Joaquín Sabina

Joaquín Sabina
Joaquín Sabina
El 1968 inicia els estudis a la Universitat de Granada, però els abandona poc després per exiliar-se a Londres, on viu com a okupa i col·labora, amb altres exiliats, en moviments culturals i teatrals. El 1975 comença a compondre cançons i a tocar en locals. El 1977, un cop acabada la dictadura, torna a Espanya. Finalment, el 1978, es publica el seu primer disc, Inventario, amb què aconsegueix el número u amb el tema Pongamos que hablo de Madrid. A continuació edita Malas compañías i l'àlbum enregistrat en directe La mandrágora. El seus personatges preferits són aquells que mai triomfaran: els borratxos, les prostitutes, els lladres del barri... Li agrada parlar d'allò que va en contra de les regles i contra el que es considera "moralment correcte". El 1983 publica Ruleta rusa i dos anys després Juez y parte. Les seves inquietuds polítiques el porten a participar a la campanya en contra de la incorporació d'Espanya a l'OTAN. Treballa amb Viceversa en el disc Joaquín Sabina i Viceversa. El 1987 es publica Hotel, dulce hotel, que esdevindrà un gran èxit de vendes a Espanya, èxit que repeteix l'any següent amb El hombre del traje gris, que li permet fer una llarga gira per Sud-amèrica. El 1990 publica Mentiras piadosas i el 1992, Física y química amb què obté uns esplèndids resultats que el porten de nou a recórrer el continent americà. Posteriorment, edita els discos Esta boca es mía i Lo, mi, me, contigo. En el treball 19 días y 500 noches, malgrat que en la seva veu es noten els excessos comesos amb el tabac, presenta un àlbum ple de bones cançons. Actualment, després de recuperar-se d'una greu malaltia, edita un nou disc d'estudi: Dímelo en la calle. És autor de dos llibres: Ciento volando de catorce, un llibre de sonets publicat el 2001, i Con buena letra, que, editat el 2002, recull les lletres de les seves cançons; a més és coautor de Reflexiones sobre José Tomés, obra també del 2002.