Cerdà i la Barcelona del futur. Realitat versus projecte

Organitza:

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Produeix:
Ajuntament de Barcelona, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Col·labora:
Fundació Caixa Sabadell

Comissari: Joan Busquets i Miquel Corominas

Visita virtual de l'exposició.

En el marc de l'Any Cerdà.

Aquesta mostra, emmarcada en els actes de l’Any Cerdà, destaca la riquesa urbanística del Projecte Cerdà analitzant el present de l’Eixample i pensant el futur de la ciutat de Barcelona.

L’Eixample es el resultat d’una idea forta i racional -el projecte d’Ildefons Cerdà-, que en la seva aplicació durant 150 anys ha produït una ciutat molt complexa i rica de matisos. Tots el grans projectes urbanístics necessiten temps pel seu desenvolupament i l’Eixample s’ha anat modulant al llarg de tots aquests anys.

L’exposició que presentem relata com s’ha aplicat i executat el projecte de Cerdà al llarg dels darrers 150 anys i com aquesta construcció concreta ha donat la forma del continent i el contingut que avui té l’Eixample i, per tant, també de la ciutat de Barcelona.

Cerdà i la Barcelona del futur proposa una immersió dins la realitat actual per tal de descobrir i interpretar unes determinades formes d'organització urbana que han produït una ciutat compacte i confortable, amb una forma d’urbanitat molt apreciada.

La mostra ens dóna la temperatura de l’Eixample d’avui, un barri on hi viuen més de 300.000 persones i n’hi treballen més de 260.000 i pel qual hi circula la xarxa de transports i serveis més complexa de Catalunya. L’itinerari expositiu ens revela la vida subterrània de l’Eixample, ens redescobreix els seus patis interiors molts d’ells encara desconeguts, les mançanes més poblades i les que tenen més activitat econòmica. Aquesta és la mirada més propera possible a la realitat present.

Més de dos-cents documents entre plànols, maquetes, instal·lacions, estadístiques, audiovisuals i, fins i tot, algunes intervencions artístiques (Joan Fontcuberta, Maria Rubert), ens permeten comprendre millor el funcionament de l’Eixample barceloní o descobrir models urbanístics similars arreu del món com el Manhattan de Nova York, amb una trama urbana semblant a la de l’Eixample i amb unes característiques urbanes sorprenentment similars.

Però la mirada sobre l’aplicació del Pla Cerdà no només ens ha de donar claus per interpretar el present, sinó també ens ha d’ajudar a pensar el futur de Barcelona. L’experiència de l’Eixample ha de ser un model per pensar el creixement territorial de Barcelona cap a la seva àrea metropolitana. L’exposició «Cerdà i la Barcelona del futur. Realitat vs. Projecte» planteja algunes preguntes sobre aquesta qüestió i en vol donar també respostes.

Un bosc d’idees

El primer espai de l’exposició és una cronologia (per dècades) dels fets més rellevants que s’han esdevingut entre 1859 i el 2009, ordenats a partir de quatre eixos temàtics: 1- urbanització i edificació; 2- publicacions i exposicions; 3-fests històrics; i 4-avenços tecnològics.

L’Eixample, un mosaic

Si s’emmiralla la regularitat del traçat de l’Eixample amb la topografia i la hidrografia del territori on s’ha desenvolupat, queda demostrat que el Pla d’Ildefons Cerdà és deutor i respectuós amb el relleu així com amb el parcel•lari agrícola anterior a la urbanització.

El traçat de l’Eixample

L’organització del traçat de l’Eixample es realitza amb una malla bàsica de carrers i un sistema territorial d’avingudes. Una malla infinita sobre el territori que, tot i el pas del temps, manté el rigor de la seva geometria. I precisament aquest rigor i puresa del traçat s’han traduït en una ciutat complexa i rica tant a la seva superfície com al món subterrani.

