París i els surrealistes

París i els surrealistes aborda el surrealisme des de l'interior del moviment mateix. Amb una mirada global, analitza els temes principals que van preocupar els seus artistes i subratlla la vigència i modernitat del moviment.

La ciutat de París té un factor aglutinador: les més de 370 obres que integren l'exposició van ser inspirades, creades, exposades o col·leccionades a la capital francesa. Per als surrealistes, París va ser una ciutat estimada com un ésser humà, un bosc de prodigis, un privilegiat paratge del desig.

Un recorregut iniciàtic


Una plèiade d'artistes, escriptors, directors de cinema, activistes i revolucionaris es van reunir a París després de la Primera Guerra Mundial. Atrets per la Ciutat de la Llum, capital de l'art des del segle xix , van propugnar una autèntica revolució, no sols en l'àmbit de les imatges, sinó també en el de les idees. La concentració d'artistes que es va donar en aquesta ciutat al voltant del surrealisme avui ens sembla inimaginable i, tanmateix, aquest fenomen de trobades apassionades, no exemptes de grans tensions afectives i polítiques, va donar fruits espectaculars entre el 1919 i el 1966. París es va convertir, en paraules de Guy Debord, en el «taller del futur»; de fet, nombroses obres surrealistes han resultat ser el ferment d'innombrables produccions artístiques posteriors.

L'any 2002, dues grans exposicions van tenir lloc a Europa sobre el surrealisme. «Surrealism. Desire Unbound», a la Tate Modern, explorava el paper de l'amor i les complicitats afectives en el desenvolupament del moviment, i «La Révolution surréaliste», al Centre Georges Pompidou, mostrava la importància del surrealisme amb un gran nombre d'obres mestres. Si la primera constituïa un enfocament específic, la segona destacava per la quantitat i la qualitat de les peces presentades. Posteriorment, els estudis sobre aquest moviment s'han ampliat de manera considerable des de l'àmbit universitari, alhora que s'ha obert un debat crític després de la publicació del llibre de Jean Clair «Du Surréalisme» (París, 2003), que replanteja la radicalitat del moviment.

A través d'un recorregut visual i textual, la nostra exposició pretén explicar el surrealisme des del surrealisme mateix, és a dir, des de l'interior de la mentalitat surrealista. D'aquí que vulguem reconstruir i aplicar el moviment no sols des de la seva mirada estètica, sinó també des del seu esperit moralment transgressor, com també recordar-ne la posició política revolucionària. Recordar a l'espectador, al cap i a la fi, que el surrealisme, lluny de ser només una escola literària o artística, aspirava a una emancipació total de l'individu.

La mostra para una atenció especial als vincles que el surrealisme va establir amb la seva ciutat d'acollida i, en particular, a la visió que els surrealistes van donar de París a través de la reivindicació d'un seguit d'espais urbans com els passatges, els marchés aux puces , els cafès, certs monuments públics, els anuncis lluminosos, el circ o els cabarets.

L'exposició està formada per unes 370 obres entre pintures, escultures, fotografies, objectes trobats, art primitiu, art popular i naïf, pel·lícules o documents diversos. La mostra s'articula a través d'una sèrie de temes que van marcar el desenvolupament del surrealisme en el París d'entreguerres. El llenguatge audiovisual té un paper destacat en l'exposició: alguns dels temes són tractats mitjançant produccions realitzades pel departament d'audiovisuals del CCCB i s'organitza un cicle de cinema paral·lel a l'exposició que inclou films surrealistes juntament amb altres sobre el París dels anys trenta.

0.- INTRODUCCIÓ

Filosofia de vida, manera de ser, de veure i de pensar, el surrealisme va molt més enllà d'una escola pictòrica o literària: aspira a l'alliberament total de l'individu, un objectiu tan vàlid després del desastre de la Primera Guerra Mundial com davant les noves i sangonoses guerres del segle xxi . El seu sentiment de rebel·lió és, segons André Breton, una llum il·luminadora: "I aquesta llum només coneix tres camins: la poesia, la llibertat i l'amor."

