Periodista i escriptora bielorussa en llengua russa guardonada l’any 2015 amb el Premi Nobel de Literatura.
Svetlana Aleksàndrovna Aleksiévitx va néixer el 1948 a Stanis?awów, on el seu pare, militar bielorús, estava destinat. Al cap de pocs anys, la seva família va tornar a Bielorússia i l’any 1972 es va llicenciar en periodisme a la Universitat de Minsk, ciutat on va treballar com a professora i en diferents diaris. Actualment viu a Minsk, tot i que fins fa poc, a causa dels problemes amb el règim del seu país, havia residit a París.
És la creadora del seu propi gènere literari, la «novel·la de veus», amb la qual dóna veu a la gent comuna per explicar la història de l’antiga Unió Soviètica i dels actuals estats que van formar-ne part, des de la Segona Guerra Mundial fins avui. Mitjançant una successió de testimoniatges, els seus llibres mostren un retrat de la realitat difícil de superar. Les seves obres van ser censurades a la Unió Soviètica, i va ser amb l’arribada de Gorbatxov al poder i la Perestroika quan va poder publicar amb normalitat. Els seus llibres han estat traduïts a més de trenta idiomes, han estat la base per a una dotzena d’obres teatrals i s’han fet documentals de més de vint dels guions que ha escrit.
Des dels anys noranta ha rebut nombrosos premis, entre ells el Premi Nobel de Literatura 2015, el premi Sandro Onofri per Il Reportage Narrativo (2002), el National Book Critics Circle Award (2005), el premi de reportatges Ryszard Kapuscinski (2011), el premi de la Pau de l’Associació Alemanya del Llibre (2013) i el premi Médicis d’assaig (2013).