Les cases de l’Eixample

La base morfològica de l’Eixample és la seva mançana, la singularitat de la qual radica en les seves grans dimensions -113 x 113 metres-, la seva forma quadrada amb xamfrans i sobre tot, en el seu molt original gran pati d’illa.

Aquest mòdul mostra les diferents maneres d’ocupar les mançanes i l’evolució que han experimentat, així com la dels habitatges que s’hi construeixen.

Plans i plànols per al desplegament de l’Eixample

Al llarg dels anys el Pla Cerdà ha tingut moltes lectures: la dels partidaris i la dels detractors, els projectes impulsors i els transformadors. García Faria, Martorell, Laussely, GATPAC... tots ells han contribuït al desplegament de l’Eixample en el decurs de quinze dècades.


Els nous eixamples

L’any 1986 s’aplica l’Ordenança de rehabilitació i millora de l’Eixample que suposa la protecció dels immobles però, sobretot, la recuperació dels espais lliures, essent el fet més significatiu la recuperació dels primers patis interiors de mançana.

L’Eixample Avui

Si Barcelona fossin deu ciutats en lloc de deu districtes, l’Eixample seria una de les ciutats més importants de Catalunya. Amb 308.340 habitants i uns 264.500 llocs de treball, a l’àmbit central presenta una densitat de població i de treball semblant a la de grans districtes urbans com Manhattan.

Aquest bloc ens proporciona dades bàsiques de l’Eixample actual referents a la densitat, a la diversitat d’usos, a l‘estructura viària, a la mobilitat, a l’activitat econòmica, etc, analitzant-les fonamentalment a partir del concepte de “complexitat urbana”.

L’Atlas de Cerdà i la galeria de ciutats en xarxa

Per dissenyar l’Eixample de Barcelona Ildefons Cerdà va analitzar i valorar altres amb configuració de xarxa. Aquest apartat reflexiona sobre l’actualitat d’aquest tipus de ciutats (explicant-ne els 30 casos més rellevants) i analitza el seu rol.

L’Eixample Cerdà i el futur de la Barcelona metropolitana

Aquest darrer apartat de l’exposició presenta una sèrie d’estudis sobre les estructures de la realitat metropolitana, les propostes de vertebració de les infraestructures i altres temes que proporcionen marcs de referència per entendre els problemes i les opcions de canvi i millora. La mirada sobre aquest gran projecte de Cerdà i l’esperit amb què es va dur a terme, ens pot introduir a noves maneres de pensar el futur de la ciutat, mirant de produir nous paradigmes urbanístics capaços d’entendre els nous condicionants i d’harmonitzar-los amb les exigències d’economia de recursos i les necessitats ambientals.

