Activitat

PLACE. El món en una maleta

Projecció de cinema i documentals sobre algunes de les ciutats visitades.

 

Saudade do futuro
de Marie-Clémence i Cesar Paes
França / Brasil, 94 min., 35mm., color
(São Paulo)

São Paulo i els seus poetes de carrer. Amb l'acompanyament d'una guitarra o una pandereta, els "repentistas", autèntics cronistes de la vida quotidiana, improvisen rimes i versos cantats que s'inspiren en la realitat immediata que envolta el seu públic. Des del periodista fins a la dona de la neteja, sense oblidar el director de la pinacoteca i el taxista, els immigrants ens conviden a entrar al seu São Paulo particular. La cacofonia urbana es barreja amb la música i les improvisacions, ancestres del rap, expliquen la megalòpolis amb humor i en vers. "La bellesa de São Paulo no és una cosa actual, sinó futura, no és òptica, sinó que radica en la seva energia i el seu dinamisme."

Berlin Symphony
de Thomas Schadt
Alemanya, 78 min., 35 min., blanc i negre
(Berlín)

El 1927, Walther Ruttman va filmar el seu majestuós documental Berlin, Sinfonie einer Grosser Stadt, un clàssic del cinema alemany i retrat genuí del Berlín dels anys vint. Al cap de 75 anys, Berlín està experimentant una transformació única. Quinze anys després de la caiguda del Mur, la història torna a impulsar la ciutat. Gent d'arreu del món forma una nova metròpoli, reminiscent en molts aspectes del Berlín dels anys vint. La pel·lícula, organitzada per plans que concorden amb una estructura simfònica, narra un dia en la vida d'aquesta ciutat tan vibrant. Rodada en un impecable blanc i negre i acompanyada per una banda sonora de música contemporània, aquest viatge per la capital d'Alemanya és una capsa de sorpreses, una meravella en cel·luloide.

Los Angeles Plays Itself
de Thom Andersen
EUA, 169 min., DVD, color i blanc i negre
(Los Angeles)

Hi ha llocs en què potser no hi has estat mai, però que et resulten familiars perquè els has vist en milers de fotos o pel·lícules. Los Angeles, per exemple, és una de les ciutats més filmades del món. Partint de la hipòtesi que la ficció té un gran potencial documental, Andersen intenta convèncer-nos que podem veure el cinema des d'un altre punt de vista. El resultat n'és una anàlisi provocativa sobre la nostra capacitat de veure pel·lícules.

Andersen reconeix la ciutat com un fons, com un personatge i un tema. Veiem com s'utilitzen i es distorsionen edificis i localitzacions. Com Los Angeles pot ser una conspiradora, per exemple a Perdició, de Billy Wilder, o un tema en ella mateixa, com a Chinatown, de Polanski.

Thom Andersen (Chicago, 1943), un cineasta gairebé desconegut però prestigiós en cercles acadèmics, es proposa desmitificar la imatge que de Los Angeles ha creat el cinema. Amb aquest objectiu, va realitzar un documental de llarga durada, amb intermedi (referència deliberada als dies de programes dobles) i dividit en tres seccions: "La ciutat com a fons", "La ciutat com a personatge" i "La ciutat com a objecte".

Thom Andersen historitza la teoria del cinema i teoritza sobre la història del cinema, amb la qual cosa canvia la nostra manera de veure cinema i la manera en què "el cinema" es mira a ell mateix. Treballa amb l'impuls conservacionista de l'arxivista que s'entesta a rescatar gent, llocs i coses que altrament es podrien perdre en el passat.

Per aconseguir aquest metratge, Andersen va compaginar uns cent fragments de diverses pel·lícules (des del període de cinema mut fins als anys noranta). Però no ens equivoquem. La seva intenció no és presentar una glamurosa cavalcada autocomplaent del cinema de Hollywood. Ben al contrari, la pretensió és deixar a la superfície la realitat d'una ciutat que estima i que, segons el seu parer, la indústria ha tergiversat. A partir de la premissa que és possible apreciar un film de ficció com si es tractés d'un documental, intenta que l'espectador aparti la mirada dirigida per la posada en escena i l'orienti, ara previnguda i independent, cap a un Los Angeles tal com és.

 

Ciudades
de Daniel Resines y Elisabeth Anglarill
Espanya, 2004, 23 min., Betacam, color
(Barcelona)

 

"En televisió, ens fascina el poder suggeridor d'una imatge i ens adorm el poder demolidor d'una bateria de dades. Vam decidir trencar el motlle del programa El Escarabajo Verde de La 2 de TVE i atrevir-nos amb una proposta que parla en símbols, que dóna sols pistes i no missatges mastegats, que emociona, que salta i que canta. Perquè, a més, és la primera vegada que un reportatge del programa ha comptat amb música original. ‘Ciudades' és el reflex vital fruit d'hores i hores al carrer, i de tot allò que allí ens ha impregnat la vista i l'oïda. Sentint, deambulant i gravant el que la gent ens deia, no el que volíem que ens diguessin. La denúncia i la crítica també es poden fer des de la creativitat."