Activitat

Dimarts 25 Març, 19:00

Recordant Pep Calsamiglia

A la manera del Col·legi de Filosofia

Aquest hivern del 2008 s'han complert 25 anys del curs que el Col·legi de Filosofia, embrió de l'actual Institut d'Humanitats de Barcelona, va dedicar a la memòria de Pep Calsamiglia. Per commemorar aquesta efemèride, la família Calsamiglia i l'Institut d'Humanitats han demanat a tres dels membres del Col·legi particularment vinculats al Pep que rememorin aquella relació personal i filosòfica, cadascun d'ells des de la perspectiva del seu treball de pensament actual.


 


Aquestes conferències són sobretot una reivindicació del tipus exemplar d'obertura a la cultura, la ciutat i la vida que Calsamiglia va deixar en herència a les generacions actuals.

 

25 de març


Eugenio Trías


Pep Calsamiglia i Joan Maragall



Introducció a càrrec de Jaume Casals



 


1 d'abril


Xavier Rubert de Ventós


Doneu-me ulls cecs per coses que no compten


 


Introducció a càrrec d’Helena Calsamiglia



15 d’abril


Josep Ramoneda


La filosofia com a conversa inacabada





Introducció a càrrec de Xavier Calsamiglia


 


Josep Maria Calsamiglia i Vives va néixer a Barcelona el 18 de maig de 1913. Entrà a la universitat molt jove, cursà filosofia i dret, i començà la seva vida acadèmica als vint anys, com a auxiliar del seu mestre, el filòsof Joaquim Xirau, a la Universitat Autònoma de Barcelona. Activitat que compartí amb l'ensenyament a l'Institut


Escola, durant els anys de la República.


 


La guerra civil va comportar un trencament amb la línia acadèmica que havia seguit. En la postguerra va ser depurat i apartat de l'activitat docent. Es va dedicar a les indústries gràfiques i va fundar l'editorial Ariel, juntament amb Alexandre Argullós.


 


Malgrat les dificultats, va fer compatible la seva dedicació a les tasques editorials amb el manteniment de la relació amb els universitaris i la realització de seminaris privats sobre filosofia, on va trobar un espai estimulant per seguir i debatre el pensament més influent de l'època contemporània. Quan es va crear la Universitat Autònoma de Barcelona, l'any 1968, es va incorporar a la docència com a professor d'Història de la Filosofia. La demanda d’una càtedra per a ell per part de professors de Barcelona i Madrid va permetre que un itinerari tan singular i poc convencional com el seu es veiés coronat per una vinculació estable a la universitat. La col·laboració constant amb els seus col·legues va resultar en la creació del Col·legi de Filosofia, de la revista Enrahonar i de la col·lecció de textos filosòfics de l'editorial Laia.



 


a morir a Arenys de mar, el 23 de juliol de 1982, d'un atac de cor. La seva brusca desaparició va deixar un gran buit, ja que amb el seu estil conversacional de fer filosofia el seu tarannà obert i la intel·ligència de les seves aportacions, havia creat admiració profunda en totes les generacions de filòsofs que el van conèixer.