CRONOLOGIA 1859 - 2009

Abans del 1850

El passeig de Gràcia

1821-1827 Construcció del passeig de Gràcia

1830 Primers jardins públics al passeig de Gràcia

1838 Primeres propostes d’Eixample per a Barcelona

1844 Viatge d’Ildefons Cerdà a Nimes on veurà el ferrocarril

1841 Publicació de ¡Abajo las murallas! de P. F. Monlau

1821-1822 Epidèmia de febre groga: 6.244 morts a la ciutat

1834 Epidèmia de còlera: 3.521 morts

1842 Inici de la distribució de gas per a enllumenat i consum

1848 Construcció del ferrocarril de Mataró a Barcelona

1835 Desamortització de Mendizábal

1836 Llei d’expropiació forçosa

1847 Llei de plànols geomètrics d’alineacions

1850-1860

Enderroc de les muralles i Eixample Cerdà

1853 Reforma del passeig de Gràcia: enllumenat de gas i macadamitzat per a carruatges de la calçada central

1854 Inici de l’enderroc de les muralles

1855 Aixecament topogràfic del Pla de Barcelona d’Ildefons Cerdà

1855 Avantprojecte d’Eixample per a Barcelona d’Ildefons Cerdà

1859 Concurs municipal per a l’Eixample de Barcelona

1859 El Govern central aprova el projecte d’Eixample d’Ildefons Cerdà

1860 Primera pedra a l’Eixample: visita de la reina Isabel II i festa als Camps Elisis

1854 Epidèmia de còlera: 5.657 morts

1854 Connexió per telègraf amb la Jonquera, Saragossa i la xarxa estatal

1854-1859 Ferrocarril a Molins de Rei, Martorell i a Granollers

1858 Ordenança municipal de policia urbana de Barcelona

1858 Plànol topogràfic (quarterons) de la ciutat de Barcelona, de Miquel Garriga i Roca

1860 En iniciar-se l’Eixample, Barcelona té 190.000 habitants

1860-1870

Els inicis de l’Eixample

1860 Cerdà, tècnic supervisor per a tots els municipis, replanteja l’Eixample

1860-1861 Anivellament de la Gran Via, passeig de Sant Joan, Paral•lel, passeig de Gràcia i la Meridiana

1860 al desembre primera casa a l’Eixample: la casa Gibert sobre la futura plaça de Catalunya

1862 Les societats de l’Eixample comencen el seu desenvolupament

1866 Crisi econòmica i caiguda de les societats de l’Eixample

1865 (amb efectivitat 1868) Constitució de les Comissions d’Eixample

1865 Cerdà abandona el càrrec de tècnic supervisor de l’Eixample

1862 Greus inundacions a la ciutat

1864 Inici de la construcció del col•lector de la Ronda

1863 Inauguració de la línia de ferrocarril de Catalunya a Sarrià

1863-1872 Inici de la construcció de la Universitat de Barcelona

1864 Inici de l’edificació de l’illa del passatge Permanyer

1867 Publicació de la Teoria general de la urbanización d’Ildefons Cerdà

1865 Epidèmia de còlera: 3.717 morts

1868 Enderroc de la Ciutadella

1864-1867 Llei i reglament de l’Eixample

1870-1880

Primeres línies de tramvies

1872 Primera línia Rambla- passeig de Gràcia- Gran de Gràcia amb deu tramvies de cavall

1871 Trasllat de l’església i del claustre de Santa Maria de Jonqueres al carrer Aragó, J. Granell

1876 Cerdà mor a Caldas de Besaya, Santander

1870 Epidèmia de còlera a la ciutat: 1.278 morts

1877 Primeres línies de telèfon

1877-1876 Segona llei d’Eixample i Reglament

1879 Segona llei d’expropiació forçosa

1880-1890

Obertura de la Gran Via

Apertura de la Gran Via

1881 S’acaba el desviament iniciat el 1865 de la riera d’en Malla per la Diagonal

1881 Inauguració de la línia de ferrocarril Barcelona-Vilanova

1883 Obertura del tram sud de la Gran Via

1888 P. Falqués guanya el concurs per la plaça de Catalunya

1882 S’inaugura el mercat de Sant Antoni, el primer de l’Eixample

1888 S’inaugura el mercat de la Concepció

1885 Església de les Saleses al passeig de Sant Joan, de J. Martorell

1882 Inici de les obres del temple de la Sagrada Família, F. P. del Villar; el 1883 reprèn el projecte A. Gaudí fins el1926

1882 Caiguda de la borsa de Barcelona

1885 Epidèmia de còlera: més de 1.300 morts

1888 Exposició Universal a la Ciutadella

1881 Es publica el primer número del diari La Vanguardia

1882 Instal·lació de les primeres làmpades elèctriques als carrers

1883 Inici de la distribució d’electricitat a la ciutat

1886 Primera sessió de cinema modern segons el sistema Lumière

1890-1900

El gran debat del sanejament

1891 Projecte de sanejament de Barcelona, de P. García Fària

1891 Primera ordenança racional d’Eixample

1894 S’aproven les irregularitats comeses al terme municipal de Sant Martí de Provençals

1898 Casa Thomas al carrer Mallorca, de Ll. Domènech

1897 Decret d’agregació de municipis: Gràcia, Sant Martí de Provençals, Sants, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles i Les Corts

