Univers Gaudí

Quatre-centes obres originals que ens han d'acostar a l'enigma de Gaudí, a entendre que en aquest univers és on hi ha la clau de la comprensió de la seva singularitat, la seva manera de treballar, de crear, de concebre el món i d'esdevenir un referent ineludible. Es tracta, sens dubte, d'una de les exposicions centrals de l'Any Internacional Gaudí.

L'univers de Gaudí, el seu món mental i estètic, el conformen els artistes que el van influir (com Ruskin, els prerrafaelites, Morris, els simbolistes...), els que compartien amb ell un mateix sistema de treball (com Rodin, Falguière o Camille Claudel) i els que van recollir, posteriorment, la seva llavor (de Dalí i Breton a Le Corbusier i Schwitters). Tots ells són presents a l'exposició que, com si es tractés d'una exultant "maison d'artiste", ens descobreix una visió inèdita i exhaustiva de l'obra del genial arquitecte.

La mostra es divideix en tres seccions. Aquests tres apartats no estan concebuts en "estricta" successió cronològica ja que en l'obra de Gaudí tot esdevé permanent i reiteratiu -des dels temes més generals als elements més particulars- mentre que, per altra banda, les classificacions estilístiques o les periodificacions biogràfiques són limitades i, bàsicament, es poden considerar exhaurides com a instrument per a explicar la seva obra. L'exposició compta amb materials originals del propi Gaudí, acompanyats per un ampli registre de materials i documents d'altres artistes de l'època amb l'objectiu d'il·lustrar les claus de la seva relació amb el context històric i cultural corresponent.

1. LES COSES VISTES

Aquest apartat se centra en el moment cultural i artístic vigent, tant durant els anys de formació de Gaudí, com durant els anys en els que produeix les seves primeres obres transcendents. Es mostrarà, doncs, la relació de Gaudí amb alguns dels grans corrents estètics dels darrers decennis del segle XIX com el medievalisme i el somni que en ell es conté respecte d'una nova síntesi entre art, artesania i societat; els exotismes, particularment l'orientalisme i el japonisme; el barroc, sobretot a través de l'interès que una certa societat aristocratitzant -com la que encarnen els clients de Gaudí- mostra pel rococó i els estils del segle XVIII; i, finalment, el wagnerisme, amb totes les connotacions que es deriven de la idea d'obra d'art total.

Naturalment, en aquest apartat, alguns artistes, arquitectes o associacions d'artistes hi tindran un pes molt important. Tal serà el cas, per exemple, de Ruskin i els prerafaelites; Morris, Webb i el moviment d'Arts & Crafts; Viollet-le-Duc; Fortuny i altres orientalistes; i Wagner i els seus escenògrafs.

Tot això sense oblidar, naturalment, les grans obres d'arquitectura monumental en les que Gaudí para atenció durant la seva joventut -com ara l'Òpera de Garnier-, ni les exposicions universals, particularment les que tingueren lloc a París els anys 1889 i 1900.

2. EL TALLER

La segona secció de l'exposició té un caràcter nodal perquè està dedicada a l'obra de Gaudí i, sobretot, al que fou el seu Projecte en termes profunds: la síntesi d'art i arquitectura de la que parlaven els contemporanis en comentar les seves construccions i, en definitiva, la interpretació que Gaudí fa de la idea d'obra d'art total.

L'indret essencial d'aquest apartat serà el taller de Gaudí, situat sota mateix de la Sagrada Família i, el tema essencial, l'anàlisi dels seus mètodes i procés de treball. Les fotografies que ens han estat llegades del taller de Gaudí el mostren, no pas com un despatx tradicional d'arquitectura en el que s'elaboren els documents d'obra, sinó més aviat com el taller d'un escultor en el que s'apilen i amunteguen guixos, maquetes, màquines, etc. Gaudí, en efecte, dissenyava els seus edificis mitjançant maquetes en evolució constant, mentre que, per a la configuració d'escultures utilitzava models vius sobre els que, directament, realitzava buidats i motlles. Per altra banda, tant les maquetes com els motlles eren també fotografiats i, sobre aquestes fotografies, es pintava, dibuixava i corregia.

L'ús de la maqueta, el buidat del natural i la fotografia estan, sens dubte, en relació amb el treball d'escultors i pintors del canvi de segle: des de Falguière, Clésinger o Claudel, fins a altres artistes moderns que utilitzaven la fotografia de manera molt similar, com és el cas de Sert. Però, sens dubte, l'exemple més important és August Rodin, no només per la utilització d'aquests procediments, sinó també per la idea creadora que representa i respecte de la qual Gaudí se sent tan proper: la figura de l'artista-demiürg i el taller en el que es dóna forma a la matèria. Dibuixos, guixos i fotografies de Rodin acompanyaran els guixos, maquetes, esbossos i fotografies de Gaudí. Així mateix, aquest serà el lloc per exposar també les obres dels artistes que estan en relació o que col·laboren amb Gaudí, com és el cas dels Llimona o de Carles Mani.

3. LA FORTUNA

La tercera secció tractarà sobre la fortuna de Gaudí: la recepció internacional de la seva figura i obra en revistes i exposicions. Des de la primera exposició dedicada a la seva obra a París, l'any 1910, fins a la que es va celebrar al MoMA de Nova York, el 1936, sobre el tema "Fantastic Art, Dada, Surrealism", que marcarà la seva primera aparició en els mitjans d'avantguarda. Es desplegaran aquí els diferents registres de la presència de Gaudí en l'art i l'arquitectura contemporanis; en el circuit expressionista alemany, des de Frühlicht i els llibres de Bruno Taut a les influències sobre Mendelsohn, Finsterlin, etc.; passant per Le Corbusier i els racionalistes, fins la gran apropiació que els surrealistes feren de la seva obra: Dalí, Crével, Man Ray, Brassaï, ... i, finalment, els anys cinquantes i l'exposició del MoMA, que marcarà la consagració internacional de Gaudí com un dels "mestres" del moviment modern.

Continguts

Crèdits

Produeix

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Fundación BBVA

Organitza

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia (Madrid)

Col·labora

COPCISA
El Periódico

IGuzzini

Ràdio Barcelona