Activitat

Dilluns 21 Maig, 19:30

Als orígens de la ment humana

Quan intentem definir la naturalesa humana acostumem a fer-ho a partir de trets i conductes que neixen de la nostra ment: el llenguatge, les emocions, la capacitat de creació, les conductes altruistes i de col·laboració, la consciència... Tanmateix, encara sabem ben poc de com aquestes qualitats s’han pogut desenvolupar fins a convertir-se en allò que ens caracteritza com a espècie. La dualitat ment/cervell que va establir la ciència moderna occidental, influïda per la divisió cristiana entre ànima i cos, ha quedat superada pels descobriments de la neurociència, i avui sabem que totes dues coses són inseparables. Fins al punt que actualment científics i filòsofs afirmen que la ment humana, amb totes les seves capacitats, és fruit de l’evolució biològica i respon als mateixos criteris adaptatius que altres aspectes de la vida. Què sabem, doncs, d’allò que realment ens fa humans? Què passa a la nostra ment/cervell quan som capaços de parlar, crear i emocionar-nos?

En el marc de la celebració de l’Any de la Neurociència, en aquest debat es proposa una aproximació als darrers avenços en la recerca neurocientífica i a les seves conseqüències en la nostra concepció del que ens defineix com a éssers humans.

 

Dilluns 21 de maig, 19.30 h

LA NATURALESA DE LA MENT CONSCIENT

Què és la consciència? Avui la investigació neurocientífica ens diu que la consciència és un estat de la ment, amb clars avantatges evolutius.

Ignacio Morgado, catedràtic de Psicobiologia de l’Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona, autor de Cómo percibimos el mundo (Ariel, 2012)
Moderador: Jaume Bertranpetit, catedràtic de Biologia de la Universitat Pompeu Fabra


Dimarts 22 de maig, 19.30 h

PODEM SIMULAR LA MENT HUMANA?

El Blue Brain Project és un desafiant projecte científic que planteja crear, en un supercomputador, un cervell virtual que simuli el funcionament de la ment humana.

Henry Markram, neurocientífic, director del Blue Brain Project a l’École Polytechnique Fédérale de Lausana
Moderador: Francesc Subirada, director associat del Barcelona Supercomputing Center- Centro Nacional de Supercomputación


Dimarts 29 de maig, 19.30 h

L’AUGE DE LA NEUROÈTICA

Perquè els humans som éssers morals? La neuroètica és una nova disciplina que a la llum dels avenços neurocietífics s’interroga sobre els orígens dels comportaments ètics i morals.

Kathinka Evers, professora de Filosofia i investigadora del Centre for Research Ethics & Bioethics de la Universitat d’Uppsala, autora de Neuroética. Cuando la materia se despierta (Katz, 2011)
Moderador: Òscar Vilarroya, director de la càtedra «El Cervell Social» de la Universitat Autònoma de Barcelona


Dimarts 5 de juny, 19.30 h

BASES NEUROLÒGIQUES DE LA IMITACIÓ I L’EMPATIA

El descobriment de les neurones mirall ha revolucionat la comprensió de com els humans, a través de l’empatia, ens reconeixem en els altres i així podem créixer en un entorn social.

Francisco Rubia, catedràtic de Fisiologia de la Universitat Complutense de Madrid, autor de ¿Qué sabes de tu cerebro? (Temas de Hoy, 2006)
Moderador: Adolf Tobeña, catedràtic de Psiquiatria i Psicologia Mèdica de la Universitat Autònoma de Barcelona


Dilluns 11 de juny, 19.30 h

QUI DECIDEIX? LA NEUROCIÈNCIA I LA QÜESTIÓ DE LA LLIBERTAT

La neurociència ha obert noves fronteres en el debat sobre el determinisme biològic del comportament humà: som éssers amb llibertat d’acció o estem dominats per allò que inconscientment ens dicta el cervell?

Michael S. Gazzaniga, catedràtic de Psicologia i director del SAGE Center for the Study of Mind de la Universitat de Califòrnia (Santa Barbara), autor de ¿Quién manda aquí? El libre albedrío y la ciencia del cerebro (Paidós, 2012)
Moderador: Jordi Camí, catedràtic de Farmacologia de la Universitat Pompeu Fabra i director del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona