Què fem

El CCCB és un espai per a la creació, la investigació, la divulgació i el debat de la cultura contemporània, on les arts visuals, la literatura, la filosofia, el cinema, la música, les arts escèniques i l’activitat transmèdia s’interconnecten en un programa interdisciplinari.

Presentació

El CCCB centra la seva activitat en la investigació creativa i en la producció de coneixement mitjançant una sèrie de projectes centrals de producció pròpia, com les exposicions temàtiques i altres formats presencials i digitals: els debats internacionals, el CCCB Lab, la plataforma de literatura Kosmopolis, la línia d’activitat Beta: projectes que tracten de manera integrada la cultura del segle XXI i les grans transformacions de l’era digital; el projecte de cinema experimental Xcèntric, el Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà, el Premi Internacional d’Innovació Cultural, la plataforma Arxiu CCCB i altres propostes i festivals associats.

El CCCB treballa en xarxa amb agents i institucions internacionals, vinculat alhora amb artistes, col·lectius de creadors, comissaris i agents culturals independents de l’entorn de Barcelona, i dóna suport a les seves propostes per participar del seu capital creatiu i donar-los visibilitat.

El CCCB investiga en noves propostes educatives, treballa formats de coneixement i producció en constant revisió crítica, cerca metodologies basades en el col·laboratiu i l’experimental que es materialitzen en convocatòries obertes i en processos de dinamització i mediació.

Objectius

  • Assumir la complexitat, la intensitat i la creativitat d’un moment històric en què les antigues certeses es van dissolent i els nous paradigmes requereixen imaginació i màxima obertura.
  • Afavorir el debat obert, lliure i plural sobre les idees que defineixen el nostre imaginari actual com a societat de la informació i el coneixement.
  • Repensar els valors comuns, l’espai públic, les noves àgores on es debaten el present i el futur de la societat civil.
  • Prioritzar els temes que permetin donar resposta a les qüestions crucials d’un món hipercomplex, contaminat i infoxicat.
  • Establir ponts entre ciències i humanitats per activar el desenvolupament d’una tercera cultura en els seus diversos estils i manifestacions.
  • Desenvolupar projectes que tracten de manera integrada la cultura del segle XXI i les grans transformacions de l’era digital.
  • Crear espais per debatre les diferents maneres de concebre els models ecològics i el concepte de desenvolupament sostenible.
  • Estimular la conciliació d’una cultura dels diagnòstics amb una cultura de les solucions.
  • Crear plataformes per al diàleg entre acadèmics, experts i professionals amb grups i comunitats creatives del tercer sector.
  • Potenciar la creació de xarxes culturals distribuïdes en què la cooperació substitueix la competència i en què la intel·ligència individual és concebuda com una condició imprescindible per a la intel·ligència col·lectiva.
  • Atendre les necessitats dels nous públics i les noves comunitats creatives.
  • Desenvolupar programes educatius per dissoldre les bretxes existents.
  • Experimentar amb nous gèneres i formats, sense oblidar la renovació / vigència dels gèneres i els formats tradicionals.
  • Facilitar la contaminació entre disciplines artístiques.
  • Contribuir a la renovació de les idees i els llenguatges que utilitzem per crear el món i projectar el futur.
  • Estimular la innovació, la creativitat i la capacitat inventiva com a instruments indispensables per a l’emergència d’una nova cultura.
  • Revitalitzar la funció pública de la cultura com a dret i com un bé de primera necessitat.
  • Promoure una nova cultura sostenible i conseqüent amb la situació climàtica actual. Per aquest motiu, treballem per aconseguir el Distintiu de garantia de qualitat ambiental, un sistema d’etiquetatge ecològic promogut i gestionat per la Generalitat de Catalunya que reconeix serveis i productes que superen determinats requeriments de qualitat ambiental més enllà dels establerts com a obligatoris per la normativa vigent. Això comporta la introducció de criteris de sostenibilitat en totes les activitats i pràctiques quotidianes del centre, fomentar els hàbits sostenibles entre els nostres treballadors i informar a tots els nostres usuaris dels beneficis que això suposa.

