Activitat

Debat de Barcelona 2004 - Fronteres

L'Europa moderna es va construir sobre una idea d'Estat-nació en la qual comunitat, cultura i poder eren una sola unitat, geogràfica i metafòrica, clarament diferenciada de la nació veïna. Les fronteres eren enteses només com a lloc de pas entre aquestes unitats, cada una de les quals reconeixia i defensava la pròpia identitat. A la vegada, es consolidaren en l'imaginari col·lectiu fronteres que separaven Europa de la resta de cultures, considerades, més o menys segons els casos, expressió de la barbàrie.

Al llarg del segle XX, el progrés de les ciències socials i el desmantellament de les estructures colonials són l'inici d'un qüestionament progressiu de la idea de frontera, de manera que aquells límits que havien estat considerats "naturals" comencen a ser entesos com a resultat d'un procés de construcció política, social i cultural. Amb el procés de mundialització, les fronteres geopolítiques i simbòliques es disloquen i neix l'imaginari de la «ciutat global», mestissa, en la qual la frontera deixa de ser un lloc de pas i esdevé espai de convivència: cada lloc pot ser llindar entre un nosaltres i l'altre. I mentrestant, les fronteres geopolítiques continuen tenint una importància cabdal en la configuració del nostre entorn.

Com s'ha transformat la idea de frontera? Quines fronteres persisteixen i quines de noves estan apareixent? En quina mesura les fronteres emergents poden fer perillar la defensa d'uns valors universals?

Amb l'esperit de debatre aquestes qüestions, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i la Fundació Collserola proposen un cicle de conferències que tindrà lloc entre el 12 de gener i el 22 de març de 2004.

12 gener «Les fronteres d'Europa»
Tzvetan Todorov, director d'investigacions al Centre National de la Recherche Scientifique (París), crític, historiador i filòsof.

19 gener «El concepte de frontera»
Manuel Cruz, catedràtic de Filosofia de la Universitat de Barcelona.

26 gener «Entre civilització i barbàrie»
Francisco Fernández Buey, catedràtic de Filosofia del Dret, Moral i Política a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

9 febrer «Orient-Occident: la fractura imaginària»
Georges Corm, economista i exministre de Finances del Líban, autor del llibre La fractura imaginària. Esperit racional i religió a Orient i Occident (Pagès Editors, 2002).

16 febrer «Comunitat i ciutadania: els límits de la identitat col·lectiva»
Dominique Schnapper, sociòloga i membre del Conseil Constitutionnel (França).

23 febrer «Cultures sense territori»
Roger Bartra, professor d'Història Social i Política a l'Instituto de Investigaciones Sociales de la Universidad Nacional Autónoma de México.

1 març «L'arquitectura com a frontera: el mur entre Israel i Palestina»
Eyal Weizman, arquitecte expert en els assentaments israelians a Cisjordania i coautor del llibre A Civilian Occupation. The Politics of Israeli Architecture (Babel Publishers, 2003).

8 març «Dels fronts a les fronteres a Europa i arreu»
Michel Foucher, geògraf, autor del llibre Fronts et frontières. Un tour du monde géopolitique (Fayard, 1991), actualment ambaixador de França a Letònia.

15 març «La fi dels territoris»
Bertrand Badie, professor de Relacions Internacionals a l'Institut d'Études Politiques de París.

22 març  «Noves fronteres i valors universals»
Zygmunt Bauman, professor emèrit de Sociologia a la Universitat de Leeds i a la Universitat de Varsòvia.