L’escriptora, dramaturga, cantant i pintora Liudmila Stefànovna Petruixévskaia (Moscou, 1938) és considerada una de les autores russes contemporànies més prominents. La seva narrativa s’ha traduït a més de trenta llengües i les seves obres teatrals han estat representades arreu del món.
Entre les seves novel·les trobem Tiempo de noche (Alianza Editorial, 1992) i Nómer Odín (Eksmo, 2004), totes dues preseleccionades per al Premi Booker Rus, i els reculls de relats Amor inmortal (Alianza Editorial, 1993), Érase una mujer que quería matar al bebé de su vecina (Atalanta Ediciones, 2011) i Hi havia una vegada una noia que va seduir el marit de la seva germana, i ell es va penjar d’un arbre (Edicions del Periscopi, 2015), la primera obra de l’autora que es publica en català.
Des de finals de la dècada dels vuitanta, les seves obres de teatre, històries i novel•les s’han traduït a més de trenta llengües i han rebut nombrosos reconeixements, com el Premi Puixkin de literatura russa (2003) atorgat per la Fundació Alfred Toepfer, el guardó independent Triumf al mèrit literari, el Premi Nacional de les Lletres i les Arts (2002) i el premi Stanislavski de teatre (2004).
A finals de la dècada dels seixanta, Petruixévskaia va iniciar la seva carrera com a cantant, escrivint les seves cançons i lletres noves per a les seves cançons preferides. Des del 2008 actua regularment a Moscou, arreu de Rússia i del món. Petruixévskaia també és coneguda com a artista visual. Els seus retrats, nus i natures mortes s’han exposat en museus i galeries de Rússia, com la Galeria Tretiakov, el Museu de Belles Arts Puixkin i el Museu Estatal de Literatura.