Aquesta exposició vol explicar el surrealisme des del mateix surrealisme, tot recordant-ne l'esperit moralment transgressor, la condició política revolucionària i la modernitat en terrenys com la fotografia, el dibuix i la poesia automàtics, l'objecte poètic nascut de la troballa fortuïta de dues realitats diferents, la creació col·lectiva o l'abstracció.

El surrealisme, sorgit del romanticisme, "va descobrir" a partir de Freud les possibilitats alliberadores i creatives del somni, va trobar allò que hi ha de meravellós en allò que és quotidià, va exaltar l'amor, expressió de desig i alhora de coneixement, va reivindicar l'atzar, la histèria, els mèdiums, Fourier, el marquès de Sade, la poesia de Lautréamont i Rimbaud, l'art naïf i el popular, l'art d'Alaska, el dels indis hopis i el d'Oceania; Fantômas, Charlie Chaplin i Buster Keaton; va organitzar exposicions amb olor de cafè, sacs de carbó al sostre i arena i aigua al terra. Va mantenir l'equívoc, va estimar allò que era paradoxal, i va dur a terme enquestes sobre el suïcidi, els encontres cabdals, el compromís polític i la sexualitat.

Va criticar feroçment (i també amb humor) els rectors d'universitat, les autoritats religioses, polítiques i psiquiàtriques, la família burgesa i la família en general, llevat de la que un mateix tria; contra els nacionalismes, va ser internacionalista; va lluitar contra tota mena de totalitarismes i contra el colonialisme; en definitiva, va ser una immensa veu dissident i les seves obres plàstiques, fílmiques, fotogràfiques, literàries i polítiques van contribuir a canviar radicalment la nostra sensibilitat.

Molts dels seus pressupòsits han estat completament assimilats per la societat contemporània i algunes de les seves conductes, com ara les sistemàtiques exclusions del grup o el gust exagerat per la invectiva, poden ser a hores d'ara qüestionades. Creiem, tanmateix, que tot i que el món ha canviat en gran manera, la re-visió dels seus desigs i èxits encara pot ser avui dia, potser més que mai, oportuna i fructífera.

Victòria Combalia Dexeus

1.- Els precedents

 

2.- Vida de grup. Protagonistes
« La poésie doit être faîte par tous, non par un. »
Lautréamont

«La poesia, l'ha de fer tothom, no pas un de sol.»
Lautréamont

 

3.- El somni
« Une épidémie de sommeils s'abattit sur les surréalistes. Ils (...) ne vivent que pour ces instants d'oubli, où, les lumières éteintes, ils parlent sans conscience comme des noyés en plein air. »
Louis Aragon, Une vague de rêves , 1924

«Una epidèmia de somnis es va abatre sobre els surrealistes. [...] Només viuen per a aquests instants d'oblit en què, amb els llums apagats, parlen sense consciència com ofegats a l'aire lliure.»
Louis Aragon, Une vague de rêves , 1924

« Le surréalisme est à la portée de tous les inconscients. »
Papillon surréaliste , 1924

« Parents! Racontez vos rêves à vos enfants. »
Papillon surréaliste , 1924

«El surrealisme és a l'abast de tots els inconscients.»
Full volant surrealista , 1924

«Pares! Expliqueu els vostres somnis als vostres fills.»
Full volant surrealista , 1924

 

4.- L'automatisme. L'atzar objectiu
L'automatisme
Surrealisme, n. m. Automatisme psíquic pur mitjançant el qual es pretén expressar verbalment, per escrit o de qualsevol altra manera, el funcionament real del pensament. Dictat del pensament, en absència de cap control exercit per la raó, al marge de cap preocupació estètica o moral.

