Ves al contingut principal

Exposició

Hammershøi i Dreyer

El CCCB presenta l'exposició Hammershøi i Dreyer que, per primera vegada, reuneix la producció de dos dels artistes danesos més universals de tots els temps: el pintor Vilhelm Hammershøi (Copenhaguen, 1864–1916) i el cineasta Carl Theodor Dreyer (Copenhaguen, 1889–1968). La mostra és una coproducció del CCCB i l' Ordrupgaard de Copenhaguen, on s'ha pogut visitar fins al 7 de gener de 2007.

Aquesta exposició suposa la presència per primera vegada a l'Estat espanyol de l'obra de Hammershøi, amb 36 peces essencials. Fins avui només s'havien presentat antològiques del pintor danès fora dels països escandinaus a París, Nova York i Hamburg.


Els artistes

Vilhelm Hammershøi (Copenhaguen, 1864 - 1916) és un artista que crea un estil personal, fora dels corrents del seu moment. L'obra de Hammershøi se circumscriu a uns pocs motius pictòrics: els interiors urbans de les estances on va viure; una dona solitària, normalment d'esquena, en un espai domèstic; els retrats de familiars i amics, alguns edificis monumentals de Copenhaguen i Londres, i els paisatges de l'illa danesa de Selàndia. Aquests motius insistents creen una atmosfera misteriosa, en què no hi ha acció aparent, i aquesta immobilitat és una de les claus de la seva fascinació. L'escala de colors de Hammershøi està dominada pels tons grisos, que en la seva paleta adquireixen una estranya profunditat. És un dels pintors que ha sabut expressar millor el temps de la solitud i la corporeïtat de la llum.

Carl Theodor Dreyer(Copenhaguen, 1889 - 1968) és un cineasta que va dirigir pel·lícules en què es depura la plàstica de la llum i l'ombra i que es caracteritzen per la recerca infatigable de veritats espirituals i de la bellesa. Al llarg de quaranta anys va filmar pel·lícules tant mudes com sonores, entre les quals podem esmentar El President ( Præsidenten , 1918), Michael ( Mikaël , 1924), El senyor de la casa ( Du skal ære din hustru, 1925), La Passió de Joana d'Arc ( La Passion de Jeanne d'Arc , 1927 ), Vampyr (1932) i Dies irae ( Vredens Dag , 1943). El 1955 Dreyer guanyà el primer premi del Festival de Cinema de Venècia amb la pel·lícula La paraula ( Ordet ). El seu darrer film, Gertrud (1964), és molt controvertit, però li valgué el premi danès Bodil a la millor pel·lícula de l'any. Avui dia és considerat un dels deu millors films de la història del cinema.


Les analogies

L'exposició que presenta el CCCB pretén, en primer lloc, donar a conèixer dos autors abastament reconeguts per la història de la pintura i la cinematografia, però escassament coneguts fora de l'àmbit danès. La de Barcelona és la quarta exposició internacional que es dedica a Hammershøi . Les pel·lícules de Dreyer es projecten molt de tant en tant i aquesta és una de les primeres vegades que es presenten en una exposició.


El segon repte d'aquest projecte és mostrar les fortes relacions visuals i creatives entre ambdós artistes, així com en els seus mètodes, la seva comprensió íntima de l'art i les seves similituds estètiques.

Hammershøi i Dreyer tenen moltes analogies temàtiques i formals:

• Ambdós comparteixen la convicció que és als espais interiors (d'una casa, d'una imatge, d'un rostre) on es produeix la major intensitat dramàtica.

• La manera de tractar la figura humana i, concretament, la femenina: les enigmàtiques dones d'esquena situades en interiors domèstics remeten a la contemplació i l'èxtasi del personatge, al seu drama a porta tancada, fins i tot contenen l'aroma de la mort.

• El domini de la llum sobre l'escena és impecable en tots dos artistes. Hammershøi sap pintar-la, Dreyer li concedeix ritme.

• Els exteriors. D'una banda, hi ha els paisatges, carregats d'una atmosfera molt especial. De l'altra, els exteriors percebuts a través de les figures esculturals, les finestres i les portes ajustades dels espais interiors representats.


L'exposició

Com apunten els comissaris de l'exposició, Anne-Birgitte Fonsmark, Annette Rosenvold Hvidt, Casper Tybjerg i Jordi Balló, Dreyer fou segurament "el millor i potser l'únic veritable hereu de Hammershøi ". Tanmateix el repte de l'exposició no és tan sols subratllar les analogies de pintor i cineasta, sinó establir la relació explícita entre l'obra dels dos autors en un vaivé bidireccional. L'exposició ens pot ajudar a comprendre algunes de les formes creatives del cineasta a partir del coneixement de l'obra del pintor, així com entendre millor l'essència del pintor després de conèixer els films de Dreyer que el succeeixen.

Per assolir aquest objectiu, s'ha tingut molta cura en la manera d'exposar al públic l'obra dels dos autors convocats. És per això que el disseny de la mostra ha estat encarregat a l'equip d'arquitectes olotins RCR Aranda Pigem Vilalta Arquitectes, amb la col·laboració de Ventura-Llimona.

La mostra compta amb 36 obres de Hammershøi i 12 muntatges audiovisuals que mostren fragments de les pel·lícules de Dreyer . L'exposició presenta igualment fotografies i documents procedents dels arxius privats dels dos artistes, que permeten apreciar el procés de reflexió i elaboració de les seves creacions.

La mostra arrenca amb Dreyer i se'n subratlla la importància de la llum en els seus films. El recorregut continua amb les teles de Hammershøi, que es presenten una per una per potenciar la relació íntima entre l'espectador i l'obra i transmetre les idees cabdals de la seva pintura: l'austeritat, la sobrietat, el silenci i la lentitud.

Dreyer continua present en tot el recorregut de les obres de Hammershøi, de manera que l a visita a l'exposició es converteix en una experiència sensorial en què l'espectador pot admirar les obres de Hammershøi a la llum de Dreyer, atès que totes les pintures de Hammershøi han estat il·luminades utilitzant diferents tipologies de llum extretes d'algunes seqüències de les pel·lícules de Dreyer.

Activitats passades

Variacions Hammershoi - Dreyer

Taller infantil per escoles

Variacions Hammershoi - Dreyer

Tallers de caps de setmana

Els curtmetratges de Dreyer

Produeix

Patrocina