Història

La Casa de Caritat

El CCCB està situat en un indret de llarga història: una església del segle XII que es convertí en el convent de monges de Montalegre al segle XIII i més tard en seminari conciliar dels jesuïtes, al segle XVI. Al segle XVIII s’hi van instal·lar una caserna militar i un correccional. Finalment, l’any 1802 el rei Carles IV hi va autoritzar la creació d’un establiment benèfic, l’hospici de la Casa de Caritat, per a l’acolliment de la població més desafavorida. Amb el temps, la Casa de Caritat es va autofinançar i va obtenir ingressos de fonts molt diverses: organitzant rifes, balls de màscares i corrides de toros, i també fabricant productes de primera necessitat, com ara galetes, agulles, pisa, fideus, cotó, espardenyes, roba, etc. Una de les activitats més rendibles va ser la concessió municipal del servei funerari, el 1838, i especialment la creació d’una de les impremtes més importants de la ciutat. Aquest sistema d’autofinançament es va poder aplicar impartint l’ensenyament d’oficis especialitzats (fusteria, ferreria, impressió, pastisseria, sabateria, etc.) dins la mateixa Casa.

L’any 1868, l’establiment passà a dependre de la Diputació Provincial de Barcelona, gràcies a la llei de beneficència pública de l’any 1853; en canvi, durant el breu període de la Generalitat republicana (1932-1936), la Casa de Caritat va dependre exclusivament del govern català; llavors s’hi van aplicar millores significatives, especialment en el tracte als asilats i en la laïcització del personal docent. La Casa de Caritat va deixar de funcionar l’any 1957, quan es va inaugurar la nova seu del barri de la Vall d’Hebron (Llars Mundet).

El 2015, el CCCB i la Xarxa Audiovisual Local (Diputació de Barcelona) en col·laboració amb BATABAT van produir el documental Temps de caritat. La pel·lícula evoca la infància de les persones que van viure a la Casa de la Caritat de Barcelona i que en l’actualitat, es reuneixen cada dijous al bar del CCCB.

Creació del CCCB

El 1989 el Consorci format per la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona aprova la creació del CCCB, en el marc d’un projecte de rehabilitació del barri del Raval i dels seus edificis històrics, amb la intenció d’ubicar un complex de cultura contemporània a l’antiga Casa de Caritat.

La direcció del Centre encarregà als arquitectes Helio Piñón i Albert Viaplana, amb la col·laboració d’Eduard Mercader, el projecte de construcció de l’equipament cultural. Les obres van començar el 1991 i el CCCB s’inaugurà oficialment el 24 de febrer del 1994 sota la direcció de Josep Ramoneda, que va estar al capdavant del Centre des que es va crear, el 1989, fins al 2011. A continuació, van ocupar aquest càrrec Marçal Sintes (2011-2014) i Vicenç Villatoro (2014-2018). Des de l’1 d’octubre de 2018, la directora del centre és Judit Carrera.

El recinte de l’antiga Casa de Caritat comprenia un enorme entramat d’edificis bastits en èpoques diferents, que havia arribat a allotjar més de dues mil persones. Actualment el CCCB ocupa l’estructura original de tres ales disposades en forma d’U al voltant d’un gran pati central, el Pati de les Dones, i l’edifici de l’antic teatre de la Casa de Caritat, situat a l’actual plaça de Joan Coromines.

El projecte de remodelació s’inicià l’any 1991 i substituí l’ala nord per un cos prismàtic de trenta metres d’alçada: una façana de vidre que ha esdevingut un mirall del paisatge urbà i un mirador sobre la ciutat. La façana exterior del carrer de Montalegre i les del pati conserven la decoració d’esgrafiats i aplicacions de majòlica realitzades entre els anys 1926-1929. Pel que fa als elements constructius característics de l’obra original, també es preservaren les voltes de maó de pla i els pilars de pedra. L’edifici disposa d’un total de 15.000 m2, segons el projecte executat pels arquitectes Helio Piñón i Albert Viaplana, que va merèixer els premis FAD i Ciutat de Barcelona d’Arquitectura de l’any 1993.

El 2011 el CCCB va incorporar un nou edifici, el Teatre CCCB, l’antic teatre de la Casa de Caritat, rehabilitat pels arquitectes Elías Torres i Martínez Lapeña. Amb el Teatre, el CCCB guanya un espai de 3.164 m2 que permet mantenir la programació del Centre en millors condicions. El nou espai compta amb la Sala Teatre, una sala polivalent amb capacitat per a 500 espectadors, i la Sala Raval, amb un aforament de 170 persones.