DARFUR

CONFLICTE I INTERESSOS

El conflicte de Darfur ha provocat una gran diversitat d’interpretacions. A Occident, n’hi ha molts que, horroritzats per les imatges de sofriment, s’inclinen per la idea que es tracta d’un cas clar de genocidi i demanen una intervenció militar per acabar amb el conflicte. Mentrestant el govern del Sudan manté que és un cas d’insurrecció i que les seves accions militars només són un mitjà per combatre-la. Però la pressió internacional no ha tret una resolució. El conflicte és ara més complex que quan van esclatar les hostilitats a l’abril del 2003: dels objectius polítics del començament s’ha passat a un enfrontament interètnic entre grups dissidents que estan en guerra entre ells amb la mateixa intensitat amb què lluiten contra el govern de Khartum.



Darfur ha esdevingut una mena de punt de referència moral per avaluar la postura ètica de la comunitat internacional. La reticència mostrada per Occident sembla el resultat d’un conflicte d’interessos. S’estima que 2,5 milions de refugiats viuen ara en camps, depenen de l’ajut humanitari i no poden tornar a casa seva. I les mateixes ONGs que treballen per alimentar-los ara són també objectiu de la violència.



Recursos naturals, fonamentalisme islamista, escalada militar: tots aquests factors hi tenen un paper. És un genocidi? És neteja ètnica? Es tracta simplement del primer conflicte ocasionat per l’escassetat d’aigua provocada per l’escalfament global? Quines solucions hi ha?



L’objectiu d’aquest seminari és reunir un grup de persones molt qualificades perquè analitzin, més enllà dels titulars, el context i les causes del conflicte. Perquè es preguntin per quins motius ha passat tot això a Darfur i què es pot fer per reparar els danys. Perquè investiguin les conseqüències que això tindrà per al Sudan en conjunt i per a la regió veïna.



Aquest debat, que se celebrarà en paral·lel a l'exposició Vides minades. 10 anys després, forma part de la preocupació permanent del CCCB per entendre el fenomen de la guerra que es va iniciar amb l'exposició En Guerra (2004). La trobada s'emmarca també en el programa "Geografia de les crisis oblidades" que es va iniciar l'any 2007 amb els debats sobre Somàlia i Txetxènia i que té per objectiu rescatar de l'oblit drames humans que afecten milers de persones arreu del món.



Jamal Mahjoub, director

 

DILLUNS, 14 D’ABRIL



DEBAT



 



19’30 h / KHARTUM, UNA CIUTAT A LA CONFLUÈNCIA



S’estima que al Sudan hi ha més de 5 milions de persones desplaçades com a conseqüència dels vint anys de conflicte al país, que inclou l’actual situació a Darfur. La capital canvia a causa de l’afluència de refugiats que hi busquen un aixopluc segur i una vida millor. El creixement i una barreja demogràfica en contínua evolució fan que la població de la ciutat hagi esdevingut molt més representativa de tot el país en conjunt. Què vol dir això des del punt de vista de l’equilibri del poder polític i l’econòmic? Portarà a una major igualtat i a uns canvis que permetin resoldre els conflictes, o aprofundirà la fractura?



Ponent: Munzoul Assal, professor adjunt d’Antropologia a la Universitat de Khartum i especialista en migracions forçoses



20’15 H / MALA POLÍTICA



Quins són els motius pels quals la societat civil ha estat incapaç d’arrelar amb força en un país que va començar el segle passat amb un dels nivells més alts de l’Àfrica en educació, emancipació de les dones i consciència política. Per què el Sudan no ha pogut aconseguir ni estabilitat ni una pau duradora? I quin futur té el país, si no es poden resoldre els conflictes interns i les divisions econòmiques a causa de la nova riquesa del petroli?



Ponent: Mansour Khalid, autor d’una dotzena de llibres sobre la història i la política del Sudan i exministre



Moderador: Jamal Mahjoub, escriptor anglo-sudanès.













DIMARTS 15 D’ABRIL



DEBAT



 



19’30 h / GENOCIDI O INSURRECCIÓ?



Des del seu començament, el conflicte de Darfur ha provocat reaccions molt fortes i ha atret una atenció mediàtica potent en comparació amb conflictes anteriors al continent africà. En aquesta sessió es presenten dues perspectives del debat sobre el conflicte. Sota el punt de vist de Mahmoud Mamdani, el conflicte de Darfur és una guerra civil situada dins d’una conjunció de factors, regionals i globals, entre els quals es constata la dinàmica de la “guerra contra el terror”. Amb la seva experiència com president de Médecins Sans Frontières, Jean-Hervé Bradol aporta una visió desmitificadora de la visió occidental al voltant del cas de Darfur i de la idea que el conflicte sigui anomenat genocidi.



Ponents:  Mahmoud Mamdani, director de l’Institut d’Estudis Africans de la Columbia University i professor de la càtedra d’Antropologia Herbert Lehman



Jean-Hervé Bradol, president de Médecins Sans Frontières



Moderador: Rafael Vila San Juan, subdirector gerent del CCCB



 





DIMECRES, 16 D’ABRIL



PROJECCIONS



 



19’30 h. / DARFUR NOW. Ted Braun. EUA, 2007. 92’



Aquest film descriu el conflicte a través del relat de sis persones que hi estan implicades, però en àmbits diferents: una noia de Darfur que agafa les armes per lluitar; un jove de Los Angeles que intenta promoure la conscienciació sobre el conflicte; el fiscal en cap del Tribunal Penal Internacional de l’Haia; el director del Programa Mundial d’Aliments a Darfur; un xeic local i l’actor Don Cheadle.



 



21’00 h. / ALL ABOUT DARFUR. Taghred Elsanhouri. Sudan i Regne Unit, 2005. 82’



Una dona jove deixa Anglaterra i torna al Sudan per mirar d’entendre el conflicte que devasta el seu país: “Volia fer una pel·lícula que donés veu al poble de Darfur, que no el presentés exclusivament a través del seu sofriment, sinó que retés un homenatge a la seva dignitat, fortalesa i valor.”



Activitats relacionades