Ves al contingut principal

Exposició

Big Bang Data

Són les dades el nou petroli, una font de riquesa potencialment in­finita? Són la  munició que carrega les armes de vigilància massiva? O han de ser, per damunt de tot, una oportunitat, un instrument per al coneixement, la prevenció, l’eficiència i la transparència, una eina per construir una democràcia més transparent i participativa?

Big Bang Data és un projecte que s’endinsa en el fenomen de l’explosió de dades en el qual estem immersos. Dels últims cinc anys ençà, existeix una àmplia consciència entre els sectors acadèmics, científics, les administracions, l’empresa i la cultura que generar, processar i, sobretot, interpretar dades està transformant radicalment la nostra societat.

Tots generem dades, des del dispositiu mòbil, a través dels sensors, de les xarxes socials, de fotografies i vídeos digitals, de registres de les transaccions de compra i dels senyals del GPS. La novetat és que cada vegada és més fàcil emmagatzemar i processar aquestes quantitats ingents de dades que detecten patrons (d’incidències, de comportament, de consum, de vot, d’inversió, etc.). Aquest fet està canviant completa i molt ràpidament la forma de presa de decisions a tots nivells.

Participen en el projecte diferents creadors com Christopher Baker, Chris Jordan, Ingo Gunther , Erik Kessels, David Bowen, Aaron Koblin, Eric Fischer, Near Future Laboratory, Bestiario, investigadors, activistes, dissenyadors, educadors, analistes, cartògrafs, enginyers, economistes, arquitectes, comunicadors, programadors, periodistes i un llarg etcètera.

Així mateix, el dissenyador, creador i investigador Timo Arnall, establert a Londres, ha creat una instal·lació sorprenent a propòsit d’aquesta exposició, que ens introdueix en els aspectes més arquitectònics i materials dels centres de dades. Unes infraestructures de grans dimensions que emmagatzemen milions i milions de dades. Aquesta instal·lació es pot visitar “virtualment” a través d'aquest film de poc més d’un minut.

El CCCB obre a la planta tercera un espai central per a projectes expositius que tracten de manera integrada la cultura del segle XXI i les grans transformacions de l’era digital.Nova línia d'exposicions Beta al CCCB

Big Bang Data és la primera d’aquesta sèrie de propostes que aborden les zones de fricció que aquests canvis comporten: des de la ciència, la innovació tecnològica i social, els reptes polítics, econòmics i culturals.

En els més de 5 mesos de durada de Big Bang Data, l’espai expositiu serà alhora una plataforma de trobada i debat al voltant d’aquest tema de màxima actualitat, que  acollirà tallers, hackatons, programes educatius i trobades de comunitats locals i internacionals.

EL PES DEL NÚVOL. Geografies emergents de les dades

El Núvol, el nom genèric per als serveis que preserven les nostres fotos, els e-mails, documents de treball i mapes digitals, és una metàfora més que enganyosa. Al seu darrere no hi ha res de lleuger ni d’intangible.La nostra set inesgotable de dades ha produït una gran indústria pesant, que no es distingeix gaire de les factories de l’era mecànica, i una teranyina de cables i ones electromagnètiques que envolta totalment el planeta. Mantenir el nostre ritme incessant de producció i consum de dades i assegurar-ne l’accessibilitat permanent té un impacte energètic que ja no és trivial.

IMMERSOS EN EL TSUNAMI. Una història de la infoexplosió

La idea que vivim sota l’ona expansiva d’una gran explosió d’informació no és nova. Tot i això, el ritme a què ha crescut en l’última dècada la quantitat de dades que som capaços de produir, transmetre i emmagatzemar no té precedent. Fa cinquanta anys, un disc dur era un dispositiu enorme, de la grandària d’un cotxe utilitari, que emmagatzemava l’equivalent a una cançó en format MP3, una porció ridícula de la capacitat del telèfon que avui duem a la butxaca.A mesura que la nostra experiència personal i la nostra història col·lectiva es codifiquen en suports digitals, el problema de la seva preservació a llarg termini es fa més urgent.

MÉS ÉS DIFERENT. La ciència del Big Data

Tenir accés a més dades no és només una qüestió de volum; a partir d’un llindar determinat, és possible fer les coses d’una altra manera. Les immenses masses d’informació que produeixen les organitzacions científiques, empresarials i governamentals contenen grans bosses de coneixement valuós que poden ser capturades si aprenem a detectar-les, extreure-les i llegir-les.

La revolució de les dades massives ha comportat un conjunt de noves metodologies i tècniques d’anàlisi i gestió de la informació, així com professions emergents: del data scientist a l’analista de dades i l’expert en visualització de la informació.

EL BATEC DEL MÓN. Què és la datificació?

