Alienígenes

En el seu apassionant assaig Alienígenas (Siruela, 2006), John Moffitt compara la iconografia dels extraterrestres que imaginem avui (éssers amb pell grisenca, cap gran i ulls enormes) amb la dels àngels i altres criatures celestials o monstruoses de l’edat mitjana. Segons ell, les visions del passat i els avistaments del present són fenòmens similars atribuïbles a una projecció externa de dubtes metafísics: estem sols a l’univers?, existeix Déu? Malgrat que alguns semblin risibles, les històries que parlen d’extraterrestres diuen molt de nosaltres, els humans, com a invasors i envaïts i, sobretot, sobre la nostra por a perdre el control sobre la Terra.

Coincidint amb el 50è aniversari de la publicació del clàssic de Manuel de Pedrolo Mecanoscrit del segon origen (1974), narració icònica sobre la devastació que causa una invasió alienígena, aquest curs proposa reflexionar sobre la figura de l’extraterrestre prenent, com a punt de partida, la seva representació en el cinema i en la literatura de ciència-ficció. Sense ànim enciclopèdic, atès el gran abast del tema, repassarem i debatrem quins desitjos i conflictes han suscitat en l’imaginari col·lectiu la possibilitat, temorosa o esperançada, de la trobada amb una espècia intel·ligent no humana.

19.11.2024
Mecanoscrit del segon origen: sobreviure a la invasió alienígena. Sara Martín Alegre

Amb motiu del 50 aniversari de la publicació de Mecanoscrit del segon origen, gran èxit editorial i fita de la ciència-ficció catalana, reflexionem al voltant del seu impacte sobre les generacions que el van llegir a l'escola secundària. Assumim que es pot produir ciència ficció en català i que, segons la faula pedroliana, Catalunya podria sobreviure a una invasió alienígena i regenerar la civilització humana. El llibre de Manuel de Pedrolo reescriu el clàssic d’H.G. Wells La guerra dels mons (1898) amb una narrativa minimalista en què els nens Alba i Dídac sobreviuen i salven el planeta amb pragmatisme i intel·ligència.

26.11.2024
Ultimàtum a la Terra: Homo homini lupus. Pere Gallardo Torrano

L’estrena d’Ultimàtum a la Terra (de Robert Wise) al 1951, va posar en circulació una modesta pel·lícula de ciència ficció que amb el temps ha assolit la categoria de culte. La idea que va ser un producte de la Guerra Freda ha deixat pas a altres interpretacions menys literals que contribueixen a retroalimentar el mite. La reinterpretació de Scott Derrickson (2008) va demostrar que ambdós guions van saber aprofitar al màxim la força de la història original Farewell to the Master, de Harry Bates (1940). Però, al mateix temps, aquesta proposa una lectura totalment diferent, tot i que es manté fidel als paràmetres de la ciència ficció i de la representació de l’altre (alien).

03.12.2024
L’arribada: interpretant l’alien. Comunicació i mirada. Inés Macpherson

A partir de la proposta que ens ofereix Denis Villeneuve a la pel·lícula L’arribada (2016), basada en un relat de Ted Chiang, reflexionarem sobre com ens hem imaginat l’alien, el seu llenguatge, el seu desig (o no) de comunicar-se, allò que ens ofereix i el que aquesta nova mirada ens provoca. Podem imaginar i comprendre allò que és absolutament altre? La construcció d’un llenguatge permet observar el món d’una altra manera, construir un relat diferent? Explorarem aquestes i altres qüestions de la mà de Ted Chiang, Stanislaw Lem, Ray Bradbury, Ursula K. Le Guin o Douglas Adams, entre d’altres.

10.12.2024
Expediente X: els extraterrestres a les series de la televisió, del passat al present. Javier Valencia

Prenent com a referència l’obscura invasió alienígena -eternament suggerida però mai concretada- plantejada a la mítica Expedient X (1993-2002), recorrerem el temps endavant i enrere per albirar com van ser altres aterratges de visitants de mons llunyans en la ficció televisiva. Des de les pioneres The Quatermass Experiment (1955) o A for Andromeda (1961), passant per fites catòdiques dels vuitanta com V (1984), fins arribar als bel·licosos aliens d’Invasió (2021) o a la darrera versió de La guerra dels mons (2019).

17.12.2024
La guerra dels mons: iconografia i significats de la figura del marcià. Daniele Porretta

La guerra dels mons (1898) va passar a la història com una de les primeres novel·les que relatava la trobada amb un alienígena hostil. L’obra explotava la por oculta dels lectors victorians a la invasió estrangera, al temps que denunciava el poder destructiu de la maquinària de guerra de les potències colonials. Partint de la representació del marcià que va fer H.G. Wells, aquesta sessió proposarà un recorregut per la iconografia de l’extraterrestre en la literatura i el cinema de ciència ficció, posant especial atenció en la seva influència en el disseny i en la cultura popular.