La màquina de pensar

Ramon Llull i l’«ars combinatoria»

L'exposició explora l’impacte del filòsof Ramon Llull (1232-1316) en les arts, la literatura, la ciència i la tecnologia. L’actualitat d’aquesta figura controvertida, admirada i rebutjada, pren nova significació en l’actual debat sobre els models de transmissió del saber.

«Tot filòsof pot ser un bon mecànic.» Ramon Llull

El mètode de coneixement inventat per Llull, conegut com Ars combinatoria, representa un complex mecanisme de figures geomètriques i símbols que combinen lletres i conceptes, i s’anuncia com un nou saber amb pretensions universals. L’ús d’aquest mecanisme, que proposava la unitat dels diferents sabers de l’època, havia de dur, mitjançant la raó, la demostració i el diàleg, a la pau entre les religions. Llull va cercar un model complex de realitat en el qual, com en una gran xarxa, estiguessin implicats el món, l’home i Déu.

Combinant la documentació històrica i les mirades més recents d’artistes que s’han inspirat en l’obra de Llull, com David Link, Ralf Baecker i Perejaume, l’exposició dóna a conèixer aspectes sorprenents i desconeguts del seu pensament, i proposa entendre l’ars combinatoria com un precedent de les noves tecnologies de la informació.

 

Filòsof, místic i visionari

Els mons de Ramon Llull són molt rics i variats: el seu era un món alhora català, europeu i mediterrani; va escriure més de 250 llibres, en català, llatí i àrab; va viatjar per Orient i Occident; va cercar un model de coneixement que integrés Déu, home i món; va fomentar el diàleg entre jueus, cristians i musulmans, però també entre cristians llatins i grecs. El seu pensament és hereu de la filosofia grega, jueva i àrab i del neoplatonisme cristià. La seva concepció de la realitat està formada per la intersecció de filosofia, teologia, ciència i política; el sistema de pensament que va crear, conegut com Ars magna, interrelaciona totes les disciplines del coneixement del seu temps (astronomia, filosofia, teologia, lògica, medicina, dret…), i el llenguatge que va utilitzar per expressar tot això, l’ars combinatoria, és el millor exemple de com posar en relació coses diferents. Segons la llegenda, va morir per les seves idees.

Una exposició amb obra d'Antoni Tàpies, Arnold Schönberg, Athanasius Kircher, Bernat de Lavinheta, David Link, Francesc Pujols, Giordano Bruno, Gottfried Wilhem Leibniz, Agrippa von Nettesheim, Italo Calvino, Jacint Verdaguer, Jean-Jacques Grandville, Jeongmoon Choi, Joan Desí, Johann Heinrich Alsted, John Cage, Jorge Oteiza, José Luis Alexanco, José María Yturralde, Josep M. Subirachs, Josep Maria Mestres Quadreny, Josep Palau i Fabre, Josep Soler, Juan de Herrera, Juan Eduardo Cirlot, Manfred Mohr, Manuel Barbadillo, Marius Schneider, Miquel Bestard, Moses ben Jacob Cordovero, Nikolaus Joachim Lehmann, Perejaume, Philipp Goldbach, Pietro Mainardi, Rafael Isasi, Ralf Baecker, Ramon Llull, Raymond Queneau, Razen, Rosa Leveroni, Salvador Dalí, Sebastián Izquierdo, Semiconductor: Ruth Jarman and Joe Gerhardt, Valère Novarina, William Morris, Yehudá ha-Leví i Daniel V. Villamediana.

 

«Avui, Ramon Llull seria com una estrella de rock. Aquesta exposició no pretén mirar enrere, sinó endavant, és com tenir un peu al passat, fa 700 anys, i un altre en el futur»
Siegfried Zielisnki, teòric dels mitjans

«Després de veure l'exposició, un surt amb la sensació que Ramon Llull s'assemblava més a un hacker d'Anonymous, amb un punt de bogeria insensata, disposat a morir per demostrar les seves idees, que a un savi inaccessible tancat a la seva torre de marfil»
El Mundo

«L’exposició sobrepassa l’interès filològic o literari. Va més enllà i deixa bocabadat per l’espectacularitat d’una capacitat intel·lectual extraordinària»
Nació Digital

Informació pràctica

Activitats

Continguts

Derives geomètriques

Documents

Derives geomètriques

Derives geomètriques i construccions espirituals. Proyecciones en paralelo a la exposición "La máquina de pensar. Ramon Llull y el «ars combinatoria»"

Crèdits

Produeix

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
ZKM | Center for Art and Media

Col·labora

Fundació Banc Sabadell
Universitat Pompeu Fabra
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC)

Amb el suport de

Diputació de Barcelona