Local, local!

LES FORMES DE LA CIUTAT

• Compacte/dispers

El creixement de la urbanització ha fet que les antigues ciutats, físicament acotades en el territori, legalment limitades en la seva extensió i clarament identificables com a excepcions en un paisatge sense urbanitzar, s’hagin multiplicat sobre un espai que ja ha esdevingut metropolità. Aquesta urbanització del territori ha tingut conseqüències ambientals importants i ha afegit la necessitat de desplaçar-se cada vegada més lluny per portar a terme les activitats quotidianes provocant, per a una gran part de la població, una dependència absoluta de l’automòbil.

• Públic/privat

Els espais públics han experimentat canvis radicals no únicament en la forma com se’ls projecta o se’ls dissenya sinó també, sobretot, quan s’observa com són utilitzats per les poblacions urbanes.

Nous usos i usuaris mostren així la natura canviant de l’espai públic com a espai ciutadà i marc de relacions socials.

Al mateix temps, la importància creixent de l’economia del temps lliure ha alimentat l’orientació de les ciutats vers l’oci i el consum fins al punt de transformar àrees urbanes concretes –com passa amb els centres històrics– en veritables contenidors d’un lleure lligat molt més a la visita i al consum que a l’habitació i l’estada. Els espais públics són, en conseqüència, freqüentats per poblacions diferents segons el moment del dia o el dia de la setmana i aquest ús ‘flotant’ i ocasional conviu amb el més tradicional i permanent.

• Interior/exterior

En unes ciutats on cada vegada més persones ni treballen ni consumeixen al lloc on viuen, la mobilitat entre llocs creix i inspira mapes mentals del territori que depassen els límits del propi barri i la pròpia ciutat: una cartografia, individual i col·lectiva, feta de polígons industrials, parcs d’oficines o cinemes multisala d’altres municipis on es troben els llocs de treball o les àrees d’esbarjo.

Els accessos per autopista, els peatges, les entrades i sortides de la ciutat en les hores punta, recorden així les antigues muralles que separaven la ciutat intramurs del món exterior. Una separació de l’espai habitat que es fa igualment evident a la ciutat de baixa densitat, on les cases unifamiliars, amb les seves piscines privades i jardins interiors, estableixen amb la mateixa claredat on comença i on acaba l’espai públic.

LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ

• Compacte/dispers

Des de la dècada del 1980, la disponibilitat de tecnologies de telecomunicació i el progressiu abaratiment de l’ordinador personal van portar a imaginar un futur en què els treballadors no s’haurien de moure de casa per anar a la feina. Les dades actuals de mobilitat mostren, en canvi, tot el contrari. En realitat, és la mateixa tecnologia digital la que –en lloc de fer possible el somni de la mobilitat zero–, gràcies al telèfon mòbil ens ofereix la possibilitat i, sobretot, la facilitat d’interactuar econòmicament i socialment mentre ens desplacem.

Assistim així a la dissolució de l’antic ‘lloc de treball’, que es multiplica en una gran varietat de llocs on és possible treballar gràcies a tota una infraestructura digital que també utilitzem habitualment quan consumim, fem servir caixers automàtics o paguem zones de pàrquing.

• Públic/privat

Si bé la sociabilitat urbana es construeix a partir d’interaccions de caràcter tant presencial com virtual, les relacions establertes per mitjans digitals es construeixen majoritàriament en l’àmbit privat.

Així, l’ús de la telecomunicació significa la privatització d’una sèrie de situacions que fins ara podien tenir lloc únicament en l’arena pública. En sentit contrari, la privacitat també esdevé un concepte en crisi: d’una banda, existeix una nova ‘intimitat pública’; de l’altra, si be és certa la preocupació per la manera com la gestió dels bancs de dades digitals permet accedir a informació pròpia de l’àmbit privat.

• Interior/exterior

La popularització de la tecnologia digital no només ha disseminat físicament la presència de dispositius tecnològics als espais urbans –les pantalles de publicitat, els sensors que gestionen el trànsit urbà, o les càmeres de vigilància a l’espai públic– sinó que la utilització d’instruments com el telèfon mòbil o els videojocs de butxaca permet una portabilitat de la tecnologia ampliada fins i tot a grups de població cada vegada més jove.

La visió que teníem de la tecnologia digital, concentrada en alguns interiors privilegiats –els edificis intel·ligents dels centres financers o els parcs de recerca–, i associada a un perfil d’usuari exclusiu, contrasta amb la realitat de la seva presència contínua en qualsevol moment i en qualsevol lloc de la ciutat.

Aquesta vivència quotidiana i banal de la tecnologia digital no només es mostra en el temps viscut als interiors (laborals o domèstics) sinó que també s’expressa en tota la seva magnitud a l’espai urbà exterior.

NOUS IMAGINARIS, NOVES CONVIVÈNCIES

• Compacte/dispers

El barri és el lloc de la convivència, on les xarxes de relació donen forma als sentiments de pertinença. Aquesta capacitat identificadora del barri s’ha vist sacsejada, però, per dos grans processos: d’una banda, la immigració procedent d’altres països fa evident un contingut transnacional abans poc imaginable i uns vincles entre territoris llunyans o cultures diferents que representen la globalització urbana fins i tot potser millor que les icones de l’arquitectura internacional; d’una altra, la identificació com a habitant d’un lloc conviu amb l’experiència dels ‘territoriants’ (habitants del territori) que fan ús de fragments de diferents ciutats per a diferents propòsits i multipliquen el seu espai de vida com si fos un collage fet de retalls de barris i paisatges diversos.

• Públic/privat

Les imatges de la globalització i les més pròpies del lloc ja es mostren per igual en el paisatge urbà i configuren un imaginari col·lectiu híbrid: el compartit pels habitants, que es fixa als llocs simbòlics de la ciutat i a les tradicions i conviu així amb les imatges de llocs especialitzats, orientats vers el consum, la mobilitat o el turisme, com ara aeroports i àrees comercials de franquícia. Aquesta tensió entre el temps privat que representen aquests nous escenaris i el temps públic, tradicionalment visible en moments de caràcter col·lectiu, suposa una privatització del temps urbà que explica en gran mesura tant la crisi de les formes clàssiques d’associació i participació com l’aparició de formes noves.

• Interior/exterior

La globalització urbana ha fet de les ciutats miralls i aparadors del cosmopolitisme. La presència de cultures diferents a l’espai urbà, però, no garanteix necessàriament, per si sola, la gestació d’un gresol divers i en convivència sinó que, més aviat, mostra tot el contrari: l’excepcionalitat cultural.

SERVIDOR DE POLÍTIQUES URBANES LOCALS

Durant els últims trenta anys, les nostres viles i ciutats han experimentat transformacions tan importants que no han afectat únicament la seva economia o les seves formes de creixement sinó que també s’han fet visibles en el seu paisatge, en les formes de la sociabilitat i, en definitiva, en la manera que tenim d’habitar l’espai urbà en la nostra vida quotidiana. Es tracta de canvis que han representat reptes importants per a les polítiques locals, perquè és a l’espai de la política municipal on les noves situacions s’han mostrat amb més força i relleu.

Les ciutats seguiran canviant en el futur tant o més del que ho han fet en els últims trenta anys, però el lideratge democràtic i la participació de la societat civil poden assegurar que l’espai ciutadà continuï sent el millor lloc de trobada possible en un món de vegades global, de vegades local però, en tot cas, definitivament urbà.