Exposició
La llum negra
Tradicions secretes en l'art des dels anys cinquanta
L'exposició tracta sobre la influència que les diferents tradicions secretes han exercit en l’art contemporani des dels anys cinquanta fins a l’actualitat. Presenta unes 350 obres d’artistes tan dispars com ara Antoni Tàpies, Agnes Martin, Henri Michaux, Joseph Beuys, Ulla von Brandenburg, William S. Burroughs, Joan Jonas, Jordan Belson, Goshka Macuga, Kenneth Anger, Rudolf Steiner, Alejandro Jodorowsky, Francesco Clemente i Zush.
L’exposició aplega, de manera més o menys cronològica, pintures, dibuixos, audiovisuals, escultures, fotografies, instal·lacions, llibres, música, gravats i documents d’artistes en gran part d’Amèrica del Nord, país on històricament les tradicions secretes han gaudit de més acceptació.
Hi ha obres de creadors que ja són considerats fonamentals en la història de l’art, com Antoni Tàpies, Barnett Newman i Agnes Martin, al costat de les de figures menys conegudes de l’underground contracultural dels anys seixanta i setanta. També presenta artistes joves, ja que es vol retre compte d’un nou interès per aquestes tradicions.
L’obra de tots els artistes seleccionats demostra la rellevància i continuïtat de tots aquests corrents habitualment ignorats, i en molts casos l’art s’entén com una via possible cap a un nivell cognitiu superior, com un instrument de connexió amb la realitat més profunda, o com una forma de coneixement en si mateix. Aquestes idees són contràries, per exemple, a una entesa purament formalista de l’abstracció.
Puntualment, l’exposició explora també la influència d’idees esotèriques en àmbits de la cultura popular, com el còmic, el jazz, el cinema i el rock alternatiu.
Una aproximació sense prejudicis a l'art i les tradicions esotèriques
Les tradicions esotèriques es poden rastrejar fins als orígens mateixos de la civilització, per tal com serveixen en diferents moments per estructurar idees filosòfiques, lingüístiques, científiques o espirituals. Tot i la importància que van tenir aquestes idees per al desenvolupament de l’art del segle XX, han estat normalment ignorades o menyspreades en la nostra època a causa de la influència dominant dels pensaments racionalistes, com també per la dificultat de parlar d’aquestes qüestions amb un llenguatge entenedor i directe.
En els últims anys, però, molts artistes s’han tornat a interessar per assumptes tan diversos com l’alquímia, les societats secretes, la teosofia i l’antroposofia, els corrents esotèrics de les grans religions, les filosofies orientals, la màgia, la psicodèlia i la ingesta de drogues, els símbols i els mites universals, l’anomenada quarta via del místic armeni Georges Gurdjieff, etc., cosa que ha generat un interès renovat per aquestes qüestions que no existia des de la Contracultura dels anys seixanta i setanta.
Segons l’escriptor Enrique Juncosa, comissari de l’exposició, aquest interès «potser es deu al fet que tornem a viure en un món inquiet i insatisfet, preocupat per qüestions com les noves guerres colonials, el terrorisme fonamentalista, la gravíssima crisi ecològica o els populismes nacionalistes, tal com en els seixanta i setanta es temia una imminent catàstrofe nuclear devastadora. A més, una gran part de l’art dominant en els nostres dies és summament avorrit en no tenir cap misteri i negar la poetització i interpretació de la seva experiència».
Origen de «La llum negra»
El títol «La llum negra» es refereix a un concepte del sufisme, la branca esotèrica de l’islam que ensenya un camí de connexió amb la divinitat mitjançant la visió interior i l’experiència mística. El sufisme, que pensa que la realitat no és sinó llum en diferents graus d’intensitat, parla de tot un sistema de visions interiors de colors que marquen el progrés espiritual dels iniciats fins a esdevenir «homes de llum». La intenció és aconseguir un estadi de supraconsciència que s’anuncia simbòlicament amb aquesta llum negra.
Autors amb obra exposada
Carlos Amorales / Kenneth Anger / Antony Balch / Jordan Belson / Wallace Berman / Forrest Bess / Joseph Beuys / William S. Burroughs / Marjorie Cameron / Francesco Clemente / Bruce Conner / Aleister Crowley / René Daumal / Gino de Dominicis / Louise Despont / Nicolás Echevarría / Robert Frank / João Maria Gusmão + Pedro Paiva / Brion Gysin / Jonathan Hammer / Frieda Harris / Derek Jarman / Jess / Alejandro Jodorowsky / Joan Jonas / Carl Gustav Jung / Matías Krahn / Wolfgang Laib / LeonKa / Goshka Macuga / Agnes Martin / Chris Martin / Henri Michaux / Grant Morrison / Tania Mouraud / Barnett Newman / Joan Ponç / Genesis P-Orridge / Sun Ra / Harry Smith / Rudolf Steiner / Philip Taaffe / Antoni Tàpies / Fred Tomaselli / Suzanne Treister / Vaccaro - Brookner / Ulla von Brandenburg / Terry Winters / Zush
Disseny de l'espai: Francesc Pons
Comissariat: Enrique Juncosa
Continguts relacionats
Reportatge «La llum negra»
Tradicions secretes en l'art des dels anys cinquanta
«La llum negra» mostra la relació entre les tradicions secrets i l’art contemporani des de la dècada dels cinquanta fins avui. L’exposició consta de 350 obres d’artistes molt dispars.
Making of del mural de l'exposició «La llum negra», una creació de Leon Ka
El mural de l'entrada de l'exposició «La llum negra» creat per l'artista Leon Ka, representa alguns dels símbols de l'ocultisme, la màgia, el misticisme o l'espiritualitat. Al CCCB obrim les portes a les tradicions secretes vistes des de l'art.