Agnès Varda
Espigolant el camp de la col·laboració entre art i ciència
3r Seminari ICM / BAU
Cursos i tallers
Gratuït amb reserva
Convertir el rebuig en recurs ens permetria aproximar-nos a la recerca des d’un lloc nou i allargar la vida útil de les dades, més enllà de la idea inicial per la qual van ser concebudes. Partint de la lògica que ens ofereix la pel·lícula Els espigadors i l’espigadora d’Agnès Varda, a BAU Centre Universitari d’Arts i Disseny i l’Institut de Ciències del Mar (CSIC) estan desplegant un projecte en què artistes treballen de manera extensa a partir de l’activitat científica, a manera de prototips de col·laboració des d’un paradigma d’ecologia de dades.
La recerca científica implica una sèrie de recursos econòmics, de temps, humans, energètics, i d’espai, entre altres. Què passaria, si un cop conclou el projecte, revisitem les dades i les mostres amb una altra mirada, i obrim la possibilitat de revalorar el què s’ha rebutjat?: dades difícilment interpretables, no classificades, soroll, errors, outliers, rèpliques, anomalies, misteris, el que s’abandona, el que no té valor comercial, el que s’ha contaminat... Convertir el rebuig en recurs ens permetria aproximar-nos a la recerca des d’un lloc nou i allargar la vida útil de les dades, més enllà de la idea inicial per la qual van ser concebudes.
Partint de la lògica que ens ofereix la pel·lícula Els espigadors i l’espigadora d’Agnès Varda, la col·laboració entre art i ciència és un terreny on desplegar la metàfora de tornar a passar per un camp que ja ha complert una primera funció productiva, i recollir allò que inicialment s’havia desestimat o passat per alt. Des de BAU Centre Universitari d’Arts i Disseny i l’Institut de Ciències del Mar (CSIC) s’està desplegant un projecte en què artistes treballen de manera extensa a partir de l’activitat científica, a manera de prototips de col·laboració des d’un paradigma d’ecologia de dades.
En el marc del desenvolupament de metodologies innovadores de recerca híbrida, utilitzem l’imaginari de Varda per tornar a considerar els criteris amb els quals donem valor a unes coses i no a unes altres. Dibuixar el camp de dades/materials/pràctiques que poden ser espigolables és una oportunitat de fer visible allò que fa possible la recerca i hi ve implícit. Treballar des de la lògica del reaprofitament obre a la reflexió sobre la sostenibilitat de les nostres pràctiques, l’hospitalitat i l’afectació mútua entre la comunitat científica i artística.
El 3r Seminari ICM / BAU es planteja com una sessió de treball on s’examinaran els diferents terrenys espigolables que s’han identificat fins ara, i s’obrirà la conversa amb possibles espigadores i espigadors.
L’equip de treball del projecte està format per: Vanessa Balagué (ICM), Elisabetta Broglio (ICM), David Casas Layola (ICM), Lúa Coderch (BAU), Joan Llort (BSC), Mariona Moncunill-Piñas (BAU), María Fernanda Moscoso (BAU), Marta Royo-Llonch (SHOOK Studio), Valentí Sallarès (ICM), Carine Simon (ICM), María Vicioso (ICM).
Participants: Lúa Coderch, Mafe Moscoso, Mariona Moncunill, Joan Llort, Valentí Sallarès
Aquesta activitat forma part de: Agnès Varda