L'atzar objectiu
El millor exemple de l'atzar objectiu és el de l'ull del pintor Victor Brauner, que havent-se autoretratat borni el 1931, va perdre un ull el 1938 per culpa d'una ampolla llançada per Óscar Domínguez durant una baralla.

L'atzar objectiu posseeix dos aspectes que s'hi relacionen: l'encontre fortuït i la trouvaille (d'un objecte).

5.- Inquietant estranyesa
El 1919 Freud va escriure el cèlebre assaig sobre la inquietant estranyesa, aquell sentiment de neguit i fins de terror que procedeix del retorn d'alguna cosa familiar (imatge o objecte, persona o esdeveniment) que ha esdevingut estranya en haver estat reprimida.

Entre els seus exemples hi ha la no distinció entre real i imaginat, així com també la confusió entre animat i inanimat.

« La beauté sera CONVULSIVE ou ne sera pas. »
André Breton, Nadja , 1928

«La bellesa serà CONVULSIVA o no serà.»
André Breton, Nadja , 1928

 

6.- El meravellós. L'ocult. El mitològic. La bogeria
« Rien n'était encore stable, et d'un oeuf de poule pouvait aussi bien naître un singe qu'une agate. »
Benjamin Péret

«Encara no hi havia res estable i, d'un ou de gallina, tan aviat en podia néixer una mona com una àgata.»
Benjamin Péret

« Il y a des gens qui prétendent que la guerre leur a appris quelque chose ; ils sont tout de même moins avancés que moi, qui sais ce que me réserve l'année 1939. »
André Breton, Lettre aux voyantes , 1925

« La lucidité est la grande ennemie de la révélation. »
André Breton, Le merveilleux contre le mystère , 1936

«N'hi ha que pretenen que la guerra els ha ensenyat alguna cosa; estan, tanmateix, menys avançats que jo, que sé què em reserva l'any 1939.»
André Breton, Lettre aux voyantes , 1925

«La lucidesa és la gran enemiga de la revelació.»
André Breton, Le merveilleux contre le mystère , 1936

 

7.- La mirada i la màscara
« L'œil existe à l'état sauvage. »
André Breton, Le surréalisme et la peinture , 1928

« L'ull existeix en estat salvatge. »
André Breton, Le surréalisme et la peinture , 1928

« Forme tes yeux en les fermant. »
André Breton, Le jugement originel, 1930

«Forma els teus ulls tancant-los.»
André Breton, Le jugement originel , 1930

 

8.- El sublim terrorífic
«Pel fet d'haver volgut retornar a l'home civilitzat la força dels seus instints primitius [...] el marquès de Sade va estar tancat gairebé tota la seva vida a la Bastilla, a Vincennes i a Charenton.»
Paul Éluard, La Révolution surréaliste, núm. 8

 

9.- L'informe
Terme establert per Georges Bataille per transgredir el concepte de forma tradicional: «Afirmar que l'univers no s'assembla a res i que no és res més que informe significa que l'univers és com una aranya o una escopinada». A tall d'exemples de la seva crítica sistemàtica dels valors antropocèntrics de la cultura occidental, Georges Bataille i Michel Leiris van publicar a la revista Documents nombroses imatges del que van denominar «baix materialisme»: el dit gros del peu, pinces de crustacis en primer pla, boques obertes, escenes d'escorxadors parisencs.

 

10.- La maga i la musa
El tema del surrealisme i la dona ha estat objecte de múltiples interpretacions. A tall d'exemple: Els surrealistes van tenir una visió romàntica de la dona com a maga, musa i dona-nena, visió que les feministes consideren que respon a una actitud misògina i que Simone de Beauvoir va declarar pròxima a la tradició de Fourier. La dona encarnava la bellesa, la poesia, era la mitjancera indispensable amb la natura.

Autors com Hal Foster afirmen que els abruptes talls dels nus femenins dels surrealistes converteixen les dones en fetitxes, una resposta a la por de la castració.

