Varlam Shalámov

Varlam Shalamov (Vologda, 1907 - Moscou, 1982)

La memòria escrita del Gulag

Varlam Tikhonòvitx Shalamov va néixer a Vologda, Rússia, el 1907, fill d'un sacerdot ortodox i d'una mestra. El 1926, va ingressar a la Universitat de Moscou per estudiar-hi dret, on va entrar en contacte amb un grup d'estudiants trotskistes; va ser arrestat per primer cop el 1929 i condemnat a tres anys de treballs forçats en el camp de Solovki, una illa al nord dels Urals, el monestir ortodox de la qual havia estat convertit en camp de treball.

Va començar a publicar els seus escrits el 1932. Durant les purgues estalinistes dels anys següents, va ser arrestat de nou acusat d'«activitats trotskistes contrarevolucionàries». Va ser enviat al camp siberià de Kolyma, «la terra de la mort blanca»; les estimacions més prudents calculen que cada any hi morien de gana, fred i esgotament el 35% dels presoners. El 1951 va ser alliberat però obligat a viure a la regió de Magadan.

El 1953, després de 17 anys a la Sibèria, va ser autoritzat a deixar l'àrea, tot i que no va poder tornar a Moscou fins al 1956, després d'haver estat oficialment «rehabilitat». Va ser llavors que va començar a escriure els relats de Kolyma, com també poemes i treballs periodístics diversos. A finals dels seixanta, les seves històries es comencen a publicar a Occident, traduïdes a l'anglès i francès.

El 1978 la primera versió russa dels Kolymskiye rasskazy va ser publicada a Londres. Aquesta col•lecció de 103 breus vinyetes i petites històries constitueix una crònica de la degradació i la deshumanització de la vida als camps de presoners de Stalin, un retrat distant i exempt de reflexions morals que commou per les seves espantoses descripcions i per la contundent lucidesa del narrador.

Shalamov va morir el 1982, després de llargs anys de malaltia.