Activitat

Dijous 23 Maig, 20:00

Futurisme

Imatges contra direcció

Les lluites del moviment futurista que va fundar Marinetti van revestir totes les formes artístiques -així doncs, també el cinema- perquè estaven dictades per la voluntat revolucionària de construir a Itàlia, un país amb un gloriós passat, una identitat cultural moderna. Aquestes lluites es van desenvolupar en contra de la cultura aristocràtica, classicista, arcaïtzant dels simbolistes i en sintonia total amb les forces vives de la cultura popular. En una primera fase, entre 1909 i 1914, els films populars són testimoni de la connexió dialèctica que aleshores es va establir a Itàlia entre avantguarda i cinema d'atracció, és a dir, la influència recíproca entre el futurisme i el cinema no institucional, fantàstic, lúdic i còmic. Durant el període successiu, entre 1916 i 1920, apareixen les primeres pel·lícules d'avantguarda, encara que de vegades el futurisme s'expressa només en l'escenografia. A la postguerra, les recerques s'intensifiquen i es desenvolupen en diverses direccions: la mitologia de la metròpoli moderna, el formalisme autosignificant del "cinema dels objectes", la celebració del treball industrial i dels espais urbans amb una intensa vida col·lectiva, com ara les estacions ferroviàries, i finalment el cinema abstracte de la música en imatges.

1a Part
Cretinetti che bello!, André Deed, 1909, 5'
Amor pedestre, Marcel Fabre, 1914, 10'
Thais, Anton Giulio Bragaglia, 1916, 54'


2a Part
Stramilano, Corrado D'Errico, 1929, 14'
Velocità (Vitesse), Tina Cordero, Guido Martina, Pippo Oriani,1930, 12'
Impressioni di vita n° 1, ritmi di stazione, Corrado D'Errico, 1933, 10'
I cantieri dell'Adriatico, Umberto Barbaro, 1932, 11'
Musica: "La Gazza ladra", de Rivista Luce n° 2, Corrado D'Errico, 1934, 2'