Ves al contingut principal

Institut d'Humanitats. Curs 24/25

Literatura i antifeixisme

L'escriptura com a espai de resistència

Cursos i tallers

Com va demostrar magistralment Victor Klemperer, el feixisme és, a més de tantes altres coses, una qüestió de llenguatge. S’imposa gràcies a una retòrica, a una discursivitat, a una transformació de la parla que acaba fent possibles certes violències que, d’entrada, ens resultarien impensables. Potser per això, des de les Cartes a un amic alemany, d’Albert Camus, fins a La revelació, d’A.M. Homes, la literatura hi ha respost històricament des del llenguatge mateix, contraposant-hi imaginaris alternatius, mostrant l’abast i el perill d’acceptar certes paraules o certes expressions per a descriure la realitat quotidiana, examinant els processos pels quals passem d’aquesta quotidianitat a una monstruositat distòpica.

En aquest curs, abordarem algunes de les temptatives literàries contemporànies de resistències a diverses expressions del feixisme –des de la xenofòbia fins a la misogínia, passant per lògiques identitàries més proclius a una visió totalitària del món.

 

13.03.2025
El poder sense poder de la literatura. Ester Pino

Després de 1945, i principalment en el camp intel·lectual francès, es va iniciar un debat sobre les possibilitats de la literatura que va ocupar el centre de l’arena política gairebé fins al 1980. Sartre, Blanchot, Barthes, Foucault, Kristeva i Derrida, des de diferents perspectives, van considerar que la literatura era el que mereixia ser pensat com a subversió dels discursos hegemònics i foradament del feixisme del llenguatge. En aquesta sessió farem un recorregut pels conceptes d’escriptura i discurs en alguns d’aquests pensadors, analitzarem el pas de la teoria literària com a disciplina a contradiscurs al voltant de Maig del 68  i, per acabar, reflexionarem sobre el seu llegat avui.

 

20.03.2025
Vigència de Pasolini: contra el feixisme. Claudia González

El poeta de les cendres no sols va ser tocat, directament, pel feixisme de l'Europa de la Segona Guerra Mundial, sinó també pel que ell mateix va anomenar «nou feixisme» i que, avui dia, s’entreteixeix no sols amb el vell, sinó amb el conformisme del subjecte contemporani, amb l'homogeneïtzació i amb el consum com a punt nodal, acèfal, de la civilització. En aquesta sessió visitarem textos de Cartes luteranes i d'Escrits corsaris, una de les seves entrevistes i passatges de pel·lícules, per tal d’examinar els usos que Pasolini fa de la literatura en la seva lluita contra el feixisme.  

 

27.03.2025
Representacions de l'alteritat. Salamandra de Josep Maria Benet i Jornet i El jardí de Lluïsa Cunillé. Bernat Reher

El jardí (2020) de Lluïsa Cunillé i Salamandra (2004) de Josep M. Benet i Jornet són dues obres de teatre que concentren els seus arguments en les pors dels individus. En aquesta sessió ens preguntarem, amb els autors, si la resposta al feixisme passa per problematitzar la idea de reconeixement amb l’altre. 

 

03.04.2025
La nostàlgia com a estructura del sentiment (feixista). Borja Bagunyà

A El refugi del temps, Georgi Gospodinov examina una de les dominants del nostre temps; la nostàlgia, agafada, però, des del perill que suposa convertir-la en refugi i llegida com la retòrica d’una edat d’or imaginària.

 

10.04.2025
Dimonis a Amèrica. Míriam Cano

Tot i que pugui semblar que l’autoritarisme s’ha instal·lat als Estats Units amb la irrupció de Trump, la preocupació de certs autors com George Saunders, A.M Homes o Chuck Palahniuk ve de lluny. Com ha intentat reflectir la literatura nord-americana aquest gir supremacista?

Altres activitats del cicle

Institut d'Humanitats. Curs 24/25

Més informació del cicle

Organitza

Col·labora

Amb el suport de