Brangulí. Barcelona 1909-1945

Exposició de fotografia

Descobreix la Barcelona que Brangulí va fotografiar i aconsegueix una entrada 2×1 a l’exposició.

L’exposició “Brangulí. Barcelona 1909-1945”, produïda per la Fundación Telefónica en col·laboració amb l’Arxiu Nacional de Catalunya, està dedicada a l’obra del barceloní Josep Brangulí, un pioner del fotoperiodisme i autor d’algunes de les millors imatges que reflecteixen les grans transformacions, socials, urbanes i industrials que va patir Barcelona en el llarg període ple de canvis i conflictes del 1909 al 1945. La mostra, primera exposició antològica de Josep Brangulí, està composta per unes tres-centes fotografies i material imprès original de l’època.

L’exposició, comissariada pel fotògrafs Valentín Vallhonrat i Rafael Levenfeld, manté l’estructura temàtica de l’arxiu de Josep Brangulí i reflecteix la diversitat i el tractament seriat que l’autor dóna als temes, entre els quals destaquen els següents: Setmana Tràgica, Tallers artesans, Societat abans de la República, Societat 1931–1936, Construcció de vaixells de formigó, Bombers, Boxa, Casa Reial a l’Exposició Universal de 1929, Escoles, Arquitectura industrial, Fira de Barcelona, Hospital, Intercanvi de presoners de la Segona Guerra Mundial, Museus, Nocturnes, Paisatge urbà, Platja, Port, República, Somorrostro, Desplaçament de Treballadors a Alemanya, Tramvies, Guerra i Postguerra.

A banda d’aquests temes, coincidents als de l’exposició que es va poder veure a la Fundación Telefónica de Madrid fins al passat 27 de març, en el seu pas pel CCCB s’afegeixen 8 fotografies de l’antiga Casa de la Caritat (espai que ocupa avui dia el CCCB).

L'exposició antològica de Brangulí mostra la mirada d'un fotògraf que va saber captar la vida política, a través dels seus dirigents i de les mobilitzacions ciutadanes, amb reportatges com el dedicat a la Setmana Tràgica (1909) i d’altres sobre la II República o el bescanvi de presoners de la Segona Guerra Mundial en el port de Barcelona (1944).

Brangulí també va mostrar la societat en tots els seus vessants, com demostren els seus reportatges de boxa, platges i esdeveniments de tot tipus. Així mateix, les seves fotografies van registrar la vida comercial amb les seves sèries sobre tallers, oficis, empreses o la Fira de Barcelona. Amb els seus treballs va documentar les grans obres públiques i privades que van transformar i van modernitzar el paisatge urbanístic de la ciutat (com l'obertura de Via Laietana) i va retratar l'edificació de noves indústries i la situació social i laboral de l'època. En conclusió, les fotografies de Brangulí són molt més que fotografia documental, són un registre sociològic en el qual queda palès l'esforç d'una societat per avançar i deixar enrere el segle XIX.

Segons els comissaris de l’exposició, “Brangulí, que va sobreviure a totes les vicissituds polítiques que li tocà viure, acompanyà la ciutat en la qual visqué. Atent als canvis, atent a les seves transformacions, atent als seus ciutadans i les seves tasques. Desenvolupà la seva professió per mantenir-se al mateix ritme de la metamorfosi urbana, transformant el seu ofici de fotògraf −com un prestidigitador− en corresponsalia, agència, arxiu o el que fos necessari per seguir desenvolupant la seva màgia”.

Josep Brangulí és l’iniciador d'una saga de fotògrafs a la qual es van sumar els seus fills Joaquim i Xavier treballant els tres en equip i amb una única signatura. L'arxiu va ser adquirit per la Generalitat el 1992 a la família Brangulí i dipositat a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Està compost per prop d'un milió de negatius amb la signatura Brangulí dels quals aproximadament mig milió són clarament atribuïbles a en Josep. També formen part de l'arxiu publicacions i material de l'època divers.

Informació pràctica

Continguts

Crèdits

Organitza

Fundación Telefónica

Col·labora

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Arxiu Nacional de Catalunya