El món de Gao

1.- Narrar en llibertat

Els mateixos textos de Gao, Premi Nobel de Literatura l'any 2000, constitueixen el fil conductor de l'exposició: des de la seva infantesa a la Xina, passant per la traumàtica experiència de la Revolució Cultural, fins a l'exili a França al final dels anys vuitanta.

El Món de Gao revela la coherència interna d'una obra literària caracteritzada per la mescla de tècniques, estils i gèneres. Una obra on la musicalitat del llenguatge és essencial i l'imperatiu categòric és crear "al marge de les normes" i dels diferents "ismes".

L'exposició atorga especial importància a La Muntanya de l'Ànima, considerada la seva obra mestra. Una novel·la inclassificable que condensa històries i llegendes de la tradició oral xinesa al mateix temps que aborda els dilemes de la literatura occidental: la polèmica entre modernisme i realisme, les diferents concepcions de la novel·la, la literatura "compromesa", l'exploració d'un jo plural, la miopia dels crítics i les acadèmies, les paradoxes de la història, el mite de l'autor...

La gent adora instituir-se en el meu mestre, el meu dirigent, el meu jutge, el meu conseller, el meu àrbitre, el meu germà gran, el meu confessor, el meu crític reputat, el meu director espiritual, el meu cap, mai no es preocupen de saber si realment els necessito, tots volen ser el meu salvador, el meu esbirro (dels que em colpegen, no pas dels que lluiten per mi), els meus nous pare i mare perquè els autèntics són morts, o fins i tot es volen instituir en la meva pàtria, quan jo no sé què és això, ni tan sols si en tinc cap.

Gao Xingjian, La Muntanya de l'Ànima

2.- La col·lecció més íntima
Gao és un renovador de la gran tradició xinesa de la pintura amb tinta. Les seves obres, situades entre l'abstracció i la figuració, expressen els subtils matisos del laberint existencial, una sensualitat més de les formes i la recerca d'un estat on el jo explora les seves ombres donant a llum una nova mirada sobre el món interior.

El Món de Gao presenta la col·lecció "més íntima" de l'artista. Quaranta obres disposades en un itinerari on s'estableixen seqüències comparatives amb pintures de la dinastia Ming i les influències rebudes de la pintura occidental amb exemples d'obres en tinta pertanyents a Picasso i H. Michaux.

Les teves tintes no alteren una tradició tan profunda com sòlida, cosa que d'una altra banda no aconseguirien fer. Et limites a dirigir la teva mirada vers Occident introduint en els teus quadres la qualitat de la matèria i la sensibilitat aconseguides a través d'una tradició diferent, bevent d'altres fonts.

Gao Xingjian, Per una altra estètica

3.- Les màscares del jo
L'exposició dedica un apartat especial a la producció teatral de Gao, en la qual destaquen Signal d´alarme (1982), Arrêet de bus (1983), L´home sauvage (1985), La fuite (1989) Le somnambule (1993) i Le Quêteur de la Mort . També es presenta l'òpera La neige en Août , inspirada en la vida i el pensament d'Hui Neng, fundador del budisme zen, i el making off de la seva posada en escena l'any 2003 realitzat per la televisió de Taipei (PTS Taiwan: Public Televisión Service Foundation).

El teatre d'avantguarda occidental descarta el realisme, però el meu teatre experimental es nodreix sovint de la vida real. El teatre d'avantguarda occidental proclama l'antiteatre, però jo prefereixo tornar a las fonts del drama tradicional xinès, tornar a la dramatització i a la teatralització perdudes amb tanta freqüència en el teatre contemporani, esforçar-me, en el moment de la composició i en el de la representació, a descobrir i portar a la pràctica noves possibilitats dramàtiques i escèniques.

Gao Xingjian, La raó de ser de la literatura

4.- Una entrevista exclusiva

La mostra inclou una entrevista exclusiva a Gao filmada a París. L'entrevista, concebuda especialment per a l'exposició, vertebra l'itinerari i al mateix temps es presenta com una síntesi de l'univers creatiu de Gao. L'artista aprofundeix en les seves diverses facetes com a escriptor, pintor, dramaturg i assagista, i revela les claus de la seva vida i la seva obra.

"Què és la creació? Sens dubte, no és pas la repetició, ni deixar-se portar per les normes. Totes les normes em molesten. Per això, al començament jo estava mal vist, perquè el que feia no podia classificar-se com a "novel·la". Fins i tot abans de col·locar-me una etiqueta política, ja no entrava estèticament dins el cànon"
"Més que parlar de realitat, prefereixo parlar d'allò que és real, és a dir, del que se sent interiorment, de l'essencial de la vida"
"Pinto en silenci. No faig cap distinció entre abstracció i figuració"

Fragments extrets de l'entrevista.