Lluís Calvo ha publicat setze llibres de poesia, entre els quals destaquen Veïnatge d'hores (1987), A contrallum (1989), Vida terrenal (1991), La llunyania (1993), L'estret de Bering (1997), Opus spicatum (2000), Omissió (2001), El buit i la medusa (2002), La tirania del discurs (2003), Andròmeda espiral (2005), Al ras (2007), Cent mil déus en un cau fosc (2008) i Col·lisions (2009). També ha publicat tres novel·les: Aconitum (1999), Electra i la carretera (2001) i L'expulsió del paradís (2004). Com a assagista ha publicat Les interpretacions (2006) i nombrosos articles en revistes al voltant de la poesia i el llenguatge.
Ha guanyat premis com l'Amadeu Oller, Miquel de Palol, Josep M. López Picó, Ciutat de Palma-Joan Alcover, Maria Mercè Marçal, els Jocs Florals de Barcelona, el Rosa Leveroni i, recentment, el Vicenç Andrés Estellés-Premi Octubre, entre d'altres.
El 2003 va engegar, juntament amb Pedro Valdeolmillos, la pàgina web Epímone, dedicada a la ciberpoesia, que s’ha convertit en un tot un referent internacional pel que fa a l’exploració de nous llenguatges i escriptures.
Epímone