A la facilitat per emmagatzemar grans volums d’informació a baix cost l’acompanya un altre factor determinant: la facilitat per produir aquesta informació, gràcies als milions de sensors que inunden el món. Des dels receptors GPS que monitoritzen el transport de mercaderies i passatgers als que mesuren la qualitat de l’aire a les ciutats, el trànsit a les carreteres i el funcionament de les cadenes de muntatge, per exemple. Aquesta infraestructura ja és imprescindible perquè funcionin els grans sistemes globals, però a més ens ofereix una nova narrativa, en temps real, de les mecàniques urbanes, socials i econòmiques.

VISUALITZANT LA COMPLEXITAT. Explicar el món amb dades

Amb el naixement de l’estadística moderna, a mitjan segle xix, com a disciplina capaç d’explicar diferents fenòmens socials, científics i econòmics, sorgeix la necessitat de forjar un nou llenguatge que salvi la distància que hi ha entre la mesura quantitativa de la realitat i la nostra necessitat de narracions per entendre el món. La pràctica de transformar xifres en imatges per explicar una història té una llarga tradició en la ciència i el disseny, que comprèn des de les cartes figuratives del segle xix fins a la visualització de dades avui. En la segona meitat del segle xx, artistes de diferents àmbits comencen a crear una estètica de la informació, en la qual les dades es converteixen en un instrument per a la representació i l’exploració subjectiva.

QUÈ PENSES, QUÈ FAS, QUÈ SENTS. La producció social de les dades

Fins fa una dècada, la gran majoria de les dades produïdes al món eren resultat de processos científics, industrials i administratius. Però l’explosió de les tecnologies mòbils i la popularització dels serveis socials de la Web 2.0 han canviat això d’una manera radical: avui en dia el principal agent de l’explosió de dades és l’activitat quotidiana de milions de ciutadans. Ja sigui fent cerques a Google, pujant vídeos a Youtube, actualitzant Twitter o acceptant sol·licituds a Facebook, les nostres accions produeixen empremtes digitals en les quals queden capturats els nostres desitjos, les nostres pors i les nostres esperances.

Per aquest motiu, actualment s’utilitzen tècniques com l’anàlisi dels sentiments (sentiment analysis)per intentar determinar les nostres preferències col·lectives a l’hora de comprar un producte o opinar sobre una decisió política.

UNA NOVA ERA DEL CONEIXEMENT. La revolució de les disciplines després de les dades massives

Del futbol professional als estudis literaris o la prevenció del crim, en l’actualitat són innombrables els àmbits del coneixement que es veuen transformats profundament per l’accés a grans conjunts de dades. Les metodologies de la ciència de les dades es van obrint pas en múltiples disciplines i hi creen dominis especialitzats, amb nous perfils professionals. Així, avui en la planificació urbanística es parla de tecnologies intel·ligents (smart city); en la premsa, de periodisme de dades, i als departaments d’història, d’humanitats digitals.

La primera onada de productes basats en dades (data-driven) genera, a més a més, tensions i esquerdes a les indústries respectives, com passa amb els polèmics serveis d’anàlisi genòmica personalitzada.

SOM DADES. De la quantificació a la mercantilització del “jo”

La necessitat de mesurar tot el que fem, com a forma d’autoconeixement, té una llarga història, però el que abans era una obsessió extrema avui és una pràctica quotidiana i una economia en creixement. La “quantificació del jo” promet que enregistrar cadascun dels nostres actes és la millor via per entendre’n les conseqüències i donar compliment a qualsevol propòsit. Es tracta d’una de les moltes indústries que, mitjançant les dades, han començat a mercantilitzar la nostra intimitat.

Avui no som només consumidors de dades. Les plataformes socials d’Internet construeixen un perfil extremament detallat de les nostres preferències i ens converteixen en un producte. Les nostres dades són la mercaderia amb què comercien els gestors d’informació (data brokers) i un component essencial del model econòmic que serveix de suport a Internet. Aquesta recollida sistemàtica de dades sobre la nostra vida personal és un dels factors que fan possible l’estat de vigilància massiva revelat per les filtracions d’Edward Snowden.

EL QUE LES DADES NO EXPLIQUEN. La tirania del datacentrisme

Situar la cultura de les dades al centre de la presa de decisions i de la nostra manera d’interpretar el món obre moltes possibilitats, però també implica nombrosos riscos. El principal perill del datacentrisme és que fomenti la idea que en les dades hi ha la resposta a qualsevol problema i que la nostra societat pot prescindir de mecanismes més imperfectes i desordenats, basats en la política i la negociació.

Preservar valors com la subjectivitat i l’ambigüitat és especialment important en un moment en què és fàcil pensar que totes les solucions són computables i estan situades dins d’un servidor, emmagatzemades en un Data Center.

