| :: altres edicions KOSMOPOLIS |
|
|
 |
|
 |
|
 |
|
|
|
INTERPERSONAL CAFÈ EUROPA LITERATURA I HIPERMÈDIA CÒMIC, LITERATURA I MÚSICA LITERATURA ORAL |
|
 |
|
 |
|
 |
|
 |
|
 |
|
LITERATURA RUSSA CONTEMPORÀNIA
La nova Rússia té la dona com a protagonista singular i la defensa de la llibertat es converteix en un tret comú de diferents autores, entre elles Svetlana Alexiévitx, Natàlia Tolstaia i Lília Kim. Altres escriptors decideixen lluitar contra l'oblit i aprofundeixen la narració documental per deixar testimoni de tragèdies com l'Holocaust, el Gulag o Txernòbil. K06 analitza els profunds canvis de les lletres russes i dedica un homenatge especial al poeta Joseph Brodsky (1940-1996) en el desè aniversari de la seva mort, així com també al premi Nobel de la Pau (1975) Andrei Sàkharov (1921-1989). Participants: Svetlana Alexiévitx, Vassili Golovànov, Iàkov Gordin, Tatiana Iankelévitx, Lília Kim, Serguei Kostirko, Aleksandr Kúixner, Natàlia Tolstaia i Vitali Xentalinski.
Intervencions: Tatiana Iankelévitx. El llegat d'Andrei Sàkharov a la Rússia actual El 1975 el físic Andrei Sàkharov rebia el Premi Nobel de la Pau. No només era la primera vegada que aquesta distinció requeia sobre un ciutadà rus, sinó que era també la primera vegada que es concedia a un individu per la seva lluita en favor dels drets humans. Disset anys després de la seva mort, la seva fillastra Tatiana Iankelévitx analitza la pervivència a la Rússia actual de la tradició humanista impulsada per Sàkharov i parla dels dietaris del físic, publicats fa només un any a Rússia, tot evocant els seus autors, Andrei Sàkharov i la seva esposa, Ielena Bónner.
Vitali Xentalinski. Contra l'amnèsia A finals dels anys vuitanta, Vitali Xentalinski s'endinsà als arxius del kgb per tal d'investigar els expedients de milers d'escriptors oprimits pel govern. El resultat, Esclavos de la libertad: los archivos literarios del kgb (2006), és una exhaustiva mostra de l'interès de l'autor per la literatura documental, un gènere que, especialment a Rússia, lluita contra l'amnèsia històrica i les seves conseqüències sobre el present. L'escriptor detalla, en aquesta sessió, les formes que pren la prosa documental russa i els autors que recuperen el passat per superar les tragèdies que un dia va acollir.
Iàkov Gordin. La prosa documental i les revistes literàries russes En el desè aniversari de la mort del poeta Joseph Brodsky, premi Nobel de Literatura de 1987, el seu amic Iàkov Gordin recorda la seva visió del món: l'essència tràgica de la vida humana, marcada per un desenllaç final; la seva actitud envers la guerra, negant-li qualsevol connotació mística, i, finalment, la recerca de la catarsi. Gordin, editor de la revista Svezda des de fa més d'una dècada, traça també el perfil de les revistes literàries russes, analitza el seu paper en el període soviètic i en l'actualitat i recorre alguns dels títols emblemàtics de la prosa documental russa.
Svetlana Alexiévitx, Lília Kim i Natàlia Tolstaia. L'abandonament d'estereotips en la prosa femenina La prosa és el canal que permet expressar les peculiaritats de la dona, la seva intuïció i la seva forma de percebre la realitat. Així ho consideren Svetlana Alexiévitx, Lília Kim i Natàlia Tolstaia, que en aquesta sessió analitzen el reflex en la prosa femenina de la nova situació de la dona, les possibilitats que s'obren davant d'ella de realitzar-se fora de l'àmbit domèstic i l'abandonament de vells estereotips en les relacions entre tots dos sexes. Un recorregut que transcorre a través dels llibres i de revistes com Karavan istorii. Amb la col·laboració de Siglo XXI de España Editores
Aleksandr Kúixner. Té futur la poesia? El premi Nacional Rus de Poesia 2005 es qüestiona el futur del gènere en una sessió que analitza el paper que ha tingut la poesia a la cultura russa, la seva relació amb la llengua i les possibles causes de la seva crisi. Reflexions que acompanya amb la lectura dels seus poemes, mescla de l'observació de la quotidianitat i el pensament filosòfic, i també amb un record especial a Joseph Brodsky, qui el va considerar un dels millors poetes lírics russos.
Serguei Kostirko. La literatura russa a Internet Paral·lelament a la situació d'inestabilitat política, social i cultural, a principis del anys noranta Rússia assisteix també al desenvolupament d'Internet. A partir d'aleshores, la literatura recupera la seva condició de fenomen estètic i intel·lectual. Es mostra al lector un nou horitzó literari on convergeixen els escriptors que emplacen la seva activitat dins la Xarxa i aquells fins aleshores regits per les exigències de les revistes, les editorials i els canals estatals. L'editor de la versió digital de la revista Novi mir i escriptor Serguei Kostirko analitza el rol d'Internet com a canal literari, les noves editorials i autors virtuals, i la convivència de tot plegat amb les formes tradicionals de literatura.
Vassili Golovànov. Espais i laberints Per a Kenneth White, pioner de la geopoètica, el que defineix aquest gènere és l'impuls cap a la vida, la seva natural inclinació al moviment. A Rússia, la geopoètica sorgeix com a reacció al buit que envolta la literatura postsoviètica, una recerca de nous «jaciments». Autor de diverses obres que tenen el viatge com a motiu central, Vassili Golovànov analitza la relació entre l'espai i la paraula en una sessió que il·lustra amb un nodrit arxiu d'imatges de les seves expedicions, entre elles la de l'illa polar de Kolgúiev, al mar de Barents, i la del delta del Volga. Vegeu Monogràfic Rússia CANAL ALFA
|
| Centre de Cultura Contemporània de Barcelona :: Montalegre, 5, 08001, Barcelona :: +34 933 064 100 |