Activitat
- Inici
- Activitat
Recordant Pep Calsamiglia
A la manera del Col·legi de FilosofiaAquest hivern del 2008 s'han complert 25 anys del curs que el Col·legi de Filosofia, embrió de l'actual Institut d'Humanitats de Barcelona, va dedicar a la memòria de Pep Calsamiglia. Per commemorar aquesta efemèride, la família Calsamiglia i l'Institut d'Humanitats han demanat a tres dels membres del Col·legi particularment vinculats al Pep que rememorin aquella relació personal i filosòfica, cadascun d'ells des de la perspectiva del seu treball de pensament actual.
Aquestes conferències són sobretot una reivindicació del tipus exemplar d'obertura a la cultura, la ciutat i la vida que Calsamiglia va deixar en herència a les generacions actuals.
25 de març
Eugenio Trías
Pep Calsamiglia i Joan Maragall
Introducció a càrrec de Jaume Casals
1 d'abril
Xavier Rubert de Ventós
Doneu-me ulls cecs per coses que no compten
Introducció a càrrec d’Helena Calsamiglia
15 d’abril
Josep Ramoneda
La filosofia com a conversa inacabada
Introducció a càrrec de Xavier Calsamiglia
Josep Maria Calsamiglia i Vives va néixer a Barcelona el 18 de maig de 1913. Entrà a la universitat molt jove, cursà filosofia i dret, i començà la seva vida acadèmica als vint anys, com a auxiliar del seu mestre, el filòsof Joaquim Xirau, a la Universitat Autònoma de Barcelona. Activitat que compartí amb l'ensenyament a l'Institut
Escola, durant els anys de la República.
La guerra civil va comportar un trencament amb la línia acadèmica que havia seguit. En la postguerra va ser depurat i apartat de l'activitat docent. Es va dedicar a les indústries gràfiques i va fundar l'editorial Ariel, juntament amb Alexandre Argullós.
Malgrat les dificultats, va fer compatible la seva dedicació a les tasques editorials amb el manteniment de la relació amb els universitaris i la realització de seminaris privats sobre filosofia, on va trobar un espai estimulant per seguir i debatre el pensament més influent de l'època contemporània. Quan es va crear la Universitat Autònoma de Barcelona, l'any 1968, es va incorporar a la docència com a professor d'Història de la Filosofia. La demanda d’una càtedra per a ell per part de professors de Barcelona i Madrid va permetre que un itinerari tan singular i poc convencional com el seu es veiés coronat per una vinculació estable a la universitat. La col·laboració constant amb els seus col·legues va resultar en la creació del Col·legi de Filosofia, de la revista Enrahonar i de la col·lecció de textos filosòfics de l'editorial Laia.
a morir a Arenys de mar, el 23 de juliol de 1982, d'un atac de cor. La seva brusca desaparició va deixar un gran buit, ja que amb el seu estil conversacional de fer filosofia el seu tarannà obert i la intel·ligència de les seves aportacions, havia creat admiració profunda en totes les generacions de filòsofs que el van conèixer.