En Arcane 17 (1945), Breton va escriure: «Només hi veig una solució: és l'hora que les idees de la dona prevalguin sobre les de l'home, la ruïna del qual és prou clara enmig del tumult d'avui dia».

Malgrat que en el surrealisme hi van participar nombroses dones, el seu reconeixement no va arribar fins la dècada dels vuitanta.

 

11.- Eros surrealista
« De toute la force de son imagination, elle appelle ardemment un homme sauvage aux instincts meurtriers. »
Unica Zürn, Sombre printemps, 1971

«Amb tota la força de la seva imaginació, crida ardentment un home salvatge d'instints assassins.»
Unica Zürn, Sombre printemps, 1971

« Tout nous engage à penser que le sexe de la femme, puisse, lui aussi, déterminer son image entière, que le vagin soit entre son propre pouce et son index, entre ses mains, entre ses pieds joints, entre les plis de son bras, de son aisselle, qu'il soit son oreille, son sourire, sa larme à l'œil fermé. »
Hans Bellmer, Anatomie de l'image , 1957

«Tot ens fa pensar que el sexe de la dona pugui, també ell, determinar-ne tota la imatge, que la vagina estigui entre el seu polze i el seu índex, entre les seves mans, entre els seus peus junts, entre els plecs del seu braç, de la seva aixella, que sigui la seva orella, el seu somrís, la seva llàgrima a l'ull tancat.»
Hans Bellmer, Anatomie de l'image , 1957

« J'ai tant rêvé de toi
que tu perds la réalité (...)
J'ai tant rêvé de toi
tant marché, parlé, couché avec ton fantôme qu'il ne
me reste plus peut-être, et pourtant, qu'à être
fantôme parmi les fantômes (...) »

Robert Desnos, Poèmes à la mystérieuse , 1926

«T'he somiat tant
que perds realitat. [...]
T'he somiat tant,
tant he caminat, parlat, jagut amb el teu fantasma que potser
només em resta, tanmateix, ser
un fantasma entre els fantasmes [...]»

Robert Desnos, Poèmes à la mystérieuse , 1926

 

12.- Art i compromís polític
El surrealisme sorgeix d'un sentiment de rebel·lió provocat pel caos absurd i sanguinari de la Primera Guerra Mundial. De la protesta contra la guerra del Rif, el 1925, a la Declaració sobre el dret a la insubmissió en la guerra d'Algèria o Manifest dels 121 , el 1960, els surrealistes van participar, sota les banderes de la revolució, en totes les lluites del segle xx en defensa de les llibertats. Mentre que alguns membres del moviment, com Louis Aragon, Paul Éluard i Salvador Dalí, es van extraviar als meandres del totalitarisme durant els anys trenta, cal recordar que André Breton, que es va adherir al Partit Comunista el 1927 per abandonar-lo definitivament el 1935, va ser un dels primers a denunciar la monstruosa iniquitat dels processos de Moscou de 1936 i 1937 al mateix temps que lluitava contra l'ascens del feixisme. També va redactar, amb Lev Trotski, amb qui es va trobar a Mèxic el 1938, el manifest Per un art revolucionari independent i, als anys cinquanta, va reprendre les relacions amb l'anarquisme, en el qual, segons les seves declaracions «el surrealisme (als seus orígens) es va reconèixer per primer cop». Al text del discurs que Breton va redactar per al Congrés d'escriptors de juny del 1935, que els estalinistes li van impedir de pronunciar personalment, s'hi troba la cèlebre fórmula: «"Transformar el món", va dir Marx, "canviar la vida", va dir Rimbaud: dues consignes que per a nosaltres són una de sola.»

« Dans le domaine des faits, de notre part aucune équivoque n'est possible : il n'est personne de nous qui ne souhaite le passage du pouvoir des mains de la bourgeoisie à celles du prolétariat. En attendant, il n'en est pas moins nécessaire, selon nous, que les expériences de la vie intérieure se poursuivent et cela, bien entendu, sans contrôle extérieur, même marxiste. »
André Breton, Légitime défense , 1926.

