Carlos Fuentes

Carlos Fuentes
Carlos Fuentes
Neix el 1928 a Panamà, on passa la infantesa però té nacionalitat mexicana. Viu també durant diferents èpoques a Quito, Montevideo, Río de Janeiro, Washington, Santiago i Buenos Aires. D'adolescent retorna a Mèxic, on es queda fins al 1965. El temps que passa en aquest país marca de forma definitiva la seva obra, involucrada en el debat intel·lectual sobre la filosofia d'"allò mexicà". El seu primer llibre, Los días enmascarados, es publica el 1954. El 1955 funda, amb Emmanuel Carballo i Octavio Paz, la Revista Mexicana de Literatura. La repercussió que aconsegueix amb La región más transparente (1959) i La muerte de Artemio Cruz (1962) el confirma com una de les figures centrals del boom de la novel·la llatinoamericana. Igual que la resta d'intel·lectuals que van participar d'aquest fenomen, el seu compromís polític i social amb la revolució cubana repercuteix en el contingut de la seva obra. Des del 1965, la seva vida torna a ser itinerant; viu algunes temporades a París i dóna classes a Princeton, Harvard, Columbia i Cambridge. Continua publicant assaigs, entre els que destaca La nueva novela hispanoamericana (1969), en què proposa tant la ruptura dels codis costumistes com la prolongació d'altres tradicions. Algunes de les seves novel·les més importants són Zona sagrada i Cambio de piel (1967), Cumpleaños (1969), Terra Nostra (1975), Cristóbal Nonato (1988) i Diana o La cazadora solitaria (1972). La seva trajectòria com a escriptor li ha valgut diversos premis.