2 Comentaris
Inauguració de “Ballard. L’autòpsia del nou mil·leni”
Dimarts, 22 de juliol a les 19.00h s’obren les portes de l’exposició que el Centre de Cultura Contemporània dedica al genial escriptor britànic de ciència ficció James Graham Ballard. La mostra és un recorregut per l’univers creatiu de Ballard: els seus temes i obsessions, l’anàlisi del món contemporani que es despren de la seva obra, els referents artístics i literaris ballardians, la influència que ha tingut en múltiples disciplines culturals.
L’exposició és una introducció acurada a la trajectòria i la literatura de l’autor, explicada amb instal·lacions escèniques i audiovisuals, obres d’artistes ballardians, entrevistes a J.G.Ballard, una completa biblioteca o fragments de les pel·lícules més conegudes inspirades en llibres de Ballard com l’Imperi del Sol o Crash.
“Ballard. Autòpsia del nou mil·leni” és, juntament amb “Magnum. 10 seqüències” l’exposició que romandrà oberta tot l’estiu al CCCB. Es podrà visitar fins el novembre, de dimarts a diumenge d’11 a 20h i els dijous fins les 22 h. El preu de l’entrada és de 4 euros i mig. Per veure descomptes i com aconseguir l’entrada gratuïta, clica aquí.
24 Juliol, 2008 a les 1:48 pm
Benvinguts a la blogosfera!
24 Juliol, 2008 a les 6:27 pm
Vaig anar a l’exposició i em va agradar molt.
Coses que em van copsar:
- El túnel de l’inici, a la dreta la vida dins del camp, a l’esquerra mig tapada per la tanca o reixa la vista cap a l’exterior. La vida a l’exterior no era millor que la interior: mort, bombardeigs, gana, etc,
- El quadre del mirall que ‘despulla’ i ensenya l’interior de les persones. Suposo que si en els anys 80 en Ballard es va veure en cor d’escriure sobre la seva infantesa 40 anys després, també va encarregar el quadre per intentar recuperar una de les coses que va perdre aleshores i que més estimava (el quadre).
- També em va sorprendre, en la sala dels vídeos, on es veuen imatges de proves amb pilots i astronautes, la carrera espacial, que els textes de la pantalla d’en Ballard estaven a l’inrevés, com si el futur fos en realitat el
passat, com si només poguessim veure el seu reflexe des d’un mirall. Com feia Leonardo, que escrivia a l’inrevés fent servir un mirall. I l’exposició esta plena de miralls.
- Em va sorprendre trobar referències Ballardianes en pel·lícules com els ‘Encontres en la tercera fase’ o ‘Alien’, perquè son evidents però no hi caus fins que no ho veus,
- Dels tres cubs, el de les lletres que es desenganxen, que el vent s’emporta com si esborressin la memòria. Al final, que queda? El vent i la sorra.
- I el cotxe a la sorra del desert. Nosaltres marxarem, potser desapareixerem del planeta, però la nostra ferralla quedarà molts segles com a mostra d’una civilització.
- El quiròfan del mon. Una visió amplificada de les coses petites, que son evidents però no ho semblen, i que en realitat son molt més importants del que creiem. L’exhibició pornogràfica de la ciència que deshumanitza les
persones.
- Una visió del futur que no serà. Allò que en el passat imaginaven que seria el futur, i que ara sabem que no ha estat. Com veure el ‘1984′ d’Orwell des de la perspectiva del 2008,
- L’evolució de les portades dels llibres de Ballard en el temps. Sembla que no ha passat gaire, però hi ha un salt gràfic i de disseny considerable. Que Ballard no fos capaç d’escriure l’Imperi del Sol fins 40 anys després d’haver passat.
- No sabia que Minotauro hagués editat tants llibres en castellà. Els buscaré. Llàstima que no n’hi haguessin en Català. Jo en tinc algun en català, però reconec que son edicions antigues i difícils de trobar.
- Els quadres de ferralla: cotxes, rentadores, cuines, etc. Al final, el que quedarà de nosaltres son les coses quotidianes a les quals no donen importància.
- La sala dels 2 vídeos de jocs d’ombres. Es increïble com les ombres ens poden amagar la realitat. Em recorda la Caverna de Plató.
- El suport dels mòbils crec que es molt original. Jo potser els hi hagués posat una lupa articulada com les que hi ha en el quiròfan. Els vídeos son sobris i secs. Impactants.
Crec que s’ha de felicitar als dissenyadors de l’exposició. Han fet una obra mestre. La visualització dels espais i continguts es genial.
La veritat es que es una exposició que convida a tornar a veure-la, una i altra vegada, després d’haver reflexionat sobre el sentit de cada cosa, per veure-la des d’una nova perspectiva.
Salut, David