Ves al contingut principal

Claudio Guillén

Doctor en literatura comparada per la Universitat de Harvard. Ostenta el càrrec de catedràtic de literatura comparada a les universitats de San Diego, Califòrnia, Princenton i Harvard entre el 1978 i el 1985. Actualment és professor emèrit de la Universitat de Harvard, de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Pompeu Fabra. Se'n va d'Espanya cap a un llarg exili molt jove, el 1939, amb el seu pare, el poeta Jorge Guillén, que desperta el seu interès per la literatura i la poesia. Dedicat a la docència, que exerceix a les universitats americanes mencionades, torna a Espanya el 1982. Aquest mateix any, la Universitat Autònoma de Barcelona el nomena catedràtic extraordinari de l'assignatura de literatura comparada, àmbit en què és considerat un gran especialista i pioner a Espanya. És autor de treballs relacionats amb la matèria que sempre ha impulsat, la literatura comparada; es dedica també al món editorial per dirigir les col·leccions Clásicos Alfaguara, Escritores de América i La Biblioteca de Literatura Universal d'Espasa Calpe. A més, assumeix l'edició crítica de l'obra De Garcilaso a Lorca, de Francisco García Lorca. Entre el 1984 al 1989, fou president de la Sociedad Española de Literatura General y Comparada, i actualment és membre de la Sociedad Internacional de Literatura Comparada i de la comissió assessora de la Fundació Juan March. El 23 de març del 2002 és escollit com acadèmic de la Real Academia Española per ocupar el "sillón m".

Ha escrit els següents llibres: Los pleitos extremeños de Mateo Alemán: I El Juez, "Dios de la tierra" (1960), The anatomies of roguery: a comparative study in the origins and the nature of picaresque literature (1967), Literature as system: essays toward the theory of literary history... (1971), Entre lo uno y lo diverso: introducción a la literatura comparada (1985), El Primer Siglo de Oro: estudios sobre géneros y modelos (1988), Teoría de la historia literaria (1989), La expresión total: notas sobre literatura y obscenidad (1993), El sol de los desterrados: literatura y exilio (1995), Europa, ciencia e inconsciencia (1997), Múltiples moradas (1998) i Entre el saber y el conocer: moradas del estudio literario (2001).