que l’ha portat a convertir-se en un espectacle globalitzat, alhora que també ha esdevingut una metàfora de la vida social, proporcionant un model de visió que les pantalles ofereixen al món.
Pantalla Publicitat
Les pantalles també han estat al servei de l’economia i del mercat, creant nous arquetips, difonent un ideal de la bona vida i contribuint a formar una civilització del consum. La publicitat ha esta l’expressió privilegiada d’un segle de producció i consum de masses i aquest apartat ens ajudarà a entendre’n la seva gramàtica interna i la seva influència en la resta de pantalles.
Pantalla Excés
La pantalla, com tot en l’època de la hipermodernitat, cada vegada va més enllà, en una cursa constant, superant límits, en una proliferació exponencial que no és mai suficient. La imatge doncs, s’ha convertit en una imatge excessiva, cada vegada més forta tant temàticament (sexe, violència, velocitat, etc.), com de formes (multiplicació de plans, ritme de muntatge, saturació de la banda sonora, etc.).
Hipersex (2012), una de les peces que conformen aquest apartat, ha estat produïda per Nicolas Provost i el CCCB amb motiu d’aquesta exposició.
Pantalla Vigilància
Un dels fenòmens més espectaculars de les noves pantalles és també un dels que planteja problemes més radicals: la multiplicitat de sistemes de videoviglància, avions espia, sistemes de localització, GPS, google maps, escàners corporals, etc, que amenacen les llibertats públiques i privades dels ciutadans. L’home actualment està constantment fotografiat, filmat, vigilat, i no només amb finalitats de seguretat o politics, sinó també comercials....
Pantalla Joc
Aquesta categoria de pantalles planteja una nova perspectiva: la de la diversió, el joc, i l’espectacle, creant al costat del món real, un altre món on el plaer es l’element dominant. Aquesta immersió dins un món fictici, però que sembla real, condueix el jugador fins al desdoblament de si mateix, aportant la possibilitat de viure una altra vida paral•lela.
En aquest cas, el tema no es presenta amb una peça audiovisual sinó a través d’una instal·lació de realitat augmentada que permetrà al visitant experimentar la interacció (i la confusió!) entre realitat física i la nova realitat virtual sorgida de les pantalles dels videojocs.
El contracamp
El projecte Pantalla Global ha desenvolupat un mecanisme participatiu de pantalla oberta −de pantalla social− que anomenem contracamp i que integrarà les aportacions visuals de qualsevol persona interessada en col·laborar en aquest procés de reflexió conjunta al voltant del paper de les pantalles en el món contemporani. Es tracta d’un espai obert a la creativitat i a la pròpia visió del tema que fa de contrapunt (contracontracamp) al discurs (camp) dels comissaris de l’exposició.
Aquestes petites peces audiovisuals es processaran a través de la web de la Plataforma virtual Pantalla Global –en funcionament a partir de l’1 d’octubre del 2011 − i seran consultables i visibles a l’exposició (cada secció de la mostra tindrà el seu contracamp).
Continguts relacionats
Barcelona, Sant Sebastià i Monterrey: Pantalla Global suma 100.500 visitants presencials
CCCB
Mostrar el poder de la pantalla en tots els seus vessants: seducció, creació d’arquetips i models, informació, capacitat de shock, vigilància… és una de les tesis de Pantalla Global, un projecte expositiu basat en el llibre homònim de Gilles Lipovetsky i Jean Serroy.
L’exposició «Pantalla Global» nominada als premis Best of the Web
CCCB
El projecte «Pantalla Global» del CCCB opta als premis Best of the Web en la categoria d’exposició, un premi que atorga cada any el congrés Museums and the Web, cita de referència internacional en el sector de la cultura i les noves tecnologies.
Imatges de l'exposició
