Emil Ferris

Emil Ferris va néixer el 1962 a Chicago, de pares artistes. Va treballar durant anys de dibuixant freelance i dissenyadora de joguines (per a McDonald’s, entre d’altres). L’any 2001, als quaranta anys, Ferris va contraure el virus del Nil Occidental (una rara infecció per a la qual no hi ha vacuna) a través de la picada d’un mosquit. Tres setmanes després d’anar a l’hospital, va quedar paralitzada de cintura cap avall i va perdre el moviment de la mà dreta. Mentre es refeia de la paràlisi, Ferris va treballar en la seva novel·la gràfica Lo que más me gusta son los monstruos (Reservoir Books, 2018). El llibre, crumbià i expressionista, escrit en forma de diari personal en primeríssima persona, explica la història de Karen Reyes, una nena de deu anys fanàtica de les pel·lícules de monstres (com la mateixa Ferris) que, en créixer enmig de les tensions socials dels anys seixanta, investiga la mort de la seva veïna. Lo que más me gusta son los monstruos, després d’un passatger moment de pànic inicial (en sortir de la impremta a Corea del Sud, els deu mil primers exemplars del llibre van ser confiscats al canal del Panamà per deutes del propietari del vaixell), seria considerat un dels millors còmics del 2017, i elogiat per Chris Ware, Alison Bechtel o Art Spiegelman (el creador de Maus va dir que Ferris era «una de les autores de còmic més importants de la nostra època»).

Les biografies dels participants de Primera Persona estan escrites per Kiko Amat i Miqui Otero, directors del festival.