Factoria d'humor Bruguera

De Carpanta a les Hermanas Gilda, de Mortadelo a Súper López... Sense oblidar el famós 13 Rue del Percebe... Tots seran aquí, al CCCB.

I és que els personatges de l'Editorial Bruguera han marcat l'humor espanyol des dels anys quaranta. Ara, a través d'historietes originals i de les reproduccions de vinyetes que mostrem, podem comprovar com l'humor d'aquests personatges encara és vigent avui dia.

1 -FACTORIA D'HUMOR BRUGUERA

L'exposició s'inicia amb una explicació i escenificació de Bruguera com una autèntica factoria d'humor i reivindica l'aplicació del terme indústria cultural per a l'editorial. El procés de producció i també el producte que en resulta ho justifiquen d'aquesta manera.

Juan Bruguera va fundar, el 1910, l'editorial El Gato Negro, especialitzada en novel·les en fascicles, llibres d'acudits i biografies populars. Seguint la tendència marcada per la revista TBO, el 1921 crea la publicació setmanal Pulgarcito , amb historietes, contes i passatemps, que va arribar a tenir un gran èxit. El 1939, els seus fills Pantaleón i Francisco Bruguera van decidir canviar el nom a l'empresa, que es va passar a anomenar Editorial Bruguera. A partir del 1947, la revista Pulgarcito es va començar a publicar regularment i, en els anys següents, l'editorial va viure un gran creixement gràcies a les revistes de còmic infantil, que també llegien els adults. Bruguera va consolidar la seva posició en el mercat editorial no sols amb les revistes de còmic d'humor com DIN DAN, DDT, Tio Vivo i Pulgarcito , sinó amb l'edició de novel·les de consum popular i les historietes d'aventures com El Capitán Trueno. L'empresa paternalista es va transformar en una autèntica multinacional de l'edició, que va entrar en crisi als anys vuitanta. Curiosament els còmics sempre van ser una de les branques editorials més rendibles.

2 - TIPOLOGIES DE PERSONATGES

La factoria de còmic Bruguera va aglutinar un gran planter de dibuixants que, des de l'humor costumista, amanit amb una visió agra de la societat espanyola, van definir els trets característics de l'Escola Bruguera: l'essència de l'humor Bruguera . Humoristes com Vázquez, Ibáñez, Escobar o Segura, entre molts més, van crear nombrosos personatges que responen a uns arquetips concrets. La mostra sintetitza cinc maneres d'entendre la vida d'acord amb la tipologia següent: Vidres frustrades, Herois impossibles, Feliços i inconscients, La fraternitat sàdica i Incompetència laboral.

A. Vides frustrades. Agrupa aquells personatges que mai no aconsegueixen el que volen i són uns infeliços.
Rigoberto Picaporte, solterón de mucho porte
Pepe el "hincha"
Doña Urraca
Carpanta
Don Pío

B . Herois impossibles. Són aquells personatges que volen salvar el món tot i que l'únic que provoquen són catàstrofes.
Sir Tim O'Theo y Patson
Superlópez
Mortadelo y Filemón, agencia de información
Anacleto, agente secreto
Don Furcio Buscabollos

C. Feliços i inconscients. Són aquells personatges que viuen en el seu propi món, aliens a les normes socials.
Rompetechos
Agamenón
Carioco
La Abuelita Paz
Ángel Siseñor
Aspirino y Colodión

D. La fraternitat sàdica. Són aquells personatges que plantegen els conflictes generacionals adults-nens (Zipi y Zape i La terrible Fifí) i adults-adolescents (La panda i Lily), en què el diàleg brilla per la seva absència.
Las hermanas Gilda
La terrible Fifí
Zipi y Zape
La familia Churumbel
La familia Cebolleta
Lily
La panda
Los señores de Alcorcón y el holgazán de Pepón

E. Incompetència laboral. Aplega aquells personatges que són una catàstrofe en la seva feina per desídia o incompetència.
El caco Bonifacio
El Botones Sacarino
El Doctor Cataplasma
Pepe Gotera y Otilio, chapuzas a domicilio
El profesor Tragacanto y su clase que es de espanto
Petra, criada para todo
El reportero Tribulete que en todas partes se mete

3 - SORTINT PER CAMES

Les historietes Bruguera són autoconclusives. Per això, el gag final es mereix un tractament especial en l'exposició. L'última vinyeta recull el final explosiu de l'acudit. Un final més aviat infeliç que il·lustra el cop físic (persecució, cop, caiguda) o psíquic (estupefacció, sorpresa, decepció) sobre el/s protagonista/es. Gràficament l'última vinyeta és, a més, molt potent i aplega unes constants argumentals i estilístiques que mereixen ser subratllades.

4 - VIGÈNCIA DE L'HUMOR BRUGUERA

La Factoria d'humor Bruguera va ser una indústria cultural que ha perdurat amb noves edicions dels seus personatges més populars i reedicions fetes per Ediciones B. Les sèries de televisió i el cinema espanyol actuals han sabut recuperar aquest món. No sols es reprodueixen escenaris o arguments semblants, sinó també tipologies de personatges i una filosofia de la vida basada en el nyap, el malentès i la frustració dels desitjos.

Aquest últim apartat de l'exposició en desenvolupa la tesi principal: l'actualitat de l'humor Bruguera en l'imaginari de la societat espanyola contemporània.

Continguts

Crèdits

Produeix

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Fundació Sa Nostra

Espacio Cultural Mira de Pozuelo

Centro Cultural Montehermoso (Vitoria-Gasteiz)