DADES PER AL BÉ COMÚ. Cap a una cultura crítica i participativa

Els ciutadans tenen avui un paper fonamental per determinar en quina mena de societat de les dades viurem. Es poden resignar a ser consumidors passius i mercaderia en mans dels que exploten la seva informació, o exercir el seu dret a accedir a les dades que són de tots i utilitzar-les. Milers d’administracions d’arreu del món han promogut polítiques de dades obertes per millorar els seus nivells de transparència i fomentar processos d’innovació ciutadana, amb diferents graus d’èxit.

A més, avui la ciutadania està produint les seves pròpies dades en paral·lel als canals oficials. Diferents plataformes col·laboratives fan possibles noves formes de ciència i ens permeten ser partícips d’experiments col·lectius.

Continguts relacionats

Entrevista a Olga Subirós i José Luis de Vicente

comissaris de «Big Bang Data»

Olga Subirós i José Luis de Vicente, comissaris del projecte expositiu del CCCB "BIg Bang Data", expliquen què és la "big data" i de quina manera la multiplicació constant de dades en l'àmbit social, acadèmic, científic, polític o ...

Big Bang Data. Recorregut visual de l'exposició

Un recorregut en imatges per l'exposició Big Bang Data. Al CCCB fins el 26 d'octubre de 2014.

Activitats passades

Cryptoparty

Taller de protecció de la identitat digital

The Cold Web

Autoprotecció i defensa de la privacitat a l'era de la vigilància massiva

Cultural Data

Open Data i xarxes socials a les institucions culturals

Trobada Barcelona Urban Beers

Tallers en família Big Bang Data

Data Jam amb Telenoika i Outliers

Trobada mensual d'experimentació amb dades

Big data i genòmica

A càrrec de Modesto Orozco i Cedric Notredame (Centre de Regulació Genònmica)

Big data en l’estudi del cervell

A càrrec d'Albert Barqué i Joan Guardia

Hackathó astronòmic: Un univers de dades

Periodisme de dades. Sessió de treball (VI)

Observant les dades del meu municipi

Big Data Analytics i Geolocalització aplicats al màrqueting de clients

A càrrec de Pau Agulló i Manuel Bruscas

EPNet: Big Data & Història

A càrrec de José Remesal, Albert Diaz-Guilera, Xavier Rubio Campillo i Alessandro Mosca

BIG DATA als estudis d'Humanitats

Introducció a l'Open Data

Curs online i tallers presencials

Taller: Ens ajudes a desxifrar el cervell?

Projectes a gran escala per desxifrar el cervell. A càrrec de Jaime de la Rocha i Albert Compte

Supercomputació i Cardiologia

A càrrec de Mariano Vázquez, Francesc Carreras i Fernando Cucchietti

Ciència ciutadana: Riu.net i Flora urbana i al·lèrgia, cooperes?

Taller amb l’IGOP: Ús del Big Data en la investigació social i política

La tecnologia darrera del Big Data

A càrrec de Mario Macías investigador del Barcelona Supercomputing Center

Web Visions

Web Visions

50 % de descompte pels Amics del CCCB

Periodisme de dades. Sessió de treball (V)

Dades i noves narratives

Enter Forum 2014

1er Fòrum International d'Internet i Privacitat

Experiment #3 Data and Ethics Working Group (UK, NED)

En el marc del Festival de Ciència, Tecnologia i Innovació organitzat per l’Institut de Cultura de Barcelona.

Sonar+D: Data Cuisine Workshop amb Moritz Stefaner i Susanne Jaschko

Transformant les dades en gastronomia

Ciència ciutadana: Atrapa el Tigre! i Observadors del Mar

Big Data en astronomia: de l’antiga Grècia als nostres dies

A càrrec de Xavier Luri, Carme Jordi i Jordi Portell

eARTh Observation: dades, coneixement, territoris i ciutats intel·ligents

A càrrec de Jordi Corbera, Víctor López i Vicenç Palà

Una xarxa de computació global per a l 'LHC

A càrrec de Josep Flix i Antonio Pérez-Calero

Conferència presentació Civio: "Quién Manda" i taller (Hackathon)

Periodisme de dades. Sessió de treball (IV)

Les dades per avaluar i mapar

Visites comentades a l'exposició "Big bang data"

A càrrec d'Olga Subirós, comissària de l'exposició amb José Luís de Vicente

Big Data dins l'empresa

A càrrec de Roger Guimerà i Albert Diaz-Guilera

Ciència ciutadana: Què és la ciència ciutadana?

Tallers i Hackaton Big Data Week

Jornada Big Data Week 2014

Big Data Week. Sessió inaugural

L’#opendata oberta per a qui?