Ves al contingut principal

Les noves muralles de Barcelona

Debats

Les muralles de les ciutats europees van anar caient seguint un calendari divers des de la segona meitat del segle XIX. Aquest procés d'expansió urbana que encara continua no ha significat, però, que els límits i les fronteres de la ciutat hagin desaparegut: peatges d'autopista, benzineres-botiga, aeroports o trinxes inacabables de cases adossades assenyalen el traçat d'aquests nous límits discontinus en el territori que dibuixen la nova cartografia de la ciutat en el segle XXI, de la ciutat i de les seves (noves) muralles.


 


Les muralles de les ciutats europees van anar caient seguint un calendari divers des de la segona meitat del segle XIX. En aquell moment, el procés de creixement urbà i densificació dels espais ja urbanitzats havia arribat al límit mateix que imposava la muralla urbana. A partir d'aquell moment, la nova intensitat del procés d'urbanització, el canvi territorial progressivament introduït per nous mitjans de transport com el ferrocarril, primer, i l'automòbil, més tard, van donar lloc a una dinàmica d'ocupació i gradual colonització del
territori d'escala i dimensions desconegudes. Les ciutats, que fins aquells moments havien estat punts que s'estenien sobre un territori majoritàriament sense urbanitzar, van deixar de ser excepcions a l'espai per passar a ser, en el decurs d'un segle XX consagrat a la urbanització, el fet més reconegut i destriable tant del territori com del paisatge que avui dia ens envolta.

Aquest procés d'expansió urbana que encara continua no ha significat, però, que els límits i les fronteres de la ciutat hagin desaparegut. El vell final de la ciutat que la muralla significava ha estat substituït per una munió de límits físics el reconeixement dels quals mostra una conclusió molt clara: el fet que allò urbà s'hagi estès sobre el territori no vol dir que ho hagi fet de manera il·limitada, contínua i homogènia. Ans al contrari, peatges d'autopista, benzineres-botiga, aeroports o trinxes inacabables de cases adossades assenyalen el traçat d'aquest nou límit del món urbà.

D'alguna manera, la vella muralla, tancada i contínua, del XIX la trobem ara esmicolada i multiplicada en una sèrie de límits discontinus en el territori que dibuixen la nova cartografia de la ciutat en el segle XXI, de la ciutat i de les seves (noves) muralles.

10h
La ciutat multiplicada i les noves muralles de l'urbà
Conferència introductòria a càrrec de Francesc Muñoz (Departament Geografia, UAB).

11h
Barcelona, ciutat territori: la multiplicació de les muralles
Taula rodona amb la participació de Ivan Muñíz (Departament d'Economia Aplicada, UAB), Maria Buhigas (Barcelona Regional), Maties Serracant (ambientòleg), Joan Roca (Museu d'Història de la Ciutat) i Andreu Ulied (MCRIT).

16h
Barcelona, ciutat multiplicada: cultura i societat en trànsit
Taula rodona amb la participació de Josep Font (Museu de Granollers), Josep Bàguena (Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona), Enric Mendizàbal (Departament de Geografia, UAB), Octavi Rofes (Escola Eina), Francesc Muñoz (Departament de Geografia, UAB); Silvia Bianchini(arquitecta).


19h
Barcelona, ciutat mapa: la cartografia de les noves muralles
Presentació de les conclusions, amb la participació de tots els ponents.

Paisatges des de les muralles: Instal·lació fotogràfica a càrrec de Laura Cantarella (fotògrafa).

Recerca cartogràfica:
Anna Badia (Departament de Geografia, UAB).

També et pot interessar

Organitza