Carl Theodor Dreyer

Carl Theodor Dreyer va néixer el 3 de febrer de 1889 a Copenhaguen. La seva mare era una minyona sueca, Josephine Nilsson, i el pare era desconegut. Poc després de fer dos anys, és adoptat pel tipògraf Carl Theodor Dreyer i la seva dona Inger Marie, de soltera Olsen. Després de realitzar diferents treballs d’oficina, el 1910, Dreyer entra com a periodista a un diari, s’especialitza en aviació i obté el títol de pilot de globus. També escriu retrats força ofensius sobre les celebritats de l’època.

L’any 1911 es casa amb Ebba Larsen. Tenen una filla, Gunni, el 1913, i un fill, Erik, el 1923.

El 1912, Dreyer ven el seu primer guió de pel·lícula i l’any següent és contractat per la productora Nordisk Films Kompagni, on treballa com a assessor i escriptor de guions i muntador de pel·lícules. Mentre és a la Nordisk, Dreyer debuta com a director amb El President (Præsidenten), que s’estrena el 1919.

Fins al 1926, realitza set pel·lícules més per a empreses daneses, sueques, alemanyes i noruegues. Obté un gran èxit a Dinamarca amb Hi havia una vegada (Der var engang, 1922) i a França amb El senyor de la casa (Du Skal Ære Din Hustru, 1925).

L’any 1927, dirigeix la seva pel·lícula més ambiciosa, La Passió de Joana d’Arc (La Passion de Jeanne d’Arc), a França. L’estrena es produeix l’any següent, però no aconsegueix la resposta esperada. El 1930, realitza la seva primera pel·lícula parlada, Vampyr, amb el finançament d’un ric mecenes.

Després d’un llarg treball de so, la pel·lícula s’estrena el 1932. La carrera cinematogràfica de Dreyer s’estanca i es veu obligat a guanyar-se la vida com a periodista judicial per al diari Berlingske Tidende.

El 1940, el seu amic Ebbe Neergaard publica el seu primer llibre sobre ell, Carl Th. Dreyer, la feina d’un director de cinema.

El 1942, Dreyer torna al rodatge després d’un parèntesi de deu anys. L’any 1943 estrena Dies Irae (Vredens Dag) i posteriorment viatja a Suècia, on realitza una altra pel·lícula, Dos éssers (Två månniskor, 1945). Durant els anys següents a l’ocupació, dirigeix una sèrie de curtmetratges; al mateix temps, prepara el seu projecte més cobejat, una pel·lícula sobre Jesús, que mai no va realitzar.

El 1952, Dreyer rep una subvenció estatal per dirigir el cinema Dagmar a Copenhaguen; els ingressos que li proporciona li permeten viure tranquil·lament fins a la seva mort.

En el Festival de Cinema de Venècia del 1955, Dreyer guanya el primer premi per la pel·lícula La paraula (Ordet), que obté un èxit considerable. La seva darrera pel·lícula, Gertrud (1964), és molt controvertida, però aconsegueix el premi danès Bodil com a millor pel·lícula de l’any.

Carl Theodor Dreyer mor el 20 de març de 1968. Està enterrat al Frederiksberg Kirkegård, a Copenhaguen.

Ha participat en

La paraula (Ordet). El boig té la paraula

Audiovisuals

Dreyer després de Hammershøi

La paraula (Ordet). El boig té la paraula

Presentada per Antoni Marí

Michael (Mikaël). De l'expressionisme a l'essencialisme

Audiovisuals

Dreyer després de Hammershøi

Michael (Mikaël). De l'expressionisme a l'essencialisme

Presentada per Carles Martí

Els curtmetratges de Dreyer

Audiovisuals

Xcèntric. Març - abril 2007

Els curtmetratges de Dreyer

Dies Irae ( Vredens Dag )

Audiovisuals

Dreyer després de Hammershøi

Dies Irae ( Vredens Dag )

Presentada per Miquel de Palol

La vella i el mal. A propòsit de Vampyr

Audiovisuals

Dreyer després de Hammershøi

La vella i el mal. A propòsit de Vampyr

Presentada per Pilar Pedraza

Gertrud. Gertrud o la plenitud

Audiovisuals

Dreyer després de Hammershøi

Gertrud. Gertrud o la plenitud

Presentada per Pere Gimferrer