Institut d'Humanitats. Curs 17/18

Radicals lliures. Una aproximació al cinema experimental

Aula Xcèntric 2017

Entrades esgotades

Existeix un cinema visionari, personal, realitzat amb pocs mitjans i al marge de la indústria, que trenca amb els codis narratius tradicionals per explorar noves vies d’expressió i dialoga amb la pintura o la música o se centra en la pròpia matèria del cinema per expandir les seves possibilitats. Es tracta de l’anomenat cinema d’avantguarda o experimental, al qual Xcèntric porta més de quinze anys donant llum.

De la mà d’especialistes, investigadors i creadors, proposem una aproximació a aquest territori relativament desconegut però enormement estimulant i inspirador, habitat per creadors radicals i lliures. En paral·lel, aquest curs inclou tres sessions de projecció que permetran visionar en el seu suport original algunes de les pel·lícules clau de la història del cinema experimental.

07.11.17
Breu historia del cinema d’avantguarda. Gloria Vilches

Aquesta sessió traçarà una panoràmica històrica des de les experiències cinematogràfiques de les avantguardes artístiques europees fins les aportacions de l’altre costat de l’Atlàntic de cineastes i activistes essencials com ara Maya Deren o Jonas Mekas. Intentarà també una definició del cinema experimental amb atenció no només a la naturalesa de les pel·lícules sinó també a les seves particulars condicions de producció i difusió.

14.11.17
So i cinema estructural. Albert Alcoz

En el seu article “Structural Film”, publicat l’any 1969 a la revista Film Culture, el teòric nord-americà P. Adams  Sitney analitza un conjunt de pel·lícules de Michael Snow, Hollis Frampton, Paul Sharits i Ken Jacobs, entre altres, que interroguen el mitjà cinematogràfic qüestionant els seus elements constituents. Escoltar aquestes pel·lícules sota paràmetres artístics com ara el silenci, el soroll, el paisatge sonor, el tractament de la veu, l’ús de la repetició i la música són algunes de les estratègies propostes per avaluar els aspectes auditius del cinema estructural.

21.11.17
Found footage. Apropiació i (re)muntatge. Ana Pfaff

En aquesta sessió ens apropem a la pràctica coneguda com a found footage, que consisteix en la creació de pel·lícules a partir de l’apropiació i el remuntatge d’imatges ja existents el sentit de les quals és tergiversat en fer-les formar part d’un nou discurs (crític, subversiu, satíric, poètic, estètic, iconoclasta). El muntatge sol ser l’eina bàsica, no com a mera tècnica sinó com a principi artístic. Revisarem diverses possibilitats tècniques, formals o estilístiques que es donen en la pràctica a través de les seves fites principals.

28.11.17
Cinema-assaig: la reconfiguració d’allò real. Andrés Duque

Alexandr Astruc va utilitzar el concepte de càmera-stylo a mitjans del segle XX per especular en torn al futur del cinema afirmant que, com a mitjà, podria convertir-se en quelcom tan flexible i subtil com el llenguatge escrit. Ja des dels seus orígens, el cinema-assaig ve a corroborar aquesta idea. Aquest cinema diarístic i artesanal que “escriu” amb imatges no ho fa tant per representar com per reflexionar sobre el món. Prioritzar el món subjectiu sobre la realitat objectiva és una comprensió que el va separar del documental convencional. Aquesta sessió pretén fer un repàs històric del cinema-assaig des de la seva problemàtic conceptual i metodològica (creuament de documental, ficció i experimental) prenent com a exemple autors com Jean Vigo, Chris Marker o Harun Farocki.

05.12.17
L’animació experimental: imaginar allò inimaginable. Elena Duque

Més enllà dels dibuixos animats, l’animació s’ha servit del truc primigeni del cinema (la persistència retinal) per crear mons impossibles, convertir la música en imatges i la pintura en moviment, i portar-nos per increïbles tours de force oculars a base del pacient treball fotograma a fotograma. L’animació experimental ens descobreix, des de les primeres avantguardes fins avui, un univers nou d’imatges inimaginables, només possible gràcies a aquells artistes que obren la seva màgia en l’espai invisible entre un fotograma i l’altre.

12.12.17
El cinema experimental i les sexualitats dissidents. Juan Antonio Suárez

Pràcticament des dels seus inicis, el cinema experimental i la sexualitat heterodoxa (lèsbica, transsexual, gai, bisexual, queer) han estat estretament implicats. Artistes la sexualitat dels quals es trobava al marge de la norma van utilitzar el cinema amb vocació avantguardista com a canal d’expressió i d’exploració de les seves circumstàncies personals i com a testimoni d’una cultura que sovint es va desenvolupar de forma semi-clandestina i amb considerable irreverència envers les ideologies dominants i les formes establertes de fer cinema. Aquesta sessió explorarà algunes de les manifestacions més significatives de la sexualitat dissident en l’àmbit del cinema experimental i presentarà algunes de les interpretacions més significatives d’aquest fenomen, amb especial atenció a les propostes des de la teoria queer.

19.12.17
El cinema com a experiència: contraccions i expansions. Esperanza Collado

En els darrers quinze anys convergeixen internacionalment una sèrie de pràctiques associades al cinema experimental que plantegen la necessitat de reinventar la història més enllà dels cànons establerts. Promogut per una sèrie de detonants —la revolució digital, el fenomen de desmaterialització de l’objecte artístic i la recuperació de la teatralitat i de l’acció del cos—, el cinema es reconfigura realitzant un doble moviment de retracció i d’extensió. A través d’una sèrie de referències, analitzarem un llinatge de pràctiques artístiques que la història de l’art i la història del cinema han vingut ignorant. Amb això, per un cantó, situarem les preocupacions centrals del treball contemporani i, per un altre, explorarem la idea del cinema en la seva vocació filosòfica i dissociada de l’aparell que li dona cos, en tant que força abstracta i a-disciplinar

Crèdits

Organitza

Institut d’Humanitats de Barcelona
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Activitats relacionades