«En el camp dels fets, per part nostra no hi ha pas equívoc possible: no hi ha ningú de nosaltres que no desitgi el traspàs del poder de les mans de la burgesia a les del proletariat. Mentrestant, no deixa de ser necessari, per a nosaltres, que prossegueixin les experiències de la vida interior, no cal dir que sense cap control exterior, ni tan sols marxista.»
André Breton, Légitime défense , 1926

 

13.- La natura surrealista
«A partir d'aleshores, comença la lenta absorció: biela a biela, palanca a palanca, la locomotora s'endinsa en el llit de la selva i, de voluptuositat en voluptuositat, es banya, s'estremeix, gemeix com una lleona en zel. Fuma les orquídies, la seva caldera acull els jocs de cocodrils nascuts la vigília, mentre que al xiulet viuen legions de picaflors que li ofereixen una vida quimèrica i provisional, ja que aviat la flama de la selva després d'haver llepat llargament la presa se l'empassarà com una ostra.»
Benjamin Péret, La nature dévore le progrès et le dépasse , 1937

 

14.- París

 

15.- La mirada surrealista. Una altra forma d'exposar
El surrealisme va redescobrir autors oblidats i va barrejar alta i baixa cultura, art contemporani i art primitiu. En les diverses exposicions que els surrealistes van organitzar entre el 1925 i el 1965, sempre van provocar relacions inesperades entre objectes, van crear atmosferes oníriques i van inventar accrochages anticonvencionals.

 

16.- Canviar la vida. Contra els tabús
«Abandoneu-ho tot. Abandoneu Dadà. Abandoneu la dona. Abandoneu l'amant. Abandoneu esperances i temors. Deixeu els fills en un racó de bosc. Abandoneu el botí per l'ombra. Abandoneu si cal una vida fàcil que heu heretat per a un futur prometedor. Sortiu a les carreteres.»
André Breton, Les pas perdus, 1924

«Nosaltres, els surrealistes, no estimem la pàtria.»
André Breton, Position politique du surréalisme , 1935

«I no sabem si darrere els tres grans simulacres, la merda, la sang i la putrefacció, no s'amaga justament la desitjada «terra dels tresors.»
Salvador Dalí, L'Âne pourri , 1930

«No acceptem les lleis de l'Economia o de l'Intercanvi, no acceptem l'esclavatge del Treball.»
André Breton, «La Révolution d'abord et toujours!», a La Révolution surréaliste , núm. 4, 1925

«Obriu les presons, llicencieu l'exèrcit, no hi ha crims de dret comú.»
La Révolution surréaliste , núm. 2, 1925

«L'avinguda de les ciències espiritoartístiques
estava presidida
per l'habitual
parella esculpida
de rostres dolços i nostàlgics
on és l'home que menja
la incommensurable
merda
que la dona
li caga
amb amor
dins la boca.»

Salvador Dalí, fragment del poema «Le Grand Masturbateur», 1930

«La llibertat absoluta ofèn, desconcerta.»
Louis Aragon, « Germaine Berton » , a La Révolution surréaliste , núm. 1, 1924.

«Em cago en la república, la democràcia, el socialisme, el comunisme, el marxisme, l'idealisme, el materialisme, dialèctic o no, [...] em cago en el Front Popular [...] en la Internacional, [...] però també em cago en la idea de pàtria, em cago en França i en tots els francesos.»
Antonin Artaud

«Desconfio de l'opinió pública, aquest crani vell ple de xinxes i retalls assecats [...].»
Philippe Soupault, « L'ombre de l'ombre»
, a La Révolution surréaliste , núm. 1, 1924

