Ismail Kadaré

Estudiant de Lletres a la Universitat de Tirana, va acabar la carrera a l'Institut Gorki de Moscou. De tornada a Albània el 1960, va treballar de periodista en diverses revistes literàries i va començar a publicar poesia. El 1990 es va sentir amenaçat per la dictadura agonitzant i es va exiliar a París.

Els seus llibres -editats en francès i albanès, i prohibits a Albània-, expliquen magnífiques epopeies que penetren en el cor de la identitat tràgica albanesa, esquinçada entre Orient i Occident. La seva primera novel·la, El general de ejército muerto (1963), es va convertir en un èxit i el va donar a conèixer a l'exterior com a un autor de gran talent. Des d'aleshores ha publicat un gran nombre de novel·les, entre les quals Los tambores de la lluvia (1970), L'abril trencat (1978), El año negro (1980), El palacio de los sueños (1981), El monstruo (1991) o El firmán de la ceguera (1999) estan inspirades en gran part per llegendes i per la història albanesa. Entre les seves obres més conegudes es troben també: El cortejo nupcial helado en la nieve (1980), La pirámide (1992), Spiritus, novel·la amb caos, revelació vestigis (1996), Tres cants fúnebres per Kosovo (1998), llibre fonamental per a comprendre el drama que es pateix als Balcans, o Frías flores de marzo (2000), una mordaç i turmentada visió de la transició albanesa.

És un seriós candidat al premi Nobel i acumula els honors a França: és membre de l'Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques des de 1996 i se li va imposar la Legió d'Honor el 1997.