cineasta
La revista Cahiers du cinema el va qualificar de «model de cineasta del segle XXI» per la seva habilitat per treballar en tots els camps fronterers del cinema amb la mateixa lucidesa, qualitat i talent. Estudia Comunicació Audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona i es gradua en la primera edició del Màster en Documental de Creació de la Universitat Pompeu Fabra. El seu primer llargmetratge documental, Cravan vs Cravan (2002), rep guardons en diversos festivals internacionals i la crítica espanyola el destaca com la millor òpera prima de l'any amb el Premi Sant Jordi RNE. El seu segon llarg metratge, La leyenda del tiempo (2006), amb el qual Lacuesta duu fins al límit els dispositius situats entre la ficció i la no ficció, es presenta a la secció oficial del Festival Internacional de Cinema de Rotterdam i rep diversos premis al Festival Internacional de Cinema de Las Palmas, al Festival Internacional de Nantes, al Yerevan Film Festival (Armènia) i a la mostra Alcances de Cadis, entre d'altres certàmens. L'Associació de Crítics de Catalunya el considera la millor pel·lícula espanyola de l'any. El seu tercer llarg metratge, Los condenados (2009), rep el Premi de la FIPRESCI al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià del 2009 i el Premi Gaudí a la millor pel·lícula. Una de les actrius protagonistes, Bárbara Lennie, és distingida amb el Premi Sant Jordi a la millor intèrpret espanyola d'aquell any. L’any 2010 realitza el documental sobre la figura d’Ava Gardner La noche que no acaba. Amb el seu següent projecte, Lacuesta es trasllada a Mali per rodar i posa en contacte la pintura i la natura. En sorgeixen el documental El cuaderno de barro (2011) i la pel·lícula Los pasos dobles (2011), guanyadora de la Concha d’Or del Festival de Sant Sebastià. Lacuesta és també autor de diversos curtmetratges i instal·lacions expositives. Compagina el cinema amb la docència i col·labora en diversos mitjans amb articles sobre cinema, música i literatura.