- - - - - - - - - - - - - - - - - -

17.- Cadàvers exquisits i noves tècniques
Cadavre exquis
« Jeu du papier plié qui consiste à faire composer une phrase ou un dessin par plusieurs personnes, sans qu'aucune d'elles puisse tenir compte de la collaboration ou des collaborations précédentes. L'exemple, devenu classique, qui a donné son nom au jeu vient de la première phrase : "Le cadavre -exquis - boira - le vin- nouveau"
. »
Dictionnaire abrégé du surréalisme , 1938

Cadàver exquisit
«Joc de paper doblegat que consisteix a fer compondre una frase o un dibuix entre diverses persones, sense que cap d'elles no pugui tenir en compte la col·laboració o les col·laboracions precedents. L'exemple, esdevingut clàssic, que va donar nom al joc prové de la primera frase: "El cadàver-exquisit-beurà-el vi-nou."»
Dictionnaire abrégé du surréalisme , 1938

Frottage
« Je fus frappé par l'obsession qu'on exerçait sur mon regard irrité le plancher, dont mille lavages avaient accentué les rainures (...) Je tirai des planches une série de dessins, en posant sur elles, au hasard, des feuilles de papier que j'entrepris de frotter à la mine de plomb. »
Max Ernst, Au-delà de la peinture , 1937

Frottage
«Em va sorprendre l'obsessió de la meva mirada pel terra, les esquerdes del qual havien estat accentuades per mil fregades. [...] Vaig traure dels taulons una sèrie de dibuixos tot posant-los damunt, a l'atzar, fulls de paper que després em vaig dedicar a fregar amb una mina de grafit.»
Max Ernst, Au-delà de la peinture , 1937

 

18.- L'objecte enigmàtic
« Ready-made i ready-made ajudat
Objectes de funcionament simbòlic
Objecte real i virtual
Objecte mòbil i mut
Objecte fantasma
Objecte interpretat
Objecte incorporat
Ésser-objecte
Etc.

Objecte natural
Objecte pertorbat
Objecte trobat
Objecte matemàtic
Objecte involuntari»

 

19.- Poesia i metamorfosi
« Nous sommes passés dans cette avenue plantée de seins bleus
où les clous de girofles étoilaient le ciel de café. ».

Benjamin Péret, Prête moi ta plume

«Passem per aquesta avinguda plantada de sines blaves
on els clavells d'espècia constel·laven el cel de cafè.»
Benjamin Péret, Prête-moi ta plume

« Mes cheveux se penchent sur la rivière et mes lèvres sont des longs poissons venimeux. »
André Breton et Philippe Soupault, Vous m'oublierez , 1920

«Els meus cabells s'inclinen sobre el riu i els meus llavis són llargs peixos verinosos.»
André Breton i Philippe Soupault, Vous m'oublierez , 1920

1919
Publicació de Les Champs magnétiquesd'André Breton i Philippe Soupault.

1921
Collages de Max Ernst a la galeria Sans Pareil de París.

1923
Ruptura amb el moviment Dada.

1924
Breton publica el Primer Manifest del Surrealisme . Aparició del primer número de La Révolution surréaliste . Primeres obres de Masson i Miró sobre el principi de l'automatisme.

1925
Primera exposició surrealista a la galeria Pierre de París.

1926
Invenció del cadàver exquisit.

1927
Aragon, Breton i Éluard s'adhereixen al Partit Comunista.

1929
Segon Manifest del Surrealisme .

1930
Aparició del primer número de la revista Le surréalisme au service de la révolution.

1941
Breton, Ernst i Masson arriben als Estats Units.

1947
Exposició Internacional del Surrealisme, a la galeria Maeght.

1959
Exposició Internacional del Surrealisme, a la galeria Cordier de París (Éros).

1965
Exposició "L'Écart absolu" a la galeria L'Oeil.

1966
Mort d'Arp, Brauner, Breton i Giacometti.

Continguts

Activitats

Crèdits

Produeix

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Bilboko Arte Eder Museoa

Patrocina

El País
COPCISA

Col·labora

Ràdio 4