Manuel de Solà-Morales

Manuel de Solà-Morales
Manuel de Solà-Morales

Arquitecte i urbanista de relleu internacional, Manuel de Solà-Morales (1939-2012)  ha estat una de les veus més lúcides sobre l'evolució de l'espai urbà i l'arquitectura contemporània. Deixeble de Ludovico Quaroni a Roma i de Josep Lluís Sert a Harvard, destacà també en el vessant teòric i docent. Catedràtic d'Urbanisme a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, i fundador i director del Laboratori d'Urbanisme de Barcelona des de la seva creació l’any 1968, Manuel de Solà-Morales va impartir cursos de disseny urbà a nombroses universitats d’arreu del món, i va rebre diversos premis i reconeixements a nivell nacional i internacional. Autor de múltiples estudis, articles i exposicions, entre els seus llibres destaquen els recents Deu lliçons sobre Barcelona i De Coses Urbanes. Fou també editor de diverses col•leccions i de revistes d’arquitectura. La tasca del seu despatx professional ha estat molt influent en l’urbanisme de Barcelona, especialment durant els Jocs Olímpics i en la transformació del front marítim amb la realització del Moll de la Fusta. També cal destacar la construcció del centre l'Illa Diagonal amb Rafael Moneo, i els projectes que realitzà en d’altres ciutats europees com ara la revitalització del front atlàntic de Porto, la transformació de l'àrea portuària de Saint-Nazaire, a la Bretanya francesa, i l'estació intermodal de Lovaina, a Bèlgica.

Com a col·laborador freqüent del CCCB, Manuel de Solà-Morales presidí el Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà l’any 2008.

Actualització: 4 maig 2012

Continguts

In Favour of Public Space

Publicacions

In Favour of Public Space

Ten Years of the European Prize for Urban Public Space

Entrevista a Manuel de Solà Morales

Vídeos

Entrevista a Manuel de Solà Morales

Arquitecte i urbanista

Ha participat en

Les ciutats (in)visibles

Debats

Les ciutats (in)visibles

Espais de risc, espais de ciutadania

Mutacions

Debats

Present i futurs. Arquitectura a les ciutats

Mutacions

Debat amb Mario Gondelsonas, Giorgio Agamben, Manuel de Solà-Morales i Ruth Verde Zein