Activitat

Dimarts 23 Desembre, 18:00

Ciència al Nadal

Conferències de Ricard Solé, Carles Lalueza Fox i Gustavo Deco

Una societat responsable i crítica ha d’incorporar el coneixement científic al seu sistema educatiu, però també al debat diari. Cal reivindicar el coneixement i el pensament racional com a part essencial de la nostra cultura. Com deia Carl Sagan, «la ciència és una llum a la foscor», una llum que cal mantenir viva. Aquest és l’esperit d’aquesta segona edició de les conferències de Ciència al Nadal, que per primer any se celebren al CCCB, i que compten també amb el suport de la Fundación Botín.

Programa:

18:00 h: Ricard Solé - Del formiguer al test de Turing: és possible la màquina conscient?
Històricament, el problema de l’origen la consciència va sovint lligat a la qüestió de si és possible construir una màquina amb capacitat de pensament. De René Descartes a Alan Turing i dels autòmats mecànics a la moderna neurociència cognitiva, la possibilitat de comprendre l’origen i la naturalesa de l’experiència conscient ha inspirat metàfores, especulacions i fins i tot pors. Que és la consciència? Quina és la seva seu? Hi ha diferents nivells de consciència? Cap d’aquestes preguntes no té una resposta encara, però els avenços científics podrien canviar aquesta situació en un futur potser no gaire llunyà.

18:30 h: Carles Lalueza Fox - Orígens del pensament simbòlic humà: eines, ornaments i llenguatge
Sovint s’ha pensat que l’autoconsciència és una característica exclusiva de la nostra espècie, i s’han proposat dades molt recents per a l’origen del pensament simbòlic. Però, al llarg del registre fòssil, trobem evidències de fabricació d’eines progressivament més complexes, d’art no figuratiu i d’ornaments personals en espècies anteriors a la nostra, com els neandertals. Un tret fonamental en l’evolució de la ment humana, el llenguatge, també sembla ser present en el llinatge humà des de fa centenars de milers d’anys.

19:40 h: Cafè i pastes

20:00 h: Gustavo Deco - El cervell en xarxa: què ens diu el connectoma humà sobre la consciència?
Les noves tècniques de neuroimatge han impulsat un canvi molt gran en la nostra capacitat d’estudiar l’estructura i organització funcional del cervell humà, l’arquitectura del qual es pot representar mitjançant una xarxa: el connectoma. Partint de l’estudi del cervell en el seu estat de repòs (quan «no fa res»), vam començar a entendre com processa informació «quan fa alguna cosa». A partir d’aquests coneixements, podem començar a investigar quantitativament la base neuronal de la consciència. Per avançar en l’estudi de la neurociència de la ment i les seves alteracions, necessitarem una síntesi d’experiments i models matemàtics.