Activitat

Segons la idea de Jonas Mekas que «cinema is cinema is cinema...», no s’hauria de compartimentar el cinema en gèneres ni categories més o menys elevats per marginar-ne aquelles formes considerades ‘menors’. D’aquesta manera, el clip o la peça musical, lluny de ser una nota al peu de la història del cinema, forma part de la història del documental i l’avantguarda. Aquesta sessió mostra algunes d’aquestes trobades i mestissatges: el cinema i la música sincronitzats per enregistrar els canvis i les formes de les èpoques i dels mateixos mitjans, per documentar o explorar el mateix suport. Ritmes i gestos, sonors i visuals, enèrgics i lírics, del jazz al rock, dels retrats icònics de músics al cinema d’apropiació; Ray Charles, Nico, els Stones o Jimi Hendrix interpretats per Peter Whitehead, Kenneth Anger o Bruce Conner.

Jammin’ the Blues, Gjon Mili, 1944, vídeo, 9 min; Bridges-Go-Round, Shirley Clarke, 1959, 16 mm, 7 min; Nico-I’m Not Sayin, Peter Whitehead, 1965, vídeo, 2 min; --- -------- (Short Line Long Line), Thom Andersen i Malcolm Brodwick, 1967, 16 mm, 12 min; Coming Down, Pat O’Neill, 1968, 16 mm, 4 min; Cosmic Ray, Bruce Conner, 1966, 16 mm, 4 min; Jimi Hendrix Experience-Hey Joe, Peter Whitehead, 1967, vídeo, 3 min; Eric Burdon and the Animals-When I Was Young, Peter Whitehead, vídeo, 4 min; Invocation to My Demon Brother, Kenneth Anger, 1969, 16 mm, 11 min; To Parsifal, Bruce Baillie, 1963, 16 mm, 16 min.