Imprimir

INTERPERSONAL. Les noves relacions humanes

Interpersonal analitza els canvis i les mutacions de les relacions humanes d'aquests últims anys i el seu reflex en la creació literària. La família en desordre, l'amor en temps de tribus, els nous solitaris, la ideologia queer, la trobada amb «l'altre», l'erosió de l'amistat, l'heteronímia digital, etcètera, són alguns dels signes que defineixen canvis substancials en els estils de convivència i en la nostra educació sentimental.

Participants: Mercedes Abad, Fadéla Amara, Vladimir Arsenijević, Flavia Company, Jostein Gaarder, Tatjana Gromača, Empar Moliner, Michel Onfray, Cristina Peri Rossi, Núria Ribó, Ángel Sala, David Shore i Michi Strausfeld.

Intervencions:

Fadéla Amara. Ni Putes ni Submises
En diàleg amb Núria Ribó
Dimecres, 20.30h > Hall Proteu.
Català i francès, amb traducció simultània

Fadéla Amara és presidenta i fundadora del moviment Ni Putes ni Submises, creat originàriament per lluitar per la igualtat de la dona en els suburbis francesos i en l'actualitat present a diversos països, entre ells Espanya, Suècia i Itàlia. La periodista Núria Ribó conversa amb Amara sobre el nou paper de la dona, la violència masclista i els estils de convivència actuals.

Amb la col·laboració de l'Espai Francesca Bonnemaison

Vladimir Arsenijević i Tatjana Gromača. Lluny de l'acceptació, lluny del penediment
Presentador: Christian Martí-Menzel
Dijous 19, 18.30h > Hall Proteu.
Serbocroat, amb traducció simultània

Dos assaigs entrellaçats sobre la postguerra a l'antiga Iugoslàvia, la Croàcia i la Sèrbia d'avui. Quins són els «models d'opinió», aquells que s'esperen i es respecten en ambdues societats? Reflexions sobre l'educació, la religió i la relació entre cultura pop i política, però també sobre les actituds respecte als serbis a Croàcia i viceversa, la situació de la majoria de matrimonis serbocroats que van sobreviure a la guerra i la comunicació de l'un amb l'altre avui en dia. Què va passar amb els refugiats serbis que van abandonar Croàcia i la seva vida allà per anar-se'n a Sèrbia? Com ha tractat l'art aquestes qüestions en totes dues societats?

Jostein Gaarder. Per una Declaració Universal de les Obligacions Humanes
En diàleg amb Michi Strausfeld
Dissabte 21, 20.30h > Hall Proteu.
Anglès, amb traducció simultània

En els seus vint anys de trajectòria com a escriptor, Jostein Gaarder ha desenvolupat un univers imaginatiu on la reflexió sobre el passat s'uneix a les qüestions sobre el futur. L'editora Michi Strausfeld conversa amb l'autor d'El món de Sofia (1991) sobre els reptes que planteja un món globalitzat. En aquest context, el filòsof noruec proposa una Declaració Universal de les Obligacions Humanes, amb especial atenció a la responsabilitat en matèria ecològica.

Amb la col·laboració d'Ediciones Siruela

Mercedes Abad, Empar Moliner i Cristina Peri Rossi. Noves relacions/Noves paraules
Moderadora: Flavia Company
Diumenge 22, 13.00h > Hall Proteu.
Català i castellà

Amb el temps tot es modifica i també ho fan les relacions humanes: el format, el suport i, fins i tot, l'objectiu de les relacions actuals poc tenen a veure amb les de fa alguns anys. La desestructuració i desmitificació de la família clàssica, el cada cop més nombrós grup de solitaris, la teoria sobre els gèneres, el replantejament de la maternitat i la paternitat, la multiculturalitat o el contacte mitjançant les noves tecnologies - xats, e-mails, etcètera- han suposat mutacions substancials en els estils de convivència i en la nostra manera d'enfrontar-nos als sentiments i les emocions.

Michel Onfray. Per una teoria de l'hedonisme
Presentadora: Lydia Vázquez
Diumenge 22, 17.00h > Hall Proteu.
Francès, amb traducció simultània

Des dels seminaris que imparteix a la Universitat Popular de Caen però també des dels seus assaigs, Michel Onfray defensa una ètica hedonista (La sculpture de soi, 1993), una eròtica solar (Teoría del cuerpo enamorado: por una erótica solar, 2000), una política llibertària (Politique du rebelle, 1997), una epistemologia tecnòfila (Féeries anatomiques, 2004), una estètica cínica (Archéologie du présent, 2003) i una historiografia (Contre-histoire de la philosophie) i pedagogia (Antimanual de filosofía, 2001) alternatives, tot partint de l'ontologia d'un ateisme postmodern (Tractat d'ateologia, 2005). El filòsof francès explica aquí les claus de la teoria de l'hedonisme que proposa.

David Shore. Desconstruint el Dr. House
En diàleg amb Ángel Sala
Diumenge 22, 18.00h > Hall Proteu.
Anglès, amb traducció simultània

David Shore, creador i guionista de la celebrada sèrie de televisió House, realitza un anàlisi en profunditat del seu personatge més emblemàtic: el Dr. Gregory House. House, que ha estat comparat diverses vegades amb Sherlock Holmes i Cyrano de Bergerac, és un metge misantrop, capaç de resoldre qualsevol cas però ferit en la seva faceta més íntima. Shore comenta la visió de la societat actual que ofereix la sèrie a través dels seus diàlegs càustics, plens d'humor i ironia.

Vegeu Mondo Queer CANAL ALFA
Vegeu INSTAL·LACIÓ