1899 Primer tramvia elèctric a la ciutat

1897 Barcelona supera el mig milió d’habitants

1892-1893 Tercera Llei d’Eixample de Madrid i Barcelona i Reglament

1895 Llei de sanejament i millora interior de les poblacions

1895 Primeres trucades telefòniques Barcelona-Saragossa-Madrid

1900-1910

Esclat del modernisme

1902 Inauguració de la plaça de Catalunya (projecte encreuament)

1902 Inauguració del baixador del ferrocarril de passeig de Gràcia-Aragó

1903 Inici del clavegueram modern de la ciutat

1905 Léon Jausselly guanya el concurs del pla d’enllaços

1906 Primeres línies regulars d’autobusos plaça de Catalunya- plaça de Lesseps- plaça de Trilla

1904 Inauguració de la presó Model

1900 Casa Ametller, al passeig de Gracia, de J. Puig i Cadafalch

1905 La «Casa de les Punxes», casa Terrades a la Diagonal, de J. Puig i Cadafalch

1905 Casa Lleó Morera al passeig de Gràcia, de Ll. Domènech

1906 i 1908 Cases Batlló i la Pedrera, al passeig de Gràcia, d’A. Gaudí

1909 Es funda la fàbrica d’automòbils Elizalde a l’Eixample

1900-1901 Articles de Puig i Cadafalch en els que demana la destrucció de l’obra de Cerdà

1904 Annexió d’Horta

1907 Electrificació total dels tramvies


1910-1920

L’Hospital de Sant Pau

1913 Obertura de la Via Laietana

1917 Plànol general d’urbanització de Barcelona, de Romeu, Falqués i Porcel

1912 Inauguració de la línia de ferrocarril Barcelona- Martorell

1919 Línia de ferrocarril Barcelona- Martorell- Igualada i Manresa

1914 S’inaugura l’Escola del Treball dins el recinte de l’Escola Industrial

1916 S’inaugura l’Hospital de Sant Pau que es completarà l’any 1930

1918 La grip causa la mort de 1.554 persones a la ciutat

1910 Primers taxis en circulació

1915 S’inaugura la primera borsa oficial de la ciutat

1916 Entra en funcionament la línia Sarrià- les Planes

1917 S’inaugura el parc lúdic del Tibidabo

1910 Primeres proves de vol a Barcelona

1920-1930

L’Eixample centre de Barcelona

1923 Prolongament de la Diagonal a Pedralbes

1924 i 1926 Inauguració de les línies del metro de Lesseps i Transversal

1927 Inauguració de la nova plaça de Catalunya, reelaborada a partir d’un projecte de Puig i Cadafalch

1927 Construcció dels ponts de Marina, Almogàvers i Espronceda al Poblenou

1927 Obertura de l’avinguda Gaudí

1928 Reforma del passeig de Sant Joan

1929 Exposició Universal a Montjuïc i urbanització de la plaça d’Espanya

1929 Martorell inicia el plànol topogràfic de Barcelona

1929 Primer semàfor als carrers Balmes- Provença

1923 Inauguració del Cinema Coliseum, de F. P. Nebot

1924 Casa Planells a la Diagonal, de J. M. Jujol

1920 Annexió dels terrenys de la Marina de l’Hospitalet per a la futura Zona Franca

1920 Primera Fira de Mostres de Barcelona

1921 Sarrià és la darrera annexió de municipis del Pla

1924 Primera ordenança municipal amb zonificació del sòl

1927 Es crea el Patronat de l’Habitatge per a eradicar el barraquisme

1929 Inici de la construcció de les Cases barates a la ciutat

1924 Primera emissió regular de ràdio EAJ-1 Ràdio Barcelona

1924 Reglament d’obres, serveis i béns municipals

1930-1940

La modernitat aturada

1932-34 Proposta del Pla Macià i la Ciutat del Repòs, del GATPAC

1931 Casa de Sant Jordi a la Via Laietana, de F. Folguera

1934 Edifici Astòria al carrer París, de G. Rodríguez Arias

1935 Primer gratacels a la plaça d’Urquinaona, de Gutiérrez Soto

1930 Barcelona supera el milió d’habitants

1930 Es funda el GATCPAC, Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània

1933 Nicolau M. Rubió i Tudurí crea l’Escola de Jardineria

1936 Inauguració del Museu d’Art de Catalunya

1939 La modificació de l’article 39 del Codi civil regula els espais comuns en règim de propietat horitzontal

1940-1950

Règim de propietat horitzontal

1940 Es desmunta i retira el monument del Dr. Robert de la plaça Universitat

1940 L’estàtua de la Victòria substitueix la de la República al passeig de Gràcia-Diagonal

1942 Inauguració de la fàbrica Olivetti a la plaça de les Glòries

1944 El Ministerio de Obras Públicas aprova el Plan de accesos a Barcelona, que inclou l’autovia de Castelldefels

1943 S’inaugura el Museu d’Història de la ciutat

1945 Es crea el Museu d’Art Modern

1941-1963 Xarxa de troleibusos

1945 Forta immigració a la ciutat

1945 Inici de la construcció de polígons d’habitatge i urbanitzacions marginals a Barcelona

1944 La penicil•lina arriba a la ciutat

1948 Primeres proves de televisió a la Fira de Mostres

1948 Primer vol comercial entre Barcelona i Nova York

1950-1960

El Pla Comarcal

1951 Inauguració de l’avinguda Infanta Carlota, avui Josep Tarradellas

1953 Pla de la comarca de Barcelona que proposa la remodelació residencial de part del Poblenou

1956 La nova llei del sòl deroga les Comissions d’Eixample

1952 Inauguració de l’Hotel Avinguda Palace a la Gran Via i de dotze hotels més

1955 Bloc d’habitatges a la Verneda de ‘la Caixa’

1957 Seu del Banc d’Espanya a la plaça de Catalunya

1959 Fullet commemoratiu del centenari de l’Eixample de l’ajuntament. Escrits de Folguera i Bordoy

1950 Es constitueix la Seat, la producció comença tres anys després

1952 Congrés Eucarístic Internacional a Barcelona

1955 Jocs Mediterranis

1955 Residència sanitària de la Seguretat Social

1957 Inauguració del Camp Nou

1058 Primer supermercat de la ciutat al passatge Domingo

1956 Primera llei del sòl

1956 Primera emissió de televisió en blanc i negre

1959 TVE emet des de Miramar

1960-1970

L’estructura territorial de l’Eixample cap a llevant

1962 Cobriment del carrer Aragó

1965 Ordenança municipal d’aparcament

1967 Obertura al trànsit de la Meridiana

1969 Prolongació de la Gran Via a Sant Martí prèvia a l’autopista a Mataró

1969 Inauguració de la línia 5 del metro

1962 Inauguració del Corte Inglés a plaça de Catalunya

1961 Edifici de l’editorial Gustavo Gili al carrer Rosselló, de F. Bassó i J. Gili

1964 Edifici Hispano Olivetti a la Ronda Universitat, de BBPR

1965 Edifici El Noticiero Universal al carrer Llúria, de J. M. Sostres

1965 Edifici al carrer Borrell, de Martorell-Bohigas-Mackay

1966 Edifici d’habitatges al carrer Entença, de Martorell-Bohigas-Mackay

1968 Edifici de Banca Catalana al passeig de Gràcia, de J. M. Fargas i E. Tous

1960 Barcelona supera el milió i mig d’habitants

1960 Carta Municipal de Barcelona

1962-1966-1967 Xarxa arterial d’accessos a Barcelona i Pla d’Urgència d’accessos

1962 Nevada del segle

1963 Obre el Museu Picasso

1965 Arribada del gas natural

1969 Inauguració de l’autopista Barcelona- Granollers

1968 Edificis d’oficines Trade, de J. A. Coderch

1960 Llei de propietat horitzontal

1970 La televisió emet en color

1970-1980

L’Eixample centre de l’Àrea metropolitana

1970 S’aprova el Pla de la Ribera

1971 Es presenta el Pla de Barcelona 2000 de l’alcalde Porcioles

1973 Reforma del passeig de Gràcia

1976 Pla General Metropolità

1979 Descoberta del llegat Cerdà i cessió del Col•legi d’Enginyers de Canals i Ports a l’Ajuntament de Barcelona

1979 Premi FAD de restauració de la casa Thomas, Studi PER

1978 Obren les galeries El Boulevard Rosa

1971 Publicació de Teoria General de la Urbanización, d’Ildefons Cerdà

1971 Publicació de La vida y obra de Ildefonso Cerdà, de Fabià Estapé

1976 Exposició «Ildefonso Cerdà 1876-1976» a la Universitat de Barcelona

1976-1978 Publicació de Los Ensanches I i II, Laboratori d’Urbanisme de Barcelona

1971 Tanquen les darreres línies de tramvies

1971 Obre Mercabarna i tanca el Born

1971 Es crea la Fundació Miró d’art contemporani, l’edifici quatre anys després

1974 Primer viatge amb Talgo Barcelona- París

1974 Es crea la Corporació Metropolitana de Barcelona

1974 Inauguració del pont aeri a Madrid

1979 Nova estació de Renfe a Sants

1976 Es publica el diari Avui en català

1975 (1976 text refós) - 1978 Segona llei del sòl estatal i publicació dels primers reglaments de planejament, gestió i disciplina

1979 Ajuntaments democràtics

1979 Estatut d’autonomia i traspàs de competències urbanístiques

1980-1990

Recuperació i millora de l’Eixample

1982 Complex d’equipaments La Sedeta al carrer Sicília, de R. Fayos, P. Giol, F. i X. Llistosella

1983 Inauguració parcial del parc de l’Escorxador

1984 Remodelació cívica de l’avinguda Gaudí

1985 Inauguració del monument del Dr. Robert a la plaça de Tetuan

1986 Pla de la Vila Olímpica al Poblenou, aprovació definitiva

1986 Ordenança de protecció i millora de l’Eixample

1987 Obertura del Pati de les Aigües, primer pati públic

1988 Descobriment a Alcalà de les memòries del projecte d’Eixample

1989 Urbanització de la Rambla de Prim

1985 Primeres rehabilitacions immobiliàries a l’Eixample

1983 Exposició «Estudi de l’Eixample» a la Casa Elizalde i Transformadors. Plànols del llegat Cerdà. Itineràncies al MOPU, Venècia, Lovaina, Bordeus

1983 Publicació de Estudi de l’Eixample

1981 Barcelona arriba a 1.753.000 habitants, el màxim de població de la seva història

1980 Desapareix per primera vegada el Diari de Barcelona, sis anys més tard definitivament

1980 S’inaugura el Museu de la Ciència

1981 Festa per la recuperació de la platja de la Mar Bella

1982 Mundial de futbol. Prolongament Tarragona- Numància i Entença

1987 Inici de l’obertura de Barcelona al mar: Moll de la Fusta,de M. Solà-Morales

1984 Inici de la descentralització municipal de Barcelona: creació dels deu districtes

1986 Barcelona nominada seu Olímpica per als jocs del 1992

1987 Pont Felip II - Bac de Roda, de S. Calatrava

1983 TV3 comença a emetre, l’any següent ho farà regularment

1983 i 1991 Accés puntual i primeres xarxes locals de servei a Internet

1981-1984 Llei de protecció de la legalitat urbanística i Llei de mesures d’adequació de l’ordenament urbanístic

1990-2000

L’Eixample s’obre al mar pel Poblenou

1988-1993 Pla Diagonal- Poblenou

1991 Inauguració de la remodelació del primer tram de l’avinguda Tarradellas

1992 Inauguració de les rondes de Barcelona

1996 Creació de ProEixample, empresa municipal impulsora de la revitalització de l’Eixample

1997 Primer tram de reintroducció del tramvia a la Diagonal

1999 Prolongació de la Diagonal fins al mar

1990 Remodelació de la Rambla de Catalunya, de R. Caceres, M. Quintana, J. Graells

1990 Fundació Antoni Tàpies al carrer Aragó, de Ll. Domènech i R. Amadó

1995 Inauguració del centre comercial Glòries

1990 Publicació de La formació de l’Eixample de Barcelona

1991 Publicació de Cerdà y Barcelona/Cerdà y Madrid

1992 Exposició «Cerdà i el seu Eixample de Barcelona» al Col•legi d’Arquitectes, amb els documents originals del projecte

1992 Publicació de Cerdà i el seu Eixample de Barcelona

1994 Descobriment del plànol original del projecte Cerdà dibuixat sobre el topogràfic de 1855

1994 Exposició «Urbs i Territori» a la Universitat Pompeu Fabra, itinerància per diverses ciutats

1994 Publicació «Urbs i Territori»

1994 Obra de teatre Els constructors del món. Cerdà i els seus a L’Espai

1996 Compilació de Cerdá. Las cinco bases de la teoría general de la urbanización, de A. Soria

1990 Inici de la construcció de la torre de comunicacions de Collserola, de N. Foster

1991 Inauguració del túnel de Vallvidrera

1991 Enderroc dels xiringuitos de la Barceloneta

1991 Inauguració de la nova terminal del pont aeri, de R. Bofill

1992 Jocs Olímpics

1994 Obre el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona al Raval

1995 Inauguració del Museu d’Art Contemporani (MACBA)

1995 L’Aquàrium completa la remodelació del Port Vell de Barcelona

1993 Inauguració de l’Illa Diagonal

1996 La Universitat Pompeu Fabra s’instal•la a les casernes de Jaume I

1997 Inauguració del Teatre Nacional de Catalunya a les Glòries

1998-1999 Carta municipal de Barcelona

1990 Implantació de la telefonia mòbil

1990 Decret legislatiu d’urbanisme modificat al 1994

2000-2010

L’Eixample, barri preuat de la ciutat

2000 Projecte 22@ per a la renovació de les àrees industrials del Poblenou

2001 Centre comercial Diagonal Mar

2004 Fòrum universal de les cultures

2004 Entra en funcionament el Trambaix per la Diagonal

2006 Edifici d’habitatges de luxe al passeig de Gracia 99, de C. Ferrater

2005 Torre Agbar a la Diagonal, de J. Nouvel

2008 Edifici Mediapro a la Diagonal, de Ferrater, Genard i Ferrés

2008 Edifici Hotel Habitat Sky a la Diagonal, de D. Perrault

2008 Parc central del Poblenou, de J. Nouvel

2009 Exposicions commemoratives del 150 aniversari de l’Eixample

2001 Integració tarifària del transport

2008 Edifici de Gas Natural, de MT

2008 El TGV arriba a Barcelona

2008 Barcelona té 1.616.000 habitants

2008 La Regió Metropolitana de Barcelona té uns 3.200 km2 i 5 milions d’habitants

2002-modificada 2004 Llei d’urbanisme de Catalunya i Decret legislatiu del 2005

2006 Llei del regim especial del municipi de Barcelona

• Visites comentades a l'exposició Cerdà i la Barcelona del futur.

  21 octubre 2009, 28 octubre 2009 Amics del CCCB

• Visites a càrrec de...

  Exposició Cerdà i la Barcelona del futur

  14 gener 2010, 21 gener 2010, 28 gener 2010, 4 febrer 2010 Altres propostes