Quinquis dels 80. Cinema, premsa i carrer

• Comissari/s
  Amanda Cuesta, Mery Cuesta
• 
  

Organitza:

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

La Casa Encendida (Madrid)

Amb el suport de:
EGEDA

Col·labora:
El Periódico, Moritz

Aquesta exposició, comissariada per Amanda Cuesta i Mery Cuesta, ofereix una mirada sobre el cinema quinqui, que va viure el seu apogeu entre 1978 i 1985, centrant-se en la seva relació de retroalimentació amb la premsa de l'època. L'exposició actua, a més, com a reflex fidel de les transformacions urbanístiques, socials, polítiques i econòmiques que van fustigar el país en aquell període.

L'anomenat cinema quinqui comporta una particular i intricada relació de retroalimentació amb la premsa sensacionalista de l'època, però, a més, actua com un reflex fidel de les transformacions urbanístiques, socials, polítiques i econòmiques que van sacsejar el país durant aquell període. Els codis de representació de la delinqüència juvenil del cinema quinqui han perviscut fins a l'actualitat de tal manera que l'estereotip del quinqui, sotmès a un procés d'estetització, continua avui dia exercint una fascinació desfermada.

Veure vídeo promocional

Quinquis dels 80: cinema, premsa i carrer

El punt de partida de «Quinquis dels 80» és la figura del quinqui encunyada pel fenomen del cinema de delinqüència juvenil. Els codis de representació de la delinqüència juvenil del cinema quinqui han perviscut fins a l'actualitat de tal manera que l'estereotip del quinqui, sotmès a un procés d'estetització, continua avui dia exercint una fascinació desfermada.

Els barris dels setanta: polígons, atur i depressió

Durant els seixanta es van posar en marxa, davant el dèficit d'habitatge barat, els plans d'urgència social. El resultat va ser un urbanisme de pèssima qualitat, amb uns barris sense els serveis més bàsics, fet que va precipitar l'aparició dels moviments veïnals. La crisi dels setanta i l'atur van acabar per convertir aquests barris en el territori germinal del quinqui.

Noves formes d'oci

Aquella generació de joves va ser partícip, per primera vegada al nostre país, dels corrents de la cultura juvenil. A la sala de jocs es presenten els elements d'evasió de l'estil de vida adolescent: els col·legues, el sexe i les drogues; així com les manifestacions de la cultura popular que projectaven imatges afins de rebel·lia, escapisme i marginalitat, com el còmic o la música.

Via Límit

El 1975 un 25% de la població més gran de 14 anys quedava exclosa del sistema educatiu. L'edat laboral -com la penal- es va situar en els 16 anys, així que per a molts joves només quedava el carrer. A més, la irrupció de l'heroïna va fer estralls. En un clima d'alarma social, amplificada pels mitjans de comunicació, el delinqüent juvenil es va convertir en l'enemic públic número u.

Quinqui-Stars

La presència que els joves delinqüents tenien en els mitjans de comunicació és clau per entendre la seva iconització. El Vaquilla i El Jaro són les estrelles més brillants d'aquest univers, autèntics herois de la marginalitat, gràcies als biopics cinematogràfics: Navajeros, la saga Perros callejeros i Yo,

El reformatori

El Tribunal Tutelar de Menors disposava de tres opcions per tractar el problema de la delinqüència infantil. La primera era tornar el nen a casa, si els pares hi accedien. La segona era internar-lo en un reformatori. La tercera opció, reservada als més perillosos, era el seu ingrés a la presó. Davant la falta de places especials, molts ingressaven a les presons d'adults.

Des dels terrats, veig la ciutat

A l'obsolescència de les instal·lacions carceràries, s'hi havia de sumar els problemes derivats de la superpoblació i l'escassetat de recursos. L'herència franquista deixava un sistema basat en la versió més repressiva i punitiva. La situació va esclatar amb l'onada de motins de 1977, que va desembocar en la creació de la COPEL (Coordinadora de Presos Espanyols en Lluita).

La pervivència del mite

Aquest àmbit aborda la pervivència que el fenomen quinqui ha tingut després del seu auge i del final tràgic de molts dels seus protagonistes, tant en la ficció com en la realitat. De la mà d'una nova generació, es produeix una pirueta estètica mitjançant la qual el quinqui dels vuitanta es va erigir en icona castís cool. El mite avui, especialment a Internet, vola lliure.

• Concert inaugural exposició "Quinquis dels 80. Cinema, premsa i carrer"

  A càrrec de Macarras Old School

  25 maig 2009 Música i arts escèniques

• Quinquis dels 80. Cinema, premsa i carrer.

  3 juny 2009, 16 juny 2009 Amics del CCCB

• Visita al barri de La Mina de Sant Adrià del Besòs.

  22 setembre 2009, 30 setembre 2009 Amics del CCCB

• Quinquis dels 80. Cinema, premsa i carrer

  Del 9 juliol 2010 al 29 agost 2010 La Casa Encendida (Madrid)

• Quinquis dels 80. Cinema, premsa i carrer

  Del 23 setembre 2010 al 21 novembre 2010 Zaragoza Cultural

• Quinquis dels 80. Cinema, premsa i carrer

  Del 27 octubre 2011 al 8 gener 2012 La Alhóndiga Centro de Arte y Cultura